Anar al contingut

Larry Page

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Larry Page
Per a atres usos d'este terme vore Larry Page (cantant).

Lawrence "Larry" Edward Page (East Lansing, Míchigan, 26 de març de 1973) és un ingenier en computació i empresari nortamericà d'orige judeu, creador junt en Serguéi Brin de Google (Alphabet). Classificat com la 2.ª persona més rica del món.[1] És conegut per haver creat l'algoritme matemàtic "PageRank" utilisat en el buscador web d'Internet en un creiximent de 95 %. Entre 2015 i 2019, Page i Serguéi Brin es varen eixercitar com CEOs de la companyia Alphabet, una macro empresa de software i centres de senyes que engloba a Google i atres empreses del seu àmbit.

D'acort en Forbes, el seu patrimoni net actual és de $259.7B, sent la segona persona més rica del món, només darrere Elon Musk.[2]

Biografia

Va nàixer en East Lansing (Míchigan, Estats Units), el 26 de març de 1973. És fill de dos docents universitaris, Gloria Page, professora de programació en l'Universitat de Míchigan i Carl V. Page, professor de Ciències de la Computació i Inteligència Artificial de l'Universitat de Carolina del Nort en Chapel Hill i de l'Universitat de Míchigan, un pioner i autoritat en el camp de l'inteligència artificial, prematurament fallit en 1996.[3]

Des dels dos anys d'edat va assistir en Lansing a una escola del método Montessori.[4] La seua mare és judeua[4] i el seu yayo patern va realisar l'aliá a Israel,[5] encara que va rebre una educació llaica i no practica cap religió.[6]

La passió de Page pels ordenadors i l'informàtica va escomençar als sis anys, i el seu interés per la tecnologia i els invents als dotze. El seu ídol jovenil va ser Nikola Tesla.[7] Seguint els passos dels seus pares, i baix el seu auspici, va crear Google, una de les empreses més reconegudes que existixen actualment.

Educació

Page va assistir a la Okemos Montessori School (ara cridada Montessori Radmoor) en Okemos (Míchigan), dels 2 als 7 anys (1975 a 1979). Va estudiar en el East Lansing High School, a on es va graduar en 1991. En l'escola d'estiu, va assistir al Interlochen Center for the Arts en Interlochen (Míchigan), tocant la flauta pero principalment el saxofón durant dos estius.


Es va llicenciar en honors en ingenieria informàtica per l'Universitat de Míchigan en 1995 i va obtindre un màster en ciències en informàtica per l'Universitat de Stanford en 1998.[8][9][10][11]

Mentres estudiava en l'Universitat de Míchigan, Page va crear una impressora d'injecció de tinta feta en rajoles de Llec (lliteralment, un trazador de llínees), en acabant de que pensara que era possible imprimir cartells grans de forma barata en l'us de cartuchos d'injecció de tinta. Page va realisar ingenieria inversa del cartuig de tinta i va construir l'electrònica i la mecànica per a accionarlo.

Va ser president del capítul Beta Epsilon de la societat d'honor Eta Kappa Nu[12] i membre de l'equip «1993 "Maize & Blue" University of Michigan Solar Car».[13] Quan era estudiant en l'Universitat de Míchigan, va propondre que l'escola substituïra el seu sistema d'autobusos per un «sistema personal de trànsit ràpit», que és bàsicament un monorraíl sense conductor en vagons separats per a cada passager. També va desenrollar un pla de negoci per a una empresa que utilisaria software per a construir un sintetisador de música durant eixe temps.[14]

Estudis de doctorat i investigació

Despuix de matricular-se en un programa d'informàtica programa de doctorat en l'Universitat de Stanford, Page buscava un tema de tesis i es va plantejar explorar les propietats matemàtiques de la World Wide Web, entenent la seua estructura d'enllaços com un enorme grafo. El seu supervisor, Terry Winograd, li va animar a seguir avant en l'idea, i Page va recordar en 2008 que va anar el millor consell que havia rebut mai.[15] També es va plantejar investigar sobre la telepresencia i els coches autònoms durant esta época.[16][17][18][19]

Page es va centrar en el problema d'averiguar qué pàgines web enllaçaven a una pàgina determinada, considerant el número i la naturalea dels backlinks informació valiosa per a la pàgina. El paper de les citas en les publicacions acadèmiques també seria pertinent per a l'investigació.[19] Sergey Brin, companyer de doctorat en Stanford, pronte s'uniria al proyecte d'investigació de Page, malnomenat "BackRub. "[[19] Abdós varen publicar un treball d'investigació titulat «The Anatomy of a Large-Scale Hypertextual Web Search Engine», que es va convertir en un dels documents científics més descarregats de l'història d'Internet en aquell moment.[17]

