Aritmómetro
L'aritmómetro (Arithmometer en anglés) o calculadora mecànica va ser l'evolució de la màquina calculadora construïda per Gottfried Leibniz en l'any 1694, que es basava en la roda de Leibniz. És considerat un dels millors invents de l'época mecànica.
.jpg)
Història
Esta màquina era capaç, a diferència de les anteriors, de realisar les quatre operacions bàsiques (sumar, restar, multiplicar i dividir) de manera senzilla, en resultats de fins a 12 sifres. Els seus defectes eren que no podia ser programada per a efectuar càlculs en successió i que no era capaç de conservar en memòria un resultat parcial. És important puntualisar que estos defectes varen ser resolts en successives revisions de la màquina a lo llarc del XIX.
És recordada per ser la primera calculadora comercial construïda en verdader èxit: varen ser venuts més de 1500 eixemplars (molts per a eixa época) fins a casi 1930. La màquina va ser desenrollada de manera que podia ser construïda en série en les noves tècniques millorades en la Revolució industrial, encara que el verdader procés industrial no va escomençar fins a 1850.
El aritmómetro va ser un model a seguir en el XIX; de fet varen sorgir en eixe periodo moltes imitacions que seguien mantenint el nom de “aritmómetro”, que va anar per tant sinònim de calculadora aritmètica en eixa época.
Va ser construït en 1820 i patentat el 18 de novembre d'eixe mateix any (palés número 1420) per Charles Xavier Thomas de Caramullar.
Evolució
Buscant una solució: 1820-1851
Els primers aritmómetros tenien quatre operacions, un multiplicant que s'introduïa en els deslizadores d'entrada i un dígit com a multiplicador que s'introduïa tirant d'una cinta, que posteriorment va ser remplazada per la manivela. En este periodo de 1822 a 1844 es varen construir molt poques màquines.
En 1848 Thomas, va participar activament en el desenroll de la màquina. Al voltant de 1850 va construir magnífiques màquines en molt detall, algunes d'elles es varen oferir a les corones d'Europa. Es varen presentar dos palesos entre 1849 i 1851.
Creació d'una indústria: 1851-1887
En 1851 un nou aritmómetro sense multiplicador es descriu en el Bolletí de la Societat per al Foment de l'Indústria Nacional, es presenta al públic en la Gran Exposició Universal de Londres[1] i comença una major producció industrial.
Cada màquina posseïa un número de série. Al principi, es diferenciaven per les seues capacitats, lo que va donar com resultat la producció de màquines en el mateix número de série pero en distintes capacitats. Per això, en 1865 va escomençar una nova numeració única, independent de la capacitat de la màquina, en 500[2] com el primer número de série.
L'us constant de certes màquines va ocasionar algun chicotet fallo en el disseny: la retenció que alçava la placa mòvil en determinades circumstàncies (es va solucionar en 1856) i una rotació en els cilindres de Leibniz quan la manivela es girava massa ràpit (solució Roda de Ginebra[3]).
En 1865 es va presentar la palesa en les innovacions.
Va ser durant este periodo quan la seua simplicitat, fiabilitat i robustea va ocasionar que bancs, companyies de segurs, oficines de govern i moltes atres empreses de tot lo món escomençaren a usar el Aritmómetro en les seues operacions diàries. En 1873, per primera volta en l'història de les màquines de calcular, es va superar la barrera de les 1000 màquines construïdes.
En 1880, es va patentar un mecanisme per a moure el carro automàticament, i es va instalar en alguns equips, pero no es va integrar en els models de producció.
L'Edat d'Or: 1887-1915
Baixe la direcció de Louis Payen, i més vesprada de la seua viuda, el Aritmómetro va sofrir moltes millores, com les gomes mecàniques més fiables i manejables, un sistema de caixes basculants, resultats més fàcils de llegir i una coberta extraíble.
Sorgixen en Alemània i Anglaterra principalment, moltes empreses independents que fabriquen clons del Aritmómetro i les venen per tot lo món.
No obstant en 1900, despuix d'haver segut el líder de l'indústria durant 50 anys, comença a ser superat en volum de producció per atres màquines, més fàcil de construir i menys costoses. Com el Comptómetro i la màquina sumadora de Burroughs.[4]
La construcció del Aritmómetro es va detindre durant la Primera Guerra Mundial.
Les dificultats econòmiques i la falta de treballadors qualificats varen impedir que Alphonse Darras, que havia comprat l'empresa en 1915, reiniciara la producció del Aritmómetro.[5]
Referències
- ↑ (fr) Exposition universelle de 1851, Prenga III, seconde partie, Xi Jury, pp.3-9 A pesar de que no hi ha cap image real de la màquina, les descripcions de les operacions de multiplicació i divisió corresponen a la màquina simplificada (operacions repetides en cada u dels índexs). En l'introducció l'autor menciona les velles màquines de multiplicadors.
- ↑ Es pot vore en esta llista serial numbers www.arithmometre.org
- ↑ (fr) Bulletin de la société d'encouragement pour l'industrie nationale, 78i année. Troisième série, prenga VI. Août 1879 page 403-404 Conservatori digital d'Art i Artesania
- ↑ J: Before The Computer, pàgina 34, Universitat de Princeton, 1993
- ↑ (fr) La revue du bureau, p 340, 1921
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aritmómetro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.