Màquina virtual
El concepte de màquina virtual pot definir-se com a equips virtuals o equips definits per software dins de servidors físics, a on solament existixen com a còdic.[1] Una màquina virtual (Virtual machine en anglés abreviat VM) és una rèplica, sobre comportament, d'un equip físic, com una PC, teléfon inteligent o un servidor, etc.
Una màquina virtual conta en components com lo són CPU, memòria, i inclús pot conectar-se a internet. Dits components prenen recursos dels components físics d'a on s'està portant a terme la virtualización, com pot ser una PC, laptop, servidor remot o un servidor en el centre de senyes d'un proveïdor de núvol. cal aclarir que les màquines virtuals solament poden eixecutar processos en els recursos assignats al moment de la seua creació. Per eixemple, si la PC física té una memòria d'almagasenament d'un 1 TB i a una màquina virtual se li assigna 500 Gb d'esta PC, solament podrà usar dits 500 Gb a pesar de que la computadora d'orige tinga més espai disponible.
La màquina virtual està en una partició separada del restant del sistema, lo que significa que el software que es troba dins d'una VM no pot interferir en el sistema operatiu principal de l'equip amfitrió.[1]
Usos de les màquines virtuals
editarAlguns usos de màquines virtuals són:
- Compilar i implementar aplicacions en el núvol.
- Implementar sistemes operatius (BAIX).
- Posar en marcha nous entorns per a facilitar i accelerar l'eixecució d'escenaris de desenroll i proves.
- Crear còpies de seguritat del sistema operatiu existent.
- Manejar senyes danyades o infectats per virus.
- Eixecutar versions anteriors d'una aplicació en l'instalació d'un sistema operatiu anterior.
- Eixecutar software o aplicacions en sistemes operatius per als que no s'havien dissenyat inicialment.
Un dels usos domèstics més estesos de les màquines virtuals és eixecutar sistemes operatius per a "provar-els". D'esta forma podem eixecutar un sistema operatiu que vullgam provar (GNU/Linux, per eixemple) des del nostre sistema operatiu habitual (Mac VOS X per eixemple) sense necessitat d'instalar-ho directament en la nostra computadora i sense por a que es desconfigure el sistema operatiu primari. Un atre dels usos més comuns de les màquines virtuals és eixecutar distints tipos de malware, per a comprovar els seus efectes i saber com evitar-els abans d'hora sense posar en risc els archius del ordenador físic.
Hipervisor
editar- Artícul principal → Hipervisor.
Les màquines virtuals són software hoste eixecutat sobre un software especial cridat Hipervisor o VMM (Virtual Machine Monitor). Esta VMM crea una capa d'abstracció del hardware de la màquina física (host) i li l'oferix al sistema operatiu de la màquina virtual.[2]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ 1,0 1,1 «microsoft. com/és-mx/resources/cloud-computing-dictionary/what-is-a-virtual-machine Qué és una màquina virtual i cóm funciona | Microsoft Azure» (en és-mx). azure. microsoft. com. Consultat el 2022-12-18.
- ↑ «archive. org/web/20200109120624/https://www. incibe. es/protege-la teua-empresa/blog/virtualizacion-pot-ser-solucion-els teus-problemes La virtualisació pot ser la solució als teus problemes» (html). INCIBE. Archivat des d'el incibe. es/protege-la teua-empresa/blog/virtualizacion-pot-ser-solucion-els teus-problemes original, el 9 de giner de 2020. Consultat el 9 de giner de 2020. «El dispositiu físic que farà les voltes d'amfitrió es coneix com host, est serà l'encarregat d'estajar els diferents recursos virtualizados coneguts com a màquines virtuals o VM, per les seues sigles en anglés «Virtual Machine». Per a gestionar les màquines virtuals és necessari instalar en el host una ferramenta específica denominada software de virtualización, que pot ser de dos tipos: Natiu. En este cas el software de virtualisació també actuarà com a sistema operatiu eixecutant-se directament sobre l'hardware del dispositiu amfitrió o host. Hosted o estajat. El software de virtualisació s'eixecuta sobre el sistema operatiu del host.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Máquina virtual» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.