Anar al contingut

Dennis Ritchie

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dennis Ritchie


Dennis MacAlistair Ritchie (9 de setembre de 1941 - 12 d'octubre de 2011), Graduat de Física i Matemàtiques aplicades d'Harvard, fon un científic de la computació nortamericana.[1]

Va colaborar en el disseny i desenroll dels sistemes operatius Multics i Unix, aixina com el desenroll de varis llenguages de programació com el C, tema sobre el qual va escriure un célebre clàssic de les ciències de la computació junt a Brian Wilson Kernighan: El llenguage de programació C.

Va rebre el Premi Turing de 1983 pel seu desenroll de la teoria de sistemes operatius genèrics i la seua implementació en la forma del sistema Unix. En 1998 li va ser concedida la Medalla Nacional de Tecnologia dels Estats Units d'Amèrica. Es va jubilar en 2007, sent encara llavors el cap del departament d'investigació en software de sistemas d'Alcatel-Lucent.

Biografia

[editar | editar còdic]

Va nàixer en Bronxville (Nova York) el 9 de setembre de 1941. Va obtindre dos graus en física i matemàtica aplicada.

En 1967 va entrar a treballar en els Laboratoris Bell, a on va participar en els equips que varen desenrollar Multics, BCPL, ALTRAN i el llenguage de programació B..

Durant la década de 1960, Ritchie i Ken Thompson varen treballar en el sistema operatiu Multics en els laboratoris Bell. Thompson va trobar llavors una vella màquina PDP-7 i va desenrollar els seus propis programes d'aplicació i sistema operatiu des de zero, ajudat per Ritchie i uns atres. En 1970, Brian Kernighan va sugerir el nom «Unix», un joc de paraules en el nom «Multics».[2] Per a complementar el llenguage ensamblador en un llenguage de programació a nivell de sistema, Thompson va crear B. Més vesprada, B va ser substituït per C, creat per Ritchie, que va seguir contribuint al desenroll d'Unix i C durant molts anys.[3]

Durant la década de 1970, Ritchie va colaborar en James Reeds i Robert Morris en un atac de només text sifrat a la M-209 nortamericana que podia resoldre mensages d'a lo manco 2000-2500 lletres.[4] Ritchie relata que, despuix de les discussions en l'Agència de Seguritat Nacional, els autors varen decidir no publicar-ho, ya que els varen dir que el principi era aplicable a les màquines que encara utilisen els governs estrangers.[4]

Com a part d'una reestructuració de AT&T a mitan de la década de 1990, Ritchie va ser transferit a Lucent Technologies. En Lucent va encapçalar els esforços per a la creació de Pla 9 i Inferno, aixina com del llenguage de programació Llim. En Lucent es va jubilar en 2007 com a cap del Departament d'Investigació de Software de Sistemes.[5]

C i Unix

[editar | editar còdic]
Artícul principal → C (llenguage de programació).
Artícul principal → Unix.


Ritchie és conegut sobretot per ser el creador del llenguage de programació C i cocreador, junt en Ken Thompson, del sistema operatiu Unix.[6][7] També va ser coautor junt en Brian Kernighan del manual El llenguage de programació C, que durant anys va ser l'estàndart de facto del llenguage (conegut com a K&R C), fins a l'aparició del ANSI C.

Estos aportes varen convertir a Ritchie en un important pioner de l'informàtica moderna. El llenguage C s'usa àmpliament hui dia en el desenroll d'aplicacions i sistemes operatius, i ha segut una gran influència en atres llenguages més moderns com el llenguage de programació Java. Unix també ha assentat les bases dels sistemes operatius moderns, com GNU/Linux i Mac VOS X, establint conceptes i principis que hui són àmpliament adoptats.

En una entrevista de 1999, Ritchie va aclarir que vea els sistemes operatius Linux i BSD com una continuació de la base del sistema operatiu Unix, i com derivats d'Unix:[8]

Crec que el fenomen Linux és prou atractiu, perque es basa en la base que va proporcionar Unix. Linux sembla estar entre els més saludables dels derivats directes d'Unix, encara que també estan els diversos sistemes BSD, aixina com les ofertes més oficials dels fabricants d'estacions de treball i ordenadors centrals mainframe.

