Aliá
Aliá (עלייה, ‘ascens’), també deletreado aliyá, en plural aliot, és el terme utilisat per a cridar a l'immigració judeua a la Terra d'Israel[1] (i des de la seua creació en 1948, al Estat d'Israel). Qui realisa la aliá és cridat olé (masculí) o olá (femení); plural olim o olot, respectivament. L'acció inversa, l'emigració des d'Israel cap a tot un atre territori, o diàspora, es coneix per Yeridá (lit. ‘descens’).
La aliá en el sionisme i en el judaisme
El concepte de aliá a la Terra d'Israel (Eretz Israel) és central en la cultura i la religió judeua i constituïx la base fonamental del sionisme.
la Llei de la Tornada de 1950, que garantisa a qualsevol judeu del món el seu dret a migrar a Israel, establir-se allí i obtindre casi sense traves la ciutadania israelita, es basa en dita idea. El terme aliá inclou tant la migració voluntària per raons ideològiques, emocionals o pràctiques com, per un atre costat, la de les poblacions de judeus perseguits. Si ben Israel és comunament reconegut com «un país d'immigrants», és també, en gran mida, un país de refugiats. La gran majoria dels judeus d'Israel hui tenen les raïls recents de la seua família fòra del país.
Etimológicament, la paraula aliá està emparentada en el terme hebreu aliá la'réguel (עלייה לרגל), que significa «pelegrinage», per l'efecte d'ascensió a Jerusalem durant els pelegrinages prescrits per a les festivitats de Pésaj, Shavuot i Sucot. Molts judeus religiosos propugnen l'immigració com una tornada a la terra promesa i ho consideren com el compliment de la promesa bíblica de Deu als descendents dels patriarques hebreus Abraham, Isaac i Jacob. La tornada a Sion s'ha incorporat a la llei judeua com una obligació religiosa de cada judeu. Si be les autoritats diferixen sobre la precisa condició de l'obligació, la seua força jurídica es veu en toda una serie de fallos, com, per eixemple, que la negativa d'un cònjuge a acompanyar a l'espós o esposa en un trasllat a la Terra d'Israel és motiu de divorç.[2]
Ones d'immigració o aliot
| any | inmigrados |
|---|---|
| 1840 - 1881 | 20 000 - 30 000 |
| 1882 - 1903 | 35 000 |
| 1904 - 1914 | 40 000 |
| 1919 - 1923 | 35 000 |
| 1924 - 1930 | 80 000 |
| 1931 - 1939 | 225 000 |
| 1940 - 1948 | 143 000 |
| 1948 - 1951 | 667 613 |
| 1952 - 1967 | 582 653 |
| 1968 - 1988 | 532 744 |
| 1989 - 2000 | 1 039 821 |
| any | judeus | no judeus |
|---|---|---|
| 1800 | 6700 | 268 000 |
| 1880 | 24 000 | 525 000 |
| 1915 | 87 500 | 590 000 |
| 1931 | 174 000 | 837 000 |
| 1947 | 630 000 | 1 310 000 |
Durant l'història recent del poble judeu —l'época del sionisme— hi ha hagut cinc ones principals d'immigració o aliyot a Palestina, abans de la creació de l'Estat d'Israel:
- Primera aliá (1881-1903)
- Segona aliá (1904-1914)
- Tercera aliá (1919-1923)
- Quarta aliyá (1924-1929)
- Quinta aliá (1929-1939)
- Aliyá Bet (1939-1948)
- Aliyá de Polònia en 1968
- Aliyá des de l'Unió Soviètica en els anys '70
- Aliyá des d'Etiopia
- Aliyá des de la Confederació d'Estats Independents en els anys '90
- Aliyá des d'Amèrica Llatina en els anys 2000
Després de la creació de l'Estat d'Israel, la població judeua del país es va multiplicar més de huit voltes (gràcies a les successives Aliot), passant de 650 000 persones en 1948 a unes 5 415 000 en el 2007.
