Impressora làser
Inventada per Gary Starkweather durant la década de 1973 i comercialisada per primera volta en 1977,[1] el dispositiu d'impressió consta d'un tambor fotoconductor unit a un depòsit de tòner i un fes làser que és modulat i proyectat a través d'un disc especular cap al tambor fotoconductor. El gir del disc provoca una agranada del fes sobre la generatriz del tambor. Les zones del tambor sobre les que incidix el fes queden ionizadas i, quan eixes zones (per mig del gir del tambor) passen pel depòsit del tòner atrauen la pols ionizado d'est. Posteriorment el tambor entra en contacte en el paper, impregnant de pols les zones corresponents. Per a finalisar es fixa la tinta al paper per mig d'una doble acció de pressió i calor.
Per a l'impressió làser monocroma es fa us d'un únic tòner. Si l'impressió és en color és necessari contar en quatre (un per cada color base, CMYK).
Les impressores làser són molt eficients, i permeten impressions d'alta calitat a notables velocitats, mides en térmens de "pàgines per minut" (ppm).[2]
Este tipo de tecnologies per a imprimir pot diferenciar-se a partir del balanç entre calitat i velocitat d'impressió. En cada u d'estos rubros, la tecnologia làser es destaca per les prestacions que alcança: la calitat d'impressió làser supera a l'impressió per injecció de tinta; en térmens de velocitat, algunes imprimixen fins a 12 pàgines en color per minut, mentres unes atres alcancen fins a 27 pàgines per minut en impressions monocromàtiques, lo que demostra el grau de velocitat que estos dispositius han alcançat en poc més de 