Manuel Castells

Manuel Castells

Manuel Castells Oliván (Hellín, Albacete, 9 de febrer de 1942) és un sociòlec i professor universitari espanyol, que va eixercir com ministre d'Universitats entre giner de 2020 i decembre de 2021. És acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia de Ciències Polítiques i Socials d'Estats Units, de l'Acadèmia Mexicana de Ciències i de l'Acadèmia Europea. Segons el Social Sciences Citation Index 2000-2017, és el sext acadèmic de l'àmbit de les ciències socials més citat del món i l'erudit en comunicació més citat del món.

Va ser guardonat en 2012 en el Premi Holberg per haver «donat forma a la nostra comprensió de la dinàmica política de les economies urbanes i globals en la societat ret». En 2013 va ser guardonat en el Premi Balzan de Sociologia. Està especialment associat en l'investigació en societat de l'informació, comunicació i globalisació.

Biografia

Va nàixer en Hellín (Albacete), a on els seus pares eren funcionaris de Facenda, el 9 de febrer de 1942. Està casat, té una filla i dos nets. Va estudiar Dret i Econòmiques en l'Universitat de Barcelona des de 1958 fins que, per les seues disensiones en la dictadura de Francisco Franco, es va exiliar en 1962, radicant en París, a on va estudiar sociologia en Alain Touraine. Als 24 anys es va convertir en el professor més jove de l'Universitat de París. Va ser en les seues classes a on Daniel Cohn-Bendit i atres estudiants varen recolzar les protestes de maig de 1968, fet pel qual'Universitat ho va despedir. Es va traslladar despuix a Estats Units, a on es va enfocar en el desenroll de tecnologies de l'informació i el seu impacte social. Va ser coordinador del Proyecte Internet Catalunya (2001 a 2007).

És catedràtic de Sociologia en l'Universitat Oberta de Catalunya, en Barcelona. També és University Professor i catedràtic titular de la Càtedra Wallis Annenberg de Tecnologia de Comunicació i Societat de l'Escola Annenberg de Comunicació, de l'Universitat of Southern Califòrnia, en els Àngeles; Catedràtic Emèrit de Sociologia i de Planejament Urbà i Regional en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley, a on va ensenyar durant 24 anys; Fellow of St. John’s College de l'Universitat de Cambridge i titular de la Càtedra Network Society en el Collège d’Études Mondials, París. Ha segut professor visitant en numeroses universitats de tot lo món i professor invitat en centenars d'institucions acadèmiques i professionals en 45 països. Entre elles en l'Institut Tecnològic de Massachusetts (2004-2009), en l'Universitat d'Oxford (2007-2010), en l'Universitat de Santa Clara (2008-2010) i en l'Universitat de Cambridge (2012-2014). Des de 2011 va ser investigador visitant permanent de l'Institut Stellenbosch per a Estudis Alvançats, en Suràfrica. Ha rebut doctorats honorífics d'universitats d'Europa, Amèrica del Nort, Amèrica Llatina i Àsia, ademés de vàries càtedra honorífiques i medalles universitàries. És Acadèmic Numerari de la Real Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, acadèmic de l'Acadèmia Europea, de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Mexicana de Ciències i de l'Acadèmia Americana de Ciències Polítiques i Socials. Des de la seua fundació, ha segut president del Consell Acadèmic de Next International Business School, escola de negocis en sèu en Madrit. En 2015, el Colege d'Economistes de Catalunya ho va distinguir com a colegiat d'honor.

Teoria

En la década de 1970, Castells va eixercitar un paper principal en el desenroll d'una sociologia urbana marxista. Va emfatisar el paper dels moviments socials en la conflictiva transformació del paisage urbà. Va introduir el concepte de «consum colectiu» (transport públic, vivenda pública, etc…) com a marc d'un ampli palmito de lluites socials, traslladades del camp econòmic al polític per l'intervenció de l'Estat. Abandonant les rigidea del marxisme a principis dels anys 80, va escomençar a concentrar-se en el paper de les noves tecnologies en la reestructuració de l'economia. En 1989 va introduir el concepte de «espai dels fluix», els components materials i immaterials de les rets globals d'informació per mig dels quals l'economia es coordinava d'una forma creixent, en temps real, a través de les distàncies. En la década dels 90, va combinar abdós llínees de la seua investigació en un voluminós estudi, L'era de l'informació, que es va publicar com una trilogia entre 1996 i 1998. En resposta al crític acolliment de dit treball en un llarc número de multitudinaris seminaris celebrats en universitats de tot lo món, es va publicar una segona edició de l'obra en l'any 2000. L'anàlisis de Castells es desenrolla a lo llarc de tres dimensions bàsiques: producció, poder i experiència. En això posa émfasis en que l'organisació de l'economia, de l'Estat i les seues institucions, les formes de significació en les seues vides que creen les persones per mig de l'acció colectiva, són fonts irreductibles de dinàmiques socials. Han de ser enteses en els seus propis térmens, aixina com en relació en les demés. En aplicar dit anàlisis al desenroll d'Internet, Castells emfatisa els papers del Estat (en lo militar i acadèmic), moviments socials (hackers i activistes socials) i empreses en el molejat de l'infraestructura en relació en les seues (conflictives) agendes.