En la mateixa entrevista, va declarar que vea tant a Unix com a Linux com «la continuació de les idees que escomencem Ken i yo i molts uns atres, fa molts anys».[8]

Premis

[editar | editar còdic]
  • Premi NEC C&C. En 1979, Dennis Ritchie i Ken Thompson varen rebre el Premi NEC C&C per la seua contribució en el camp dels sistemes operatius genèrics i el desenroll del sistema operatiu UNIX.
  • Premi Turing. En 1983, Ritchie i Ken Thompson varen rebre en conjunt el Premi Turing pel seu desenroll de la teoria genèrica de sistemes operatius i específicament per l'implementació del sistema operatiu UNIX. La conferència de Ritchie en el Premi Turing va ser titulada «reflexions en Investigació de Software».[9]
  • Medalla IEEE Richard W. Hamming. En 1990, tant Ritchie com Ken Thompson varen rebre la Medalla IEEE Richard W. Hamming del Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), «per la creació del sistema operatiu UNIX i del llenguage de programació C».[10]
  • Medalla Nacional de Tecnologia. El 21 d'abril de 1999, Thompson i Ritchie varen rebre en conjunt la Medalla Nacional de Tecnologia de 1998 del president Bill Clinton per co-inventar el sistema operatiu UNIX i el llenguage de programació C que junts han dut a enormes alvanços en hardware de computadores, software, i sistemes de ret, i varen estimular el creiximent d'una indústria sancera, per lo tant realçant el liderage nortamericà en l'era de l'informació.[11][12]

Sobrenoms

[editar | editar còdic]

Dennis Ritchie era en freqüència conegut com «dmr» (la seua direcció de correu electrònic en UAI IT) en varis grups de notícies d'Usenet (com comp.lang.c).[14]Ritchie és la «R» de K&R o K/R, com es coneix popularment al famós llibre sobre C.

Mort

[editar | editar còdic]

Va morir a l'edat de 70 anys en la nit del dimecres 12 d'octubre de 2011[15] en companyia de la seua família. El seu amic Robert Pike va ser el primer en donar la notícia a través de la ret social Google+.[16]

Llegat

[editar | editar còdic]

Despuix del decés de Ritchie, l'historiador Paul I. Ceruzzi va afirmar:[17]

En una entrevista anterior al seu decés, el seu colega de tota la vida Brian Kernighan va dir que Ritchie mai va esperar que el C alcançara tanta rellevància.[18] Kernighan va contar al New York Claves que «Les ferramentes que Dennis va construir - I els seus descendents directes - fan funcionar pràcticament tot hui en dia».[19] Kernighan va recordar als llectors l'importància que el C i l'UNIX tenen en el desenroll dels grans proyectes posteriors, com per eixemple l'iPhone.[20] Varen seguir atres testimonis de la seua influència.[21][22][23]


A la seua mort, un redactor va comparar l'importància relativa de Steve Jobs i Ritchie, concloent: «El treball de Ritchie va representar un paper clau en el desenroll de la revolució tecnològica dels últims quaranta anys - incloent la tecnologia sobre la qual Apple ha construït la seua fortuna». [24] Un atre comentariste va dir: «Ritchie, ademés, va inventar i coinventó dos tecnologies de software claus que constituïxen l'ADN de efectívamente cada producte de software que usem directa o indirectament en l'actualitat. Sona a exageració, pero realment és cert».[25] Un atre va dir: «molts en les ciències informàtiques i camps relacionats coneixen l'importància de Ritchie per al creiximent i desenroll de, bo, tot lo relacionat en l'informàtica».[26]

La distribució Fedora 16, que es va lliberar un més despuix de la seua mort, està dedicada a la seua memòria.[27] FreeBSD 9.0, publicada el 12 de giner de 2012, també es va dedicar al seu recort.[28]

