Anex:Història de la computació

Game Box M,2

La computadora, computador o ordenador no és un invent d'algú en particular, sino el resultat evolutiu d'idees i realisacions de moltes persones relacionades en àrees tals com l'electrònica, la mecànica, els materials semiconductors, la llògica, l'àlgebra i la programació.

Varen ser usades per a vàries coses,va estar en 5 generacions,va ser actualisada

de diferents estils.

XVII

• 1623: La primera calculadora mecànica va ser dissenyada per Wilhelm Schickard en Alemània. Cridada "rellonge calculador", la màquina va incorporar els logaritmes de Napier, fent rodar cilindres en un alberc gran. Es va comissionar un rellonge calculador per a Johannes Kepler, famós matemàtic i astrònom, pero va ser destruït pel fòc ans que es terminara la seua construcció.
• 1624: La primera regla deslizante va ser inventada pel matemàtic William Oughtred. La regla deslizante (cridada "Círculs de Proporció") era un joc de discs rotatoris que es varen calibrar en els logaritmes de Napier. Es va usar com un dels primers aparats de l'informàtica analògica. La seua época d'esplendor va durar més o menys un sigle, el comprés entre la segona mitat de el XIX i l'últim quarto de el XX, fins que al començament de 1970, calculadores portàtils varen començar a ser populars.

Pascalina de l'any 1652

• 1643: Blaise Pascal inventa la pascalina. En esta màquina, les senyes es representaven per mig de les posicions dels engranages. La pascalina és una de les primeres calculadores mecàniques, que funcionava a pur de rodes de dèu dents en les que cada u de les dents representava un dígit del 0 al 9. Les rodes estaven conectades de tal manera que podien sumar-se números fent-les alvançar el número de dents correcte.
• 1666: Samuel Morland inventa la primera màquina de multiplicar en la cort del rei Carlos II d'Anglaterra. L'aparat va constar d'una série de rodes, cada una de les quals representava decenes, centenes, etc. Un alfiler d'acer movia els dials per a eixecutar els càlculs. A diferència de la pascalina, este aparat no tenia alvanç automàtic de columnes.
• 1673: el matemàtic alemà Gottfried Leibniz inventa la primera calculadora de propòsit general. L'aparat era una partida de la pascalina; mentres opera usa un cilindre de dents (la roda de Leibniz) en lloc de la série d'engranages. Encara que l'aparat podia eixecutar multiplicacions i divisions, va patir de problemes de fiabilitat que varen disminuir la seua utilitat.

XVIII

• 1769: Wolfgang von Kempelen, un noble hongarés, inventa un jugador d'escacs supostament Autómata, El Turc. Va pretendre ser una màquina pura, incloïa un jugador d'escacs "robòtic", no obstant va ser una farsa, la cabina era una ilusió òptica ben plantejada que permetia a un mestre de l'escacs amagar-se en el seu interior i operar el maniquí. Era una sensació onsevullga que anava pero es va destruir en un incendi en 1856.
• 1777: Charles Mahon, tercer comte de Stanhope inventa la primera màquina llògica, el demostrador llògic. Era un aparat de bojaca que resolia silogismes tradicionals i preguntes elementals de provabilitat. Mahon és el precursor dels components llògics en computadores modernes.

XIX

• 1801: El francés Joseph Marie, va utilisar un mecanisme de targetes per a controlar el dibuix format pels fils de les teles confeccionades per una màquina de teixir. Estes plantilles o mòles metàlics perforats permetien programar les puntadas del teixit, conseguint obtindre una diversitat de trames i figures. Inspirat per instruments musicals que es programaven usant paper foradat, la màquina s'assemblava a una lligaça del teler que podria controlar automàticament els dibuixos usant una llínea de targetes foradades. L'idea de Jacquard, que va revolucionar el hilar de seda, estava per formar la base de molts aparats de l'informàtica i idiomes de la programació.