Globalisació i era de l'informació

En els últims trenta anys ha portat a terme investigacions en la que relaciona l'evolució econòmica i les transformacions polítiques, socials i culturals en el marc d'una teoria integral de l'informació. Els resultats del seu treball s'arrepleguen en la trilogia L'era de l'informació, traduïda a varis idiomes, aixina com una successió d'investigacions i publicacions posteriors. En paraules de Manuel Castells, L'era de l'Informació és nostra era:

És un periodo històric caracterisat per una revolució tecnològica centrada en les tecnologies digitals d'informació i comunicació, concomitant, pero no causant, en l'emergència d'una estructura social en ret, en tots els àmbits de l'activitat humana, i en la interdependencia global de dita activitat. És un procés de transformació multidimensional que és al mateix temps incluyente i excloent en funció dels valors i interessos dominants en cada procés, en cada país i en cada organisació social. Com tot procés de transformació històrica, l'era de l'informació no determina un curs únic de l'història humana. Les seues conseqüències, les seues característiques depenen del poder d'els qui es beneficien en cada una de les múltiples opcions que es presenten a la voluntat humana.

El sociòlec establix una distinció analítica entre nocions de «societat de l'informació» i «societat informacional», en implicacions similars per a l'economia de l'informació/informacional. El terme societat de l'informació destaca el paper d'esta última en la societat. Pero sosté que l'informació, entesa com a comunicació del coneiximent, sempre ha segut fonamental per a qualsevol societat, inclosa l'Europa migeval, que estava culturalment organisada i en certa mida unificada entorn al escolasticisme, açò és, a un marc intelectual. En contrast, el terme informacional denota l'atribut d'una forma específica d'organisació social en la que la generació, el processament i la transmissió de l'informació es convertixen en les fonts fonamentals de la productivitat i el poder, gràcies a les noves condicions tecnològiques que sorgixen a cavall dels sigles Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) i Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE). La terminologia de Castells tracta d'establir un paralisme en la distinció entre indústria i industrial. Una societat industrial (com a noció habitual en la tradició sociològica) no és solament una societat en la que hi ha indústria, sino aquella en la que les formes socials i tecnològiques de l'organisació industrial impregnen totes les esferes de l'activitat, començant en les dominants i alcançant els objectes i hàbits de la vida quotidiana. L'utilisació que Castells fa dels térmens societat informacional i economia informacional intenta caracterisar de modo més precís les transformacions actuals, més allà de la mera observació de que l'informació i el coneiximent són fonamentals per a les nostres societats actuals. Per a determinar el contingut real de “societat informacional” ha de recórrer-se a l'observació i l'anàlisis.

Entenent els modos de desenroll tecnològic com els mecanismes per mig dels quals el treball actua sobre la matèria per a generar producte, cada modo de desenroll es definix segons l'element que és fonamental per a fomentar la productivitat en el procés de producció. Aixina, en el modo de desenroll agrari, la font de l'aument de l'excedent és el resultat de l'increment quantitatiu de mà d'obra i recursos naturals (sobretot terra cultivable) en el procés de producció, aixina com de la dotació natural d'eixos recursos. En el modo de producció industrial, la principal font de productivitat és l'introducció de noves fonts d'energia i la seua disponibilitat per a ser usada en la producció i els processos de circulació.

En el nou modo de desenroll informacional, la font de la productivitat estreba en la tecnologia de la generació de coneiximent, el processament de l'informació i la comunicació de símbols. Sense dubte, el coneiximent i l'informació són elements decisius en tots els modos de desenroll, ya que el procés de producció sempre es basa sobre cert grau de coneiximent i en el processament de l'informació. No obstant lo que és específic del modo de desenroll informacional és l'acció del coneiximent sobre sí mateixa com a principal font de productivitat. En el nou modo de desenroll informacionala font de la productivitat estreba en la tecnologia del coneiximent, el processament de l'informació i la comunicació de símbols.

La societat de l'informació i l'estat del benestar

Conjuntament en Pekka Himanen, Castells ha publicat un anàlisis de cas de les seues teories en ellibre «La societat de l'informació i l'estat del benestar». El cas de Finlàndia es presenta com a eixemple exitós d'inserció en un món globalizado de la mà del desenroll de la societat de l'informació, mantenint el contracte social entre l'estat i la societat en la seua població i una distribució d'eixos beneficis de forma prou homogénea. Aixina que, demostren cóm, en contraposició a Estats Units, la globalisació de la seua economia no es traduïx en una desigualtat social que es reflectix en l'aument de la marginalitat dels individus més desprotegits per l'estat. En la metamorfosis finlandesa, es demostren com a elements clau: l'identitat ciutadana finlandesa reforçada pel informacionalisme, l'habilitat de l'estat per a conjugar el desenroll d'eixa identitat per mig de la promoció de la societat de l'informació i les seues sinèrgies en els sectors privat i públic aixina com entre estos últims. En un món de fluix globals de salut, poder i imàgens, la busca de l'identitat colectiva o individual, assignada o construïda, es torna la font fonamental de sentit social, escriu. Com a conseqüència de la prevalença actual de la tecnologia de l'informació, en el món s'està obrint una brecha entre una tecno-èlit globalment conectada, i les identitats comunitàries, atrincherades en lo local. Castells destaca l'importància del modern procés de localisació a la parell de globalisació. Castells visualisa un XXI en el quals identitats seran absorbides en la ret, o excloses d'ella, com s'ha fet en algunes tribus indígenes en reserves. Eixes seran, sosté, les batalles culturals d'el XXI.

Informacionalisme i societat ret

Artícul principal → Societat ret.

El informacionalisme és un paradigma tecnològic. Concernix a la tecnologia, no a l'organisació social ni a les institucions. El informacionalisme proporciona la base per a un determinat tipo d'estructura social que denomina societat ret. Sense el informacionalisme, la societat ret no podria existir, pero esta nova estructura social no és producte de l'informacionalisme, sino d'un patró més ampli d'evolució social.