Monitor monocrom
Un monitor monocrom és un tipo de monitor d'ordenador que va ser molt comú en els inicis de la computació, des de la década dels 60 a la dels 80, ans que els monitors de color foren populars. Encara seguixen utilisant-se en alguns sistemes computarizados de caixes registradores, entre atres aplicacions.
Al contrari que els monitors de color, que visualisen text i gràfics en múltiples colors a través de l'us d'intensitat alternatives de fòsfors rojos, verdes i blaves, els monitors monocroms solament tenen un color (mona= un, cromo= color). Per dit motiu eren coneguts també com a «monitor» o «pantalla de fòsfor». Tots els texts i gràfics es visualisen en eixe color. Alguns monitors tenen la capacitat de variar la lluentor de píxels individuals, creant d'eixe modo l'ilusió de profunditat i color, exactament igual que un televisor en blanc i negre.
Els monitors monocrom estan disponibles en tres colors: si s'usa el fòsfor P1, la pantalla és monocroma verda. Si s'usa el fòsfor P3, la pantalla és monocroma àmbar. Si s'usa el fòsfor P4, la pantalla és monocroma blanca, est és el mateix fòsfor usat en els primers televisors. S'ha dit que les pantalles àmbar són millors ergonómicamente, específicament reduint la vista cansada, pero estes afirmacions sembla que tenen poc fonament científic.[1]
Els monitors monocrom, pixel per pixel, produïxen text i imàgens més definides que els monitors CRT de color. Açò és perque en un monitor monocrom, cada pixel es crea a partir d'un punt de fòsfor, localisat en el centre de el pixel, mentres que en un monitor en color, cada pixel es crea a partir de tres punts de fòsfor (un de roig, un atre blau i un atre vert), i cap d'ells està en el centre de el pixel.
Els monitors monocrom es varen usar en casi tots els terminals i seguixen usant-se àmpliament en aplicacions basades en text com a màquines registradores computarisades i sistemes de punt de venda per la seua major definició i la seua major legibilidad.
El problema dels monitors monocrom és la seua facilitat de cremat de pantalla (d'ací l'us i nom dels salvapantallas) pel fet de que els fòsfors usats són d'intensitat molt alta. Un atre efecte de l'alta intensitat dels fòsfors és el denominat com "ghosting", a on una lluminiscència dels continguts de la pantalla es pot seguir veent en acabant de que la pantalla s'haja borrat. Açò té un cert lloc en la cultura popular, com s'evidencia en vàries películes com Matrix.
Referències
- ↑ I. Grandjean (1986). «Chapter 2», Taylor & Francis (ed.). Ergonomics in Computerized Offices. ISBN 978-0850663501.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monitor monocromo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.