• 1820: La primera calculadora de producció massiva es va distribuir per Charles Thomas de Caramullar. Originalment se'ls va vendre a cases del segur parisencs, l'aritmómetro de Caramullar operava usant una variació de la roda de Leibniz. Més de mil aritmómetros es varen vendre i finalment va rebre una medalla a l'Exhibició Internacional en Londres en 1862.
• 1822: Charles Babbage completa la seua màquina diferencial, una màquina de propòsit específic que es podia usar per a calcular valors de Funció polinòmica|funcions polinòmiques per mig del método de les diferències finitas|método de les diferències. L'artefacte de la diferència era un ensamble complex de rodes, engranages, i reblones. Babbage va dissenyar el seu "artefacte analític", un aparat de propòsit general que era capaç d'eixecutar qualsevol tipo de càlcul matemàtic. Els dissenys de l'artefacte analític eren la primera conceptualisació clara d'una màquina que podria eixecutar el tipo de càlculs computacionals que ara es consideren el cor de l'informàtica. Babbage mai va construir el seu artefacte analític, pero el seu pla va influir en tota computadora digital subsegüent, incloses les modernes. L'artefacte analític va ser finalment construït per un equip modern d'ingeniers, en 1989, cent anys despuix de la mort de Babbage en 1871. Pel seu discernimiento, Babbage és conegut hui en dia com el Pare de les Computadores Modernes.
• 1837: Charles Babbage descriu la màquina analítica. És el disseny d'un computador modern de propòsit general. L'idea que va tindre Charles Babbage sobre un computador va nàixer degut a que l'elaboració de les taules matemàtiques era un procés tediós i molt propens a errors.
• 1843: Ada Augusta Lovelace va sugerir l'idea de que les targetes perforades s'adaptaren de manera que causaren que el motor de Babbage repetira certes operacions. Per esta sugerència alguns consideren a Lady Lovelace la primera programadora.
• 1854: El llògic anglés George Boole publica la seua Àlgebra de Boole. El sistema de Boole va reduir a arguments llògics les permutació de tres operadors bàsics algebraics: i, o, i no. A causa del desenroll de l'àlgebra de Boole, Boole és considerat per molts com el pare de la teoria de l'informàtica.
• 1869: La primera màquina llògica en usar l'àlgebra de Boole per a resoldre problemes més ràpit que humans, va ser inventada per William Stanley Jevons. La màquina, cridada el piano llògic, va usar un alfabet de quatre térmens llògics per a resoldre silogismes complicats.
• 1878: Un comité de l'Associació Britànica per a l'alvanç de la ciència recomana no construir la màquina analítica de Babbage, per lo que este inventor no va tindre accés a fondos del govern.
• 1878: Ramón Verea, qui vivia en la ciutat de Nova York, va inventar una calculadora en una taula interna de multiplicació; açò va ser molt més ràpit que usar acarreos o un atre método digital d'aquell temps. Ell no es va interessar en posar la seua obra en producció, solament va voler mostrar que un espanyol podia inventar tant com un nortamericà.
• 1879: Als 19 anys d'edat, Herman Hollerith és contractat com a assistent en les oficines del cens nortamericà i va desenrollar un sistema de còmput per mig de targetes perforades en les que els forats representaven informació sobre el sexe o l'edat, entre uns atres. Gràcies a la màquina tabuladora de Hollerith el cens de 1890 es va realisar en dos anys i mig, cinc menys que el cens de 1880. Es tardava tant en fer el cens per l'arribada massiva d'immigrants.
• 1884: Dorr Felt va desenrollar el seu comptómetro, el qual va ser la primera calculadora que s'operava en solament pressionar tecles en lloc de, per eixemple, esgolar rodes.
• 1893: La primera màquina exitosa de multiplicació automàtica es va desenrollar per Otto Steiger. El Millonari, com se li coneixia, va automatisar l'invenció de Leibniz de 1673, i va ser fabricat per Hans W. Egli de Zuric. Originalment feta per a negocis, la ciència va trobar immediatament un us per a l'aparat, i varis mils d'ells es varen vendre en els quaranta anys que varen seguir.

• 1893: L'espanyol Leonardo Torres Quevedo presenta en l'Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrit la Memòria sobre les màquines algébricas, i posteriorment en 1895 la memòria Sur els machines algébraiques en un Congrés en Bordeus.

XX

Anys 1900

• 1900: Leonardo Torres Quevedo presenta la memòria Machines à calculer en l'Acadèmia de Ciències de París.
• 1906: el nortamericà Llig De Forest inventa el tubo de buit. El Audion, com es dia, tenia tres elements dins d'una pera de vidre evacuada. Els elements eren capaços de trobar i amplificar senyals de radi rebudes d'una antena. El tubo al buit trobaria us en vàries generacions primerenques de 5 computadores, al començament de 1930.

Anys 1910

• 1912: Leonardo Torres Quevedo construïx un Autómata capaç de jugar a l'escacs que va cridar El Ajedrecista i va ser donat a conéixer al públic en 1914.
• 1914: Leonardo Torres Quevedo establix les bases de l'automàtica, planteja la problemàtica de l'inteligència artificial (sense introduir esta denominació) i l'aritmètica en menge flotant en els seus Ensajos sobre automàtica. La seua definició. Extensió teòrica de les seues aplicacions.
• 1919: Els inventors nortamericans W. H. Eccles i F. W. Jordan desenrollen el primer circuit multivibrador o biestable (en lèxic electrònic flip-flop). El flip-flop va permetre dissenyar circuits electrònics que podien tindre dos estats estables, alternativament, podent representar aixina el 0 com un estat i l'atre en un 1. Açò va formar la base de l'almagasenament i processos basats en dígits binaris (bits), estructura que utilisen les actuals computadores.

Anys 1920

• 1924: Walther Bothe construïx una porta llògica AND per a usar-l'en experiments físics, per lo que va rebre el premi Nobel de física en 1954.
• 1925: en Estats Units es funden els laboratoris Bell.
• 1930: Vannevar Bush va construir una màquina diferencial parcialment electrònica, capaç de resoldre equacions diferencials.

Anys 1930

• 1931: Kurt Gödel va publicar un document sobre els llenguages formals basats en operacions aritmètiques. Ho va usar per a codificar arbitrariament sentències i proves formals, i va mostrar que els sistemes formals, com les matemàtiques tradicionals, són inconsistentes en un cert sentit, o que contenen sentències improvables pero certes. Els seus resultats són fonamentals en les ciències teòriques de la computació.
• 1936: Alan Turing descriu la màquina de Turing, la qual formalisa el concepte d'algoritme.
• 1938: Konrad Zuse completa la primera computadora electromecànica, encara que no 100% operativa, la Z1. Açò dona començ a la primera generació de computadores que ràpidament varen escomençar a usar ya els tubos de buit, esta generació comprén des de 1938 fins a 1958 a on inicia la segona generació.
• 1939: els ingeniers William Hewlett i David Packard funden en Pal Alt, Califòrnia la companyia Hewlett-Packard.
• 1940: Samuel Williams i George Stibitz varen completar en els laboratoris Bell una calculadora electro-mecànica que podia manejar número complex.

Anys 1940

• 1941: La computadora Z3 va ser creada per Konrad Zuse. Va ser la primera màquina programable i completament automàtica.
• 1942: John Vincent Atanasoff i Clifford Edward Berry varen completar una calculadora de propòsit especial per a resoldre sistemes d'equacions llineals simultànees, la qual va ser cridada la "ABC" ("Atanasoff Berry Computer").
• 1944: En Estats Units es va construir, en l'Universitat de Harvard, la Harvard Mark I (primera màquina electromecànica), dissenyada per un equip encapçalat per Howard H. Aiken.
• 1944: En Anglaterra es varen construir els ordenadors Colossus (Colossus Mark I i Colossus Mark 2), en l'objectiu de dessifrar les comunicacions dels alemans durant la Segona Guerra Mundial.