Segons Chaim Weizmann, entre 1840 i 2000 varen aplegar a Israel 3 400 000 persones en vàries aliot, per raons religiós-nacionals, econòmiques o buscant refugi com a conseqüència del Holocaustcita requerida. A raïl d'això, la relació entre població judeua i no judeua en Israel es va ser modificant. Aixina, mentres que en 1882 el percentage de la població judeua en Palestina era del 8%, en 1931 va passar a ser del 16,9% i en 1946 del 30%.[5]
Les dos primeres aliot estaven formades per immigrants provinents majoritàriament de l'Europa de l'Est. Varen ser provocades per raons econòmiques i, sobretot, per la persecució. Estes onades inmigratorias eren part d'una molta major emigració dels judeus euroorientales, la major part dels quals varen fugir als Estats Units. No obstant, molts dels que havien format part dels primers moviments sionistes varen ser a Israel. Gran part d'ells eren sionistes socialistes i entre ells estaven els pioners dels kibutz. la Declaració Balfour, aixina com la Revolució russa i les seues conseqüències, varen provocar la tercera aliá.
La quarta aliá, que va durar des de 1924 fins a 1930 aproximadament, diferix de les anteriors ones en la mida en que es va desencadenar casi exclusivament per les condicions econòmiques. Com a resultat d'una série de dures polítiques fiscals en Polònia, uns 80 000 judeus varen emigrar a Israel, i la gran majoria es va assentar en el centre de desenroll urbà, Tel Aviv.
La quinta aliá provenia principalment de l'Europa oriental, en una minoria molt important d'Alemània. Molts dels immigrants alemans tenien un elevat nivell professional i educatiu i varen eixercitar un paper destacat en el desenroll econòmic del Ishuv. la Segona Guerra Mundial va donar un impuls decisiu a l'immigració, especialment a l'illegal, per les restriccions inmigratorias britàniques.
En l'establiment d'Israel com un Estat sobirà, l'immigració va tindre prioritat formal en la promulgació de la Llei de la Tornada, que otorga la ciutadania immediata als judeus que inmigren. La llei va tindre components tant ideològics com d'interés propi -en general es percebia que el país necessitava el creiximent de la població per al seu defensa i supervivència-. No obstant, la consegüent immigració massiva, sobretot de països del nort d'Àfrica (judeus mizrajís o orientals), va ser vista per alguns com una amenaça per a Israel, l'estabilitat econòmica i el caràcter occidentalizado o asquenazí de l'Estat, i varen demanar restriccions a l'immigració. No obstant, el govern va seguir encorajant a l'immigració massiva, a pesar de que estava mal equipat per a manejar-la. Esta immigració en massa ha canviat radicalment la composició ètnica d'Israel, abans majoritàriament d'orige europeu (judeus asquenazís o europeus), i la contínua interacció entre l'orige ètnic i la situació socioeconòmica ha segut una creixent font de tensió en tota la societat.
Durant els anys 1970, l'immigració va ser impulsada sobretot pels emigrats de l'Unió Soviètica, la majoria dels quals varen aplegar víctimes de la persecució i per raons ideològiques. Pel contrari, l'immensa majoria del prop d'un milló d'immigrants de l'antiga URSS en els anys 1990 va aplegar per raons econòmiques. Els immigrants soviètics en general, i especialment els de la década de 1990, varen mantindre una forta identificació en els seus antics orígens i han obligat a la societat i a la política israelita a convertir-se en molt més multicultural. Inclús han aplegat a crear un partit propi, Israel Beitenu, l'electorat del qual està constituït principalment per immigrants naixcuts en l'antiga URSS.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Judaisme|20px|Vore el portal sobre Judaisme]] Portal:Judaisme. Contingut relacionat en Judaisme.
- [[Archiu:{{#switch:Israel|20px|Vore el portal sobre Israel]] Portal:Israel. Contingut relacionat en Israel.
- Yeridá
- Llei de ciutadania israelita
Referències
- ↑ Enciclopia del Judaisme - Aliyá, anwers.com, en anglés.
- ↑ Enciclopèdia del Judaisme, Tornada a Sion, anwers.com, en anglés.
- ↑ Enciclopèdia del modern Orient Mig i Àfrica del Nort, Aliá, answers.com, en anglés.
- ↑ Zionism and the Arabs, 1882-1948: a study of Ideology, Yosef Gorny, Oxford University Press, 1987, ISBN 0-19-822721-3, p. 5.
- ↑ Demographics of Israel: Jewish & Senar-Jewish Population of Israel/Palestine (1517 - 2014)
- Archivat el 18 de giner de 2017 archivat en Wayback Machine. jewishvirtuallibrary.org
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aliá.- Israel: Demographics jewishvirtuallibrary.org
- Amèrica Llatina i Espanya: respal per a fer aliá
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aliá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.