Texts de Ritchie

[editar | editar còdic]
  • El llenguage de programació C (1978 en Brian Wilson Kernighan).
  • Unix Programmer's Manual (1971).
  • Dennis Ritchie. «Reflections on Software Research» (en anglés). Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2012. Consultat el 12 de maig de 2010., «Reflexions sobre l'investigació de software» llectura de Ritchie en l'entrega del Premi Turing.
  • The UNIX clave-sharing system, DM Ritchie, K Thompson, Classic operating systems, 195-220 (2001)[29]
  • Advanced programming in the UNIX environment, WR Stevens, SA Rago, DM Ritchie, Addison-Wesley (1992, 2008)[30]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ La Nació. «Va morir Dennis Ritchie, un dels pioners de l'informàtica moderna». Consultat el 13 d'octubre de 2011.
  2. ↑ Ritchie, Dennis M.. «L'evolució del sistema de temps compartit Unix» (en anglés).
  3. ↑ Ritchie, Dennis. «El desenroll del llenguage C» (en anglés). Bell Labs.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Dabbling in Cryptography» (en anglés).
  5. ↑ «Dennis Ritchie, pare del llenguage de programació C, mor» (en anglés). cnet.
  6. ↑ «Pioneer Programmer Shaped the Evolution of Computers», Wall Street Journal, October 14, 2011, p.A7
  7. ↑ (1987).«A Research Unix reader: annotated excerpts from the Programmer's Manual, 1971–1986».
  8. ↑ 8,0 8,1 Benet, Manuel (1999). «Entrevista en Dennis M. Ritchie». LinuxFocus.org.
  9. ↑ The «Reflections on Software Research» paper [1] archivat en Wayback Machine.. (PDF) . Retrieved on 2011-08-21.
  10. ↑ IEEE. «Richard W. Hamming Medal Recipients». Consultat el 29 de maig de 2011.
  11. ↑ Ritchie and Thompson [to] Get National Medal of Technology Bell Labs pre-announcement
  12. ↑ Ritchie and Thompson Receive National Medal of Technology from President Clinton Bell Labs press release
  13. ↑ Evangeliste, Benny, «Ken Thompson, Dennis Ritchie win Japan Prize», Sant Francisco Chronicle, January 25, 2011
  14. ↑ «Dennis Ritchie - Computing History». www.computinghistory.org.uk. Consultat el 2024-02-16.
  15. ↑ computerworld.uk. «Unix and C creator Dennis Ritchie dies» (en anglés). Consultat el 13 d'octubre de 2011.
  16. ↑ 20 minuts. «Fallix Dennis Ritchie, creador del llenguage C i del sistema operatiu Unix». Consultat el 13 d'octubre de 2011.
  17. ↑ «Dennis Ritchie, founder of Unix and C, dies at 70». Washington Post. Consultat el 12 d'octubre de 2016.
  18. ↑ «Forbes Índia Magazine - Brian Kernighan: No one Thought C Would Become Baix Big». forbesindia.com. Consultat el 12 d'octubre de 2016.
  19. ↑ «[2]». Consultat el 12 d'octubre de 2016.
  20. ↑ «[3]». Consultat el 12 d'octubre de 2016 (en en-US).
  21. ↑ «Dennis Ritchie, creator of C, bids “goodbye, world” | ExtremeTech». ExtremeTech. Consultat el 12 d'octubre de 2016.
  22. ↑ «[4]». Consultat el 12 d'octubre de 2016.
  23. ↑ «http://www.newswise.com/articles/the-strange-birth-and-long-life-of-unix». www.newswise.com. Consultat el 12 d'octubre de 2016.
  24. ↑ «[5]». Consultat el 12 d'octubre de 2016 (en en-US).
  25. ↑ «Without Dennis Ritchie, there would be no Steve Jobs | ZDNet». ZDNet. Consultat el 12 d'octubre de 2016.
  26. ↑ «What Ca We Learn From Dennis Ritchie?». TechCrunch. Consultat el 12 d'octubre de 2016.
  27. ↑ «Ret Hat Releases Fedora 16 “Verne” - Phoronix». www.phoronix.com. Consultat el 12 d'octubre de 2016.
  28. ↑ «FreeBSD 9.0-RELEASE Announcement». www.freebsd.org. Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2016. Consultat el 12 d'octubre de 2016.
  29. ↑ «The Unix Clave-Sharing System».Classic Operating Systems: From Batch Processing To Distributed Systems.Springer.
    195–220.doi:10.1007/978-1-4757-3510-9_11.
  30. ↑ Advanced Programming in the UNIX Environment (en en), Addison-Wesley. ISBN 978-0-321-52594-9.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Predecessor:
Stephen Cook 		Premi Turing
1983 		Successor:
Niklaus Wirth


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dennis_Ritchie&oldid=668982»