• 1945: El primer cas de mal funcionament en la computadora causat per l'intrusió d'una arna al sistema va ser documentat pels dissenyadors del Mark II. Erròneament es creu que d'allí prové l'us del terme "bug", que significa insecte o arna en anglés. No obstant este terme ya s'usava molt abans per a referir-se a falles d'aparats mecànics, elèctrics i electrònics. El "Oxford English Dictionary " documenta este us de la paraula des de 1889.
• 1945: John von Neumann escriu el "First Draf of a report on the EDVAC" una pàgina del primer document a on es descriu el disseny llògic d'una computadora utilisant el concepte de programa almagasenat (stored-program), en ell se senyala una architectura distinta a l'Arquitectura Harvard hui dia coneguda com Arquitectura de von Neumann. Encara que no es menciona, les idees de Neumann estan basades en treballs d'Alan Turing en les màquines que varen dessifrar el còdic enigma, pero en estar baix secret militar no va poder mai publicar els seus descobriments.
• 1945: Vannevar Bush va desenrollar la teoria de Memex, un dispositiu d'hipertext lligat a una llibreria de llibres i películes de terror

ENIAC.

• 1945: en l'Universitat de Pennsilvània es construïx l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Calculator), que va ser la primera computadora electrònica de propòsit general. Esta màquina ocupava tot un sòtol de l'Universitat, tenia més de 17.000 tubos de buit, consumia 200 kW d'energia elèctrica i requeria tot un sistema d'aire acondicionat; tenia la capacitat per a realisar cinc mil operacions aritmètiques per segon.
• 1946: Es posa en funcionament la computadora britànica EDSAC (Electronic Dilay Storage) construïda per Maurice Wilkes i un equip pertanyent al laboratori de matemàtiques de l'universitat de Cambridge, va ser inspirada en les idees que Neumann expon en el seu borrador.
• 1947: en Laboratoris Bell, John Bardeen, Walter H. Brattain i William Shockley inventen el transistor.
• 1949 El MESM va ser la primera computadora en Rússia i la segona programable en Europa continental, creada per un equip de científics baix la direcció de Serguéi Alekseevich Lébedev.
• 1949: Jay Forrester desenrolla la primera memòria, la qual va reemplaçar els no confiables tubos al buit com la forma predominant de memòria pels pròxims dèu anys.
• 1949: La computadora EDSAC corre el seu primer programa.
• 1950: Alan Turing expon un artícul que descriu lo que ara coneixem com la prova de Turing. La seua publicació explora el desenroll natural i potencial de l'inteligència i comunicació humana i de computadores.
• 1950 - Es formen els primers grups d'usuaris com SHARE (IBM) i DECUS (DEC), i més tarde CSRG de Berkeley, a on el software es distribuïx en el seu còdic font i sense restriccions.

Anys 1950

• 1951: El desenroll de les màquines BESM va començar en l'Institut de Mecànica de Precisió i Ciències de la Computació de la URSS (ITM i VT) en Moscou baix la supervisió de Serguéi Alekseevich Lébedev en 1950 com una continuació dels seus treballs en Kiev en la computadora MESM. Esta série de màquines es varen deixar de fabricar en 1987.
• 1951: comença a operar l'EDVAC, a diferència de la ENIAC, no era decimal, sino binaria i va tindre el primer programa dissenyat per a ser almagasenat.
• 1951: Eckert i Mauchly entreguen a l'Oficina del Cens el seu primer computador: l'UNIVAC I.
• 1951: el Sistema A-0 va ser inventat per Grace Murray Hopper. Va ser el compilador desenrollat per a una computadora electrònica.
• 1952: Claude Elwood Shannon desenrolla la primera rata elèctrica capaç d'eixir d'un llaberint, considerada la primera ret neural.

• 1953: IBM fabrica la seua primera computadora a escala industrial, l'IBM 650. S'amplia l'us del llenguage ensamblador per a la programació de les computadores.
• 1953: es creen memòries a pur de magnetisme (conegudes com memòries de núcleus magnètics).
• 1954: es desenrolla el llenguage de programació d'alt nivell Fortran.
• 1956: Darthmouth dona una conferència en a partir de la que naix el concepte d'inteligència artificial.
• 1956: Edsger Dijkstra inventa un algoritme eficient per a descobrir les rutes més curtes en grafos com una demostració de les habilitats de la computadora ARMAC.
• 1957: IBM posa a la venda la primera impressora de matriu de punts.
• 1957: es funda la companyia Fairchild Semiconductor.
• 1957: Jack S. Kilby construïx el primer circuit integrat.
• 1957: l'organisació ARPA és creada com a conseqüència tecnològica de la cridada Guerra Freda.
• 1957: posada en marcha de SAPO, el SEGUNDO ordenador en tolerància a fallos.
• 1958: comença la segona generació de computadores, caracterisats per usar circuits transistorissats en lloc de vàlvules al buit.
• 1960: es desenrolla COBOL, el primer llenguage de programació d'alt nivell transportable entre models diferents de computadores.
• 1960: apareix ALGOL, el primer llenguage de programació estructurat i orientat als procediments.
• 1960: es crea el primer compilador de computador.
• 1960: C. Antony R. Hoare desenrolla l'algoritme d'ordenament o classificació cridat quicksort.

Anys 1960

• 1961: en IBM, Kenneth Iverson inventa el llenguage de programació APL.
• 1961: T. Kilburn i D. J. Howart descriuen per primera volta el concepte de paginació de memòria.
• 1962: en el MIT, Ivan Sutherland desenrolla els primers programes gràfics que deixen que l'usuari dibuixe interactivament en una pantalla.
• 1962: en el MIT, Hart i Levin inventen per a Lisp el primer compilador autocontenido, és dir, capaç de compilar el seu propi còdic font.
• 1962: un equip de l'Universitat de Mánchester completa la computadora ATLAS. Esta màquina va introduir molts conceptes moderns com a interrupcions, pipes (canonades), memòria entrellaçada, memòria virtual i memòria paginada. Va ser la màquina més poderosa del món en eixe any.
• 1962: l'estudiant de el MIT Steve Russell escriu el primer joc de computadora, cridat Spacewar!.