John Battelle, cofundador de la revista Wired', va escriure que Page havia raonat que:

[la] Web sancera es basava vagament en la premissa de la cita: despuix de tot, ¿qué és un enllaç sino una cita? Si poguera idear un método per a contar i calificar cada víncul de reculada en la Web, com diu Page "la Web es convertiria en un lloc més valiós."[19]

Ademés, Battelle va descriure cóm Page i Brin varen escomençar a treballar junts en el proyecte:


En el moment en que Page va concebre BackRub, la web comprenia uns 10 millons de documents, en un número incalculable d'enllaços entre ells. Els recursos informàtics necessaris per a rastrejar semblant béstia superaven en créixens els llímits habituals d'un proyecte estudiantil". Sense saber exactament en qué s'estava ficant, Page va escomençar a construir el seu rastrejador. La complexitat i envergadura de l'idea varen atraure a Brin. Un polímata que havia botat de proyecte en proyecte sense decidir-se per un tema de tesis, va trobar fascinant la premissa de BackRub. "Vaig parlar en molts grups d'investigació" de la facultat, recorda Brin, "i est era el proyecte més emocionant, tant perque abordava la web, que representa el coneiximent humà, com perque m'agradava Larry."[19]

Carrera en Google

Durant el seu doctorat en Universitat de Stanford va conéixer a Serguéi Brin. Junts varen desenrollar i varen posar en marcha el buscador Google, que va escomençar a funcionar en 1998. Google està basat en la tecnologia patentada PageRank, el nom original del buscador era BackRub en 1997. Es diu que varen cridar aixina al buscador per la seua semblança en la paraula googol o gúgol (nom d'un número extremadament gran, 10 elevat a la 100, o 10100).

El primer artícul que va publicar va ser acceptat pel periòdic científic d'abdós sobre Google, "The Anatomy of a Large-Scale Hypertextual Web Search Engine" (1998),[20] va figurar pronte entre els dèu artículs més citats de tots els temps.[21]

Larry Page és ingenier de computadores de l'Universitat Estatal de Míchigan, en un doctorat en Ciències de la Computació en l'Universitat de Stanford; a on es va crear una ferramenta per a organisar tota la ret, en el seu companyer Serguéi Brin. El germen de Google va ser un algoritme que simulava a un buscador web i que varen cridar, Page Rank més tart en el que Page va escriure l'artícul «L'anatomia d'un motor de busca web hipertextual i enllaça a un atre llocs en la comunicació a gran escala», que ha figurat entre els dèu artículs més utilisats. Page i Brin varen ser nomenats Marconi Fellows en 2004 i han segut ponents en varis fòrums acadèmics, empresarials i tecnològics internacionals. Larry Page va ser nomenat Líder Global per al Futur del Fòrum Econòmic Mundial en 2002, Jove Innovador Que Crearà el Futur per la revista Technology Review, Innovador de l'Any per la revista Research and Development, i membre de l'Acadèmia Nacional d'Ingenieria en 2004; i en 2008, va guanyar el Premi Príncip d'Astúries de Comunicació i Humanitats, El 19 d'agost Google Inc. eixiria a la bossa de valors baix el símbol de NASDAQ:GOOG, en una oferta inicial de 25,7 millons d'accions, i en un ranc de preus de 85 a 95 dólars.

Page va ser president de Google junt en Serguéi Brin fins a 2001, any en que varen decidir contractar a Eric Schmidt.

El 4 d'abril de 2011, Eric Schmidt va cessar la seua activitat com CEO de Google per a donar pas a Larry Page.

Reconeiximents

Page ha donat conferències en diversos fòrums internacionals, com el Fòrum Econòmic Mundial, la Conferència de Tecnologia, Entreteniment i Disseny, el Cim sobre Tecnologia del The Wall Street Journal o el Club Commonwealth. Va ser nomenat World Economic Forum Global Leader for Tomorrow (Líder Global per al Futur del Fòrum Econòmic Mundial) en 2002, aixina com Young Innovator Who Will Create the Future (Jove Innovador Que Crearà el Futur) per la revista Technology Review del MIT. Membre del National Advisory Committee (NAC) de la Facultat d'Ingenieria de l'Universitat de Míchigan, va ser nomenat Innovator of the Year (Innovador de l'Any) per la revista Research and Development i va ser elegit membre de l'Acadèmia Nacional d'Ingenieria en 2004.

En 2004, junt en Brin, va rebre el Premi Marconi, i el 24 d'octubre de 2008, en nom de Google, el Premie Príncip d'Astúries de Comunicació i Humanitats.