Caràcters ASCII imprimibles, del 32 al 126.

• 1962: un comité industrial-governamental definix el còdic estàndar de caràcters ASCII.
• 1963: DEC (Digital Equipment Corporation) llança el primer minicomputador comercialment exitós.
• 1964: en el Dartmouth College, John George Kemeny, Thomas Eugene Kurtz i la monja Mary Kenneth Keller desenrollen el llenguage BASIC (el Dartmouth BASIC).
• 1964: l'aparició del IBM 360 marca el començ de la tercera generació de computadores. Les plaques de circuit imprés en múltiples components elementals passen a ser reemplaçades en plaques de circuits integrats.
• 1964: apareix el CDC 6600, la primera supercomputadora comercialment disponible.
• 1965: Gordon Moore publica la famosa Llei de Moore.
• 1965 - Ted Nelson teoriza sobre la ret de documents hiperenlazados o documents web.
• 1965: La llògica difusa, dissenyada per Lofti Zadeh, s'usa per a processar senyes aproximades.
• 1965: J. B. Dennis introduïx per primera volta el concepte de segmentaació de memòria.
• 1965: en els clàssics documents de Dijkstra es tracten per primera volta els algoritmes d'exclusió mútua (sistemes operatius).
• 1966: la majoria d'idees i conceptes que existien sobre rets s'apliquen a la ret militar ARPANET.

• 1966: apareixen els primers ensajos que més vesprada definirien lo que hui és la programació estructurada.
• 1967: en el MIT, Richard Greenblatt inventa els primers programes exitosos d'escacs.
• 1967: en IBM, David Noble ―baix la direcció d'Alan Shugart― inventa el disquet (disc flexible).
• 1968: Robert Noyce i Gordon Moore funden la corporació Intel.
• 1968: Douglas Engelbart porta a terme "The Mother of All Donem".
• 1969: el protocol de comunicacions NCP es crea per a controlar la ret militar ARPANET.
• 1969: Data General Corporation distribuïx la primera minicomputadora de 16-bit.
• 1969: en els laboratoris Bell, Ken Thompson i Dennis Ritchie desenrollen el llenguage de programació B.
• 1969: en els laboratoris Bell d'AT&T, un grup d'empleats de dit laboratori entre els que es troben Ken Thompson, Dennis Ritchie i Douglas Mcllroy― creen el sistema operatiu UNICS.
• 1969: Jerry Sanders i Edwin Turney funden AMD
• En abril de 1969 es publica el RFC 1, que descriu la primera Internet (llavors ARPANET). La lliure disposició de les RFC, i en particular de les especificacions dels protocols usats en Internet va ser un factor clau del seu desenroll.

Anys 1970

• 1970: el sistema UNICS és renomenat com Unix.

• 1970: E. F. Codd es publica el primer model de base de senyes relacional.
• 1970: el professor suís Niklaus Wirth desenrolla el llenguage de programació Pascal.
• 1970: Brinch Hansen utilisa per primera volta la comunicació interprocesos en el sistema RC 400.
• 1970: Intel crea la primera memòria dinàmica RAM. Se li va cridar i1103 i tenia una capacitat de 1024 bits (1 kbits).
• 1970: Es funda La divisió d'investigació Xerox PARC
• 1971: Intel presenta el primer processador comercial i al mateix temps el primer chip microprocessador, l'Intel 4004.
• 1971: Ray Tomlinson crea el primer programa per a enviar correu electrònic. Com a conseqüència, l'arrova s'usa per primera volta en fins informàtics.
• 1971: en el MIT, un grup d'investigadors presenten la proposta del primer "Protocol per a la transmissió d'archius en Internet" (FTP).
• 1971: Texas Instruments ven la primera calculadora electrònica portàtil.
• 1971: John Blankenbaker presenta el Kenbak-1, considerat com el primer ordenador personal de l'història, sense un processador, solament en portes llògiques. Solament ven 40 unitats en centres d'ensenyança.
• 1972: apareixen els disquets de 5 1/4 polzades.

• 1972: Intel desenrolla i posa a la venda el processador Intel 8008.
• 1972: ix al mercat la primera [[consola de vicambia el seu nom per DARPA.
• 1973: La divisió d'investigació Xerox PARC desenrolle el primer ordenador que va utilisar el concepte de Computadora d'Escritori cridat Xerox Alt, ademés de ser el primer ordenador en utilisar una GUI i un mouse.
• 1974: Vint Cerf i Robert Kahn creen el TCP (protocol de control de transmissió).
• 1974: es crea el sistema Ethernet per a enllaçar a través d'un cable únic a les computadores d'una LAN (ret d'àrea local).
• 1974: Gary Kildall crea el sistema operatiu CP/M (Control Program for Microcomputer).
• 1974: Federico Faggin funda la companyia ZiLOG inc. la qual crea un processador el Zilog Z80 que està basat en l'Intel 8080 (que Faggin mateixa va dissenyar quan era amprat d'eixa companyia), va ser llançat en 1976; est va alcançar gran popularitat durant els pròxims anys.
• 1975: en giner la revista Popular Electronics fa el llançament del Altair 8800, el primer microcomputador personal reconeixible com a tal.
• 1975: es funda l'empresa Microsoft.

• 1975: Raphael Finkell publica una colecció de térmens tècnics usats per les comunitats de hackers des de principis dels anys 60, cridada jargon-1.
• 1975: Gordon Moore, rectifica la seua predicció sobre la densitat de transistors, duplicant-se cada 2 anys en lloc de cada any.
• 1976: es funda l'empresa Apple traent el seu primer computador Apple I para aficionats.
• 1977: Apple presenta el primer computador personal que es ven a gran escala, l'Apple II, desenrollat per Steve Jobs i Steve Wozniak en un garaig.
• 1977: ix al mercat l'ordenador TRS-80 el primer que utilisa un processador Zilog Z80.
• 1978: es desenrolla el famós processador de texts WordStar, originalment per a plataforma CP/M (Control Program for Microcomputer).
• 1978: Donald Knuth comença a treballar en el proyecte TeX, un sistema de tipografia en còdic lliure.
• 1979: Donen Bricklin crea la primera hoja, que més vesprada seria denominada VisiCalc.
• 1979: Toru Iwatani, de l'empresa Namco, crea el joc Pacman.
• 1980: en IBM, un grup d'investigació desenrolla el primer prototip de RISC (Computadora d'Instrucció Reduïda).
• 1980: l'empresa Mycron llança la primera microcomputadora de 16 bits, cridada Mycron 2000.
• 1980: Laboratoris Bell desenrolla el primer microprocessador de 32-bit en un sol chip, cridat Bellmac-32.

Anys 1980

• 1981: es llança al mercat l'IBM PC, que es convertiria en un èxit comercial, marcaria una revolució en el camp de la computació personal i definiria nous estàndarts.
• 1981: es termina de definir el protocol TCP/IP.
• 1981 (3 d'abril): Adam Osborne llança l'Osborne 1, primer ordenador portable (no portàtil ya que no usava bateries).
• 1981: pokajiontas.inc crea els disquets de 3 1/2 polzades.
• 1982: Microsoft trau al mercat el sistema operatiu MS-DOS, que seria el més utilisat en els IBM PC compatibles fins a mediats dels anys 90.
• 1982: l'Associació Internacional MIDI publica el MIDI (protocol per a comunicar computadores en instruments musicals).
• 1982: Rod Canion, Jim Harris i Bill Murto funden Compaq (Computer Corporation), una companyia de computadores personals.
• 1982: apareix el Sinclair ZX Spectrum.
• 1982: creació del protocol SMTP, que permetia per primera volta l'intercanvi de correus electrònics en ARPANET.
• 1983: Microsoft oferix la versió 1.0 del processador de texts Word para DOS.
• 1983: Compaq fabrica el primer compatible IBM PC, el Compaq portable.
• 1983: ARPANET se separa de la ret militar que la va originar, de modo que, ya sense fins militars, es pot considerar esta data com el naiximent d'Internet.
• 1983: el 27 de setembre, Richard Stallman anuncia públicament el proyecte GNU. Este text inicial va ser desenrollat en el Manifest GNU, publicat en 1985. Poc temps despuix Richard Stallman llibera el Emacs en llicència GPL.

Logo de GNU.

• 1983: Bjarne Stroustrup publica el llenguage de programació C++.
• 1983: Sun llança el seu primer sistema operatiu, cridat SunOS.

• 1983: la companyia Lotus Software llança el famós programa d'hoja Lotus 1-2-3.
• 1983: el sistema DNS (d'Internet) ya posseïx 1000 hosts.
• 1983: es funda Borland.
• 1984: IBM presenta l'IBM Personal Computer/AT, en processador Intel 80286, bus d'expansió de 16 bits i 6 MHz de velocitat.Tenia fins a 512 kB de memòria RAM, un disc dur de 20 MB i un monitor monocromàtic. El seu preu en eixe moment era de 5795 dólars.
• 1984: Apple Computer presenta el seu Macintosh 128K en el sistema operatiu Mac OS, el qual introduïx l'interfaç gràfic ideada en Xerox.
• 1984: les companyies Philips i Sony creen els CD-Roms per a computadors.
• 1984: es desenrolla el sistema de finestres X baix el nom X1 per a dotar d'un interfaç gràfic als sistemes Unix.
• 1984: apareix el llenguage LaTeX per a processament de documents.
• 1984: Hewlett-Packard llança el seu popular impressora làser cridada LaserJet.
• 1984: Leonard Bosack i Sandra Lerner funden Cisco Systems que és líder mundial en solucions de ret i infraestructures per a Internet.
• 1985: Microsoft presenta el sistema operatiu Windows 1.0.
• 1985: Compaq trau a la venda la Compaq Deskpro 286, una PC IBM Compatible de 16-bits en microprocessador Intel 80286 corrent a 6 MHz i en 7 MB de RAM, va ser considerablement més ràpida que una PC IBM. Va ser la primera de la llínea de computadores Compaq Deskpro.
• 1985: en octubre es crea l'organisació Free Software Foundation (FSF), receptor de fondos per a proyecte GNU.
• 1985: Bertrand Meyer crea el llenguage de programació Eiffel.
• 1985: Adobe crea el PostScript.
• 1985: el rus Alekséi Pázhitnov crea el joc Tetris.
• 1986: ISO estandardisa SGML, llenguage en que posteriorment es basaria XML.
• 1986: Compaq llança el primer computador basat en el processador de 32 bits Intel 80386, alvançant-se a IBM.
• 1986: HP llança al mercat el HP PA RISC en un sistema basat en BSD cridat HP-UX. També AT&T incorpora Vaig vore i llibreries curses propietat de BSD en la seua Unix System V Release 1
• 1986: IBM llança al mercat AIX v1 basada en un System V Release 3, que corria en la IBM RT/PC (AIX/RT).
• 1986: el llenguage SQL és estandardisat per ANSI.
• 1986: apareix el programa de càlcul algebraic de computadora MathCad.
• 1986: es registra la primera palesa base de codificació de lo que hui coneixem com MP3 (un método de compressió d'àudio).
• 1986: Compaq posa en venda la PC compatible Compaq Portable II, molt més llaugera i chicoteta que la seua predecessora, que utilisava microprocessador de 8 MHz i 10 MB de disc dur, i va ser 30% més barata que la IBM PC/AT en disc rígit.
• 1986: Mark Crispin crea el protocol IMAP.
• 1987: es desenrolla la primera versió de l'actual protocol X11.
• 1987: Larry Wall crea el llenguage de programació Perl.
• 1987: el proyecte GNU crea el conjunt de compiladors cridat "GNU Compiler Collection".