El seu germà major, Carl Victor Jr., va ser cofundador d'eGroups, més tart venut a Yahoo.[22]

El 8 de decembre de 2007, en la hawaiana illa Necker, es va casar en Lucinda (Lucy) Southworth, llicenciada en ciències biomèdiques per les universitats de Pennsilvània i Oxford.

Notes i referències

  1. ↑ Forbes Magazine. «Larry Page», Forbes Magazine, 2017. Consultat el 8 de març de 2023.
  2. ↑ «Larry Page - Alphabet» (en en). Forbes. Consultat el 2026-01-06.
  3. ↑ "Former faculty member dies". Noticiero del Departament de Computació de la University of North Carolina at Chapel Hill, nº 18, autumne de 2004 (consultat el 27-9-2011).
  4. ↑ 4,0 4,1 Brezina, Corona (2013). Sergey Brin, Larry Page, Eric Schmidt, and Google, 1st edició, New York: Rosen Publishing Group, pp. 18. ISBN 9781448869114.
  5. ↑ Lowe, Janet (2009). Google Speaks: Secrets of the World's Greatest Billionaire Entrepreneurs, Sergey Brin and Larry Page, Hoboken, N.J.: John Wiley & Sons, pp. 22. OCLC 427903805. ISBN 978-0-470-50122-1.
  6. ↑ «Biografia de Larry Page (La seua vida, història, bio resumida)». www.buscabiografias.com. Consultat el 2023-03-24.
  7. ↑ A. Ignatius, "In Search Of The Real Google", revista Clave, 12-2-2006
  8. ↑ Brandt, Richard L. (2009). The Google Guys: Inside the Brilliant Minds of Google Founders Larry Page and Sergey Brin, Portfolio.
  9. ↑ «Els cofundadores de Google recolzen la candidatura de Stanford a NYC», The Stanford Daily, The Stanford Daily Publishing Corporation, 26 d'octubre de 2011.
  10. ↑ Green, Sara (2014). Larry Page, Bellwether Mija, p. 19. ISBN 9781612119557.
  11. ↑ Lowe, Janet (2009). Google parla: Els secrets dels majors mamprenedors multimillonaris del món, Sergey Brin i Larry Page, Hoboken, New Jersey: John Wiley & Sons. ISBN 9780470398548.
  12. ↑ «HKN College Chapter Directory». Eta Kappa Nu. Archivat des de l'original, el 15 d'abril de 2013. Consultat el 5 de setembre de 2012.
  13. ↑ «Larry Page». americarichest. com. Archivat des de l'original, el 5 de juny de 2013. Consultat el 18 de juny de 2013.
  14. ↑ Helft, Miguel (18 de novembre de 2014). «Cóm va influir l'educació musical en el CEO de Google, Larry Page». Fortune. Archivat des de l'original, el 8 de febrer de 2015. Consultat el 8 de febrer de 2015.
  15. ↑ «El millor consell que he rebut mai». Fortune (30 d'abril de 2008). Archivat des de l'original, el 12 de giner de 2015. Consultat el 2 de febrer de 2015.
  16. ↑ «Google Faculty Summit 2009: Meet Google Founder Larry Page». GoogleTechTalks en YouTube (5 d'octubre de 2009). Archivat des de l'original, el 11 de març de 2014. Consultat el 2 de febrer de 2015.
  17. ↑ 17,0 17,1 Brin, Sergey; Page, Lawrence(abril 1998).«L'anatomia d'un motor de busca hipertextual a gran escala en la Web».Rets informàtiques i sistemes RDSI.Elsevier Science Publishers.30(1): 107-117.ISSN 0169-7552.doi:10.1016/S0169-7552(98)00110-X.Consultat el 24 de febrer de 2023.
  18. ↑ Brin, Sergey; Page, Lawrence(17 de decembre de 2012).«Reimpressió de: L'anatomia d'un motor de busca web hipertextual a gran escala».Computer Networks.Elsiver.Ámsterdam, Països Baixos:56(18): 3825-3833.ISSN 1389-1286.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 (13 d'agost de 2005).«El naiximent de Google».Condé Nast Digital.Consultat el 22 de febrer de 2015.
  20. ↑ Actes de la WWW7. Seventh International Conference on World Wide Web, publicat en la revista Computer Networks and ISDN Systems 30, núms. 1-7, 1 abril de 1998.
  21. ↑ Documente sobre Larry Page en el "Seminar on People, Computers, and Design" en l'Universitat de Stanford, 11 de giner de 2001 (consultat el 27-9-2011).
  22. ↑ Biografia de Larry Page.

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Larry_Page&oldid=732057»