• 1987: Compaq introduïx la primera PC basada en el nou microprocessador d'Intel; el 80386 de 32 bits, en la Compaq Portable 386 i la Compaq Portable III. Encara IBM no estava usant este processador. Compaq marcava lo que es coneixeria com l'era dels clons de PC.
• 1988: Soft Warehouse desenrolla el programa d'àlgebra computacional cridat Derive.
• 1988: Stephen Wolfram i el seu equip trauen al mercat la primera versió del programa Mathematica.
• 1988: apareix el primer document que descriu lo que hui es coneix com firewalls (tallafocs).
• 1988: apareix l'estàndart XMS.
• 1989: Creative Labs presenta la reconeguda targeta de sò Sound Blaster.
• 1989: T. E. Anderson estudia les qüestions sobre el rendiment dels bri o fils en sistemes operatius (threads).
• 1989: en giner UNIX Software Operation s'organisa com a divisió separada d'AT&T; en novembre UNIX Software Operation llança al mercat UNIX System V Release 4.0.
• 1989: Es funda Cygnus Solutions més vesprada Cygnus Software, la primera empresa dedicada fonamentalment a proporcionar servicis comercials per al software lliure (entre ells, soport, desenroll i adaptació de programes lliures).
• 1990: Tim Berners-Lee idea l'hipertext per a crear el World Wide Web (www) una nova manera d'interactuar en Internet. També va crear les bases del protocol de transmissió HTTP, el llenguage de documents HTML i el concepte dels URL.
• 1990: en AT&T (Laboratoris Bell) es construïx el primer prototip de processador òptic.
• 1990: La FSF anuncia el seu intent de construir un kernel que es dirà GNU Hurd. La meta d'este proyecte és completar el major buit que queda en l'estratègia del proyecte GNU de construir un sistema operatiu complet.
• 1990: Guido van Rossum crea el llenguage de programació Python.

Tux (Logo de Linux).

• 1991: Linus Torvalds va començar a desenrollar Linux, un sistema operatiu compatible en Unix.
• 1991: Comença a popularisar-se la programació orientada a objectes.
• 1991: Sorgix la primera versió de l'estàndart Unicode.
• 1991: Atobó Systems Incorporated llança al mercat la primera versió d'Atobó Premiere, una aplicació orientada a l'Edició de vídeos.
• 1991: Compaq posa a la venda al por menor en la Compaq Presario, i va ser un dels primers fabricants en els mediats dels anys noranta en vendre una PC de menys de 1000 dólars nortamericans. Compaq es va convertir en un dels primers fabricants en usar micros d'AMD i Cyrix.
• 1991: El protocol Gopher és creat en l'Universitat de Minnesota.
• 1992: És introduïda l'arquitectura de processadors Alpha dissenyada per DEC baix el nom AXP, com a tongada per a la série de microcomputadores VAX que comunament utilisaven el sistema operatiu VMS i que després originaria l'openVMS. El processador Alpha 21064 de 64 bits i 200 MHz és declarat com el més ràpit del món.
• 1992: Un grup d'estudiants de l'Universitat de Helsinki creen el OTH-Erwise, el primer navegador gràfic.

• 1992: Pei-Yuan Wei crea el ViolaWWW, un navegador gràfic anterior al Mosaic, pero en funcionalitats i integració com els actuals navegadors.
• 1992: Microsoft llança Windows 3.1.
• 1992: Apareix la primera versió del sistema operatiu Solaris.
• 1992: GNU comença a utilisar el núcleu Linux.
• 1993: un grup d'investigadors descobrixen que una traça de la mecànica quàntica, cridat entrellaçament, podia utilisar-se per a superar les llimitacions de la teoria del quant aplicada a la construcció de computadores quàntiques i a la teleportaació.
• 1993: Microsoft llança al mercat la primera versió del sistema operatiu multiusuario de 32 bits (client-servidor) Windows NT.
• 1993: Marc Andreessen i Eric Bina creen en el NCSA el navegador web gràfic Mosaic para Unix, base de les primeres versions de Mozilla i Spyglass (més vesprada adquirit per Microsoft i renomenat Internet Explorer).
• 1993: es funda SuSE, en Alemània, que comença els seus negocis distribuint Slackware Linux, traduïda a l'alemà.
• 1993: es crea la llista TOP500 que recopila els 500 ordenadors més potents de la terra.
• 1993: Jen-Hsun Huang, Chris Malachowsky i Curtis Priem funden Nvidia
• 1994: Marc Andreessen crea el famós navegador web Netscape Navigator.
• 1994: és dissenyat el PHP, originalment en llenguage Perl, seguits per l'escritura d'un grup de CGI binaris escrits en el llenguage C pel programador danés-canadenc Rasmus Lerdorf.
• 1994: Jerry Yang Chih-Yuan i David Tall funden Yahoo! Incorporated, referent en portals de servicis i directoris web.
• 1995: Microsoft llança al mercat el sistema operatiu Windows 95, junt en el seu navegador web predeterminat, Windows Internet Explorer; va ser (a lo manco en la seua época) el sistema operatiu més ""incluyente"" en dur en si fins a 12 paquets d'idiomes distints .
• 1995: apareix la primera versió de MySQL.
• 1995: s'inicia el desenroll del servidor Apache.
• 1995: l'implementació original i de referència del compilador, la màquina virtual i les llibreries de classes de Java varen ser desenrollats per Sun Microsystems.
• 1995: es presenta públicament el llenguage de programació Ruby.
• 1995: s'especifica la versió 1.5 del DVD, base actual de el DVD.
• 1995: Sony Computer Entertainment, llança al mercat la PlayStation, el primer controlador de videojoc en utilisar un CD-ROM com dispositiu d'entrada per a accedir a les senyes que constituïxen el videojoc.
• 1996: es crea Internet2, més veloç que l'Internet original.
• 1996: es publica la primera versió del navegador web Opera.
• 1996: s'inicia el proyecte KDE.
• 1996: la tecnologia de DjVu va ser originalment desenrollada en els laboratoris de AT&T.
• 1996: apareix la primera versió de SuperCollider.
• 1996: Sabeer Bhatia i Jack Smith funden Hotmail.
• 1997: l'empresa nortamericana Nullsoft distribuïx gratuïtament el reproductor multimèdia Winamp.
• 1997: apareix la primera versió pública de FlightGear.
• 1997: Spencer Kimball i Peter Mattis creen l'inicial llibreria GTK+.
• 1997: l'IEEE crea la primera estàndar WLAN i la varen cridar 802.11.
• 1998: la W3C publica la primera versió de XML.
• 1998: Microsoft llança al mercat el sistema Windows 98.

• 1998: Compaq adquirix Digital Equipment Corporation, la companyia líder en l'anterior generació de les computadores durant els anys setanta i principis dels huitanta. Esta adquisició convertiria a Compaq en el segon més gran fabricant de computadores, en térmens d'ingressos.
• 1998: Larry Page i Serguéi Brin funden Google Inc.
• 1998: Netscape Communications llibera el còdic font del seu navegador Nestcape Navigator i inicia el proyecte Mozilla.

GNOME.

• 1999: apareix l'entorn d'escritori GNOME.
• 1999: Sean Parker i Shawn Fanning funden Napster un servici p2p orientat a compartir archius mp3 d'un usuari a un atre.
• 1999: Microsoft publica la primera versió de MSN Messenger.
• 1999: Macintosh llança Mac OS 9.
• 1999: IEEE crea el 802.11b expandint aixina les llimitacions del seu predecessor 802.11, com per eixemple soportar un ample de banda de fins a 11 Mbps.
• 2000: Sony Computer Entertainment, llança al mercat la PlayStation 2
• 2000: Un equip d'investigadors de IBM construïx el prototip de computador quàntic.
• 2000: Microsoft llança el sistema operatiu Windows 2000.
• 2000: Microsoft llança el sistema operatiu Windows Em.
• 2000: Macintosh llança el sistema operatiu Mac OS X.

XXI

Anys 2000

• 2001: Microsoft desenrolla, com a part de la seua plataforma .NET, el llenguage de programació C#, que despuix va ser aprovat com un estàndart per l'ECMA i ISO.
• 2001: Es llança el sistema operatiu Windows XP per part de Microsoft.

Wikipedia.

• 2001: Microsoft llança al mercat la versió de la seua primera consola la Xbox, el primer Controlador de videojoc en utilisar un disc dur per a almagasenar les senyes dels Videojocs en volta utilisar Memory cards com es venia fent des de 1994 en el Sony Playstation.
• 2002: Llançament del navegador web Mozilla Firefox, cridat en un primer moment Phoenix.
• 2002: Posada en marcha del supercomputador Earth Simulator que seria l'ordenador més potent segons el TOP500.
• 2005: Els usuaris d'Internet en conexió de banda ampla superen als usuaris d'internet en conexió via llínea commutada (per mòdem dial-up) en la majoria de països desenrollats.
• 2005: Es llança el programa Google Earth.
• 2005: Llançament de Windows XP Mija Center Edition.
• 2005: Posada en funcionament del supercomputador MareNostrum en el Centre Nacional de Supercomputación.
• 2005: Creació de YouTube.
• 2005: Microsoft llança al mercat la versió de la seua segona consola la Xbox 360
• 2006: Llançament del sistema operatiu de Microsoft Windows Vista.
• 2006: Entra en servici el supercomputador Magerit pertanyent al CeSViMa.
• 2006: Sony Computer Entertainment, llança al mercat la PlayStation 3.
• 2006: Nintendo llança al mercat la versió de la seua consola la Wii
• 2007: L'empresa Dell llança al mercat la primera computadora portàtil (laptop) en la distribució Linux Ubuntu preinstalada.
• 2007: Apple llança l'iPhone 2G.
• 2007: L'empresa de Steve Jobs, Apple, llança al mercat la nova versió el Mac OS X Leopard 10.5
• 2008: Apple llança al mercat el MacBook Air , el qual, segons pareix, és l'ordenador portàtil més prim del món en eixe moment.
• 2008: Apple llança en tota Europa i Amèrica, l'iPhone 3G.
• 2008: Google, contrarresta a Apple llançant el G1 en el seu nou sistema Android para mòvils.
• 2008: Llançament del navegador Google Chrome.
• 2008: Llançament de KDE 4.0.

• 2008: El supercomputador IBM Roadrunner és el primer en superar el PetaFLOP alcançant el número 1 en la llista dels computadors més veloços.
• 2009: Debian GNU/Linux 5.0
• 2009: KDE 4.2 RC
• 2009: Palm, Inc. fa el llançament del Palm Pre en webOS, un sistema operatiu basat en Linux, l'interfaç gràfic del qual principal utilisa estàndars web i és renderizada en una implementació de WebKit, el 6 de juny.
• 2009: Apple, llança al mercat la nova versió el Mac OS X Snow Leopard 10.6
• 2009: El 22 d'octubre es llança el successor de Windows Vista, Windows 7.
• 2009: Apple, llança al mercat la nova versió del iPhone 7GS.
• 2010: S'espera el llançament de Google Chrome OS, un sistema operatiu creat per l'empresa Google i basat en Linux.
• 2010: IBM crea un processador de grafeno en una freqüència efectiva de 100 GHz.
• 2010: Apple, llança al mercat la nova versió del iPhone 4 En un nou disseny, pero problemes en les antenes.
• 2010: S'espera el llançament d'USB versió 3.0, que representaria un alvanç en la velocitat de transmissió de senyes entre el dispositiu conectat i la computadora.
• 2010: Microsoft llança Windows Phone 7
• 2010: Qualcomm llança el primer processador mòvil doble núcleu a 1,5 GHz.

Anys 2010

• 2011: Nintendo llança al mercat la versió de la seua consola portàtil Nintendo 3DS Primera consola portàtil D del món.
• 2011: Sony Computer Entertainment, llança al mercat la PlayStation Vita.
• 2011: Apple llança al mercat l'iPad 3, l'iOS 6 i l'iPhone 4S en l'assistent de veu Siri.
• 2011: Samsung llança al mercat la Samsung Galaxy S2.
• 2012: Microsoft anuncia Windows 8.
• 2012: Nintendo llança al mercat la Wii O, en nous motors gràfics i un control tipo tableta.
• 2012: Apple Inc., llança al mercat la nova versió el Mac OS X Mountain Lion 10.8
• 2012: Apple Inc., llança al mercat la nova MacBook Pro Retina Display, en la major resolució en pantalla del món.
• 2012: Apple Inc., llança al mercat l'iPhone 5.
• 2012: Samsung, llança al mercat el Samsung Galaxy S3.
• 2012: Apple Inc., llança al mercat l'iPad en Retina Display.
• 2012 Apple Inc., llança al mercat l'iPad mini.
• 2013: Microsoft llança al mercat la Surface Tablet.
• 2013: Samsung llança al mercat el Samsung Galaxy S4.
• 2013: Microsoft llança al mercat la versió Windows 8.1.
• 2013: Apple Inc., llança al mercat la nova versió Mac OS X Mavericks 10.9.
• 2013: Sony Computer Entertainment, llança al mercat la PlayStation 4 de les primeres consoles d'octava generació, en un processador AMD x86-64 Jaguar Octa-Core (8 núcleus).
• 2013 Microsoft llança al mercat la versió de la seua tercera consola la Xbox 360.
• 2013: Microsoft, en competència a Sony Computer Entertainment, llança la seua consola Xbox One.
• 2013: Apple Inc., llança al mercat la nova versió del iOS 7.
• 2013: Apple Inc., llança al mercat la nova versió del iPhone 5S (en un nou Home botton de huella dactilar), i l'iPhone 5C, destinat a que siga més barat que els demés iPhone, en el seu cos de policarbonat i una varietat de colors com a blanc, rosa, groc, blau i vert.

• 2013: Apple Inc., llança al mercat la nova versió del iPad Air.
• 2013: L'International Technology Roadmap for Semiconductors prediu que la Llei de Moore es ralentisaria.
• 2014: Google llança al mercat les Google Glass.
• 2014: Apple Inc., llança al mercat les noves versions de l'iPhone, l'iPhone 18 i l'iPhone 6 plus, en unes pantalles molt majors als seus predecessors.
• 2014: Apple Inc., presenta la seua versió de "Smartwatch" el nom del qual és Apple Watch.
• 2015: Microsoft llança al mercat la versió Windows 10.
• 2015: Apple Inc., llança al mercat el iPad pro, i el Stylus cridat "Apple Pencil" i un nou teclat per a esta nova versió de la tableta.
• 2015: Microsoft presenta la Surface Pro 4 junt en Surface Book, primera notebook feta per Microsoft.

• 2015: Gordon Moore prediu que la Llei de Moore alcançarà la saturació en la pròxima década.
• 2016 Apple Inc., llança al mercat l'iPhone 7 i l'iPhone 7 Plus.
• 2017: Samsung llança al mercat el Samsung Galaxy S8 i el Samsung Galaxy S8+, els primers teléfons inteligents Samsung Galaxy de gama alta sense el clàssic botó Home dels Galaxy S. Apple llança al mercat dos nous models: iPhone 8 i iPhone X.
• 2017: Nintendo llança al mercat la Nintendo Switch, la primera consola híbrida de la companyia i en 2 controls separables cridats Joy-En.
• 2018: En giner es fa públic el conjunt de vulnerabilitats crítiques de seguritat Meltdown i Spectre que afecta a la majoria de processadors del mercat. En octubre Apple llança els models iPhone Xs, iPhone Xs Max i iPhone Xr.
• 2019: Samsung llança els seus primers models del Samsung Galaxy Flex a persones conegudes.
• 2019: Apple llança el model iPhone 11
• 2019: Nintendo llança al mercat la Nintendo Switch Lite, una consola dissenyada exclusivament per al seu us portàtil, sent més compacta que la Nintendo Switch original.

Anys 2020

• 2020: Apple presenta el teléfon iPhone 12 el 13 d'octubre de 2020 junt en l'iPhone 12 Mini, iPhone 12 Pro i l'iPhone 12 Pro Max. La data es va vore retardada un més per la pandèmia de COVID-19.
• 2020: Sony llança la PlayStation 5, es va llançar el 12 de novembre de 2020 en Austràlia, Japó, Nova Zelanda, Estats Units, Canadà, Mèxic i Corea del Sur, i en la semana següent en el restant del món.
• 2021: creació del ChatGPT, un sistema d'inteligència artificial desenrollat per OpenAI que utilisa models de llenguage alvançats per a generar respostes coherents en conversacions escrites.
• 2021: Microsoft llança la Xbox Series X-S, el dia 25 d'agost.

Vore també

• Història del hardware de computador
• Història del hardware de computador (1960-present)
• Història dels computadors personals
• Història dels sistemes operatius
• Història d'Internet
• Informàtica
• Tecnologia
• Nintendo

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Història de la computació.
• Història de les Computadores Comença en la Màquina Diferencial de Babbage (1822).
• IBM crea circuits òptics ultrarrápidos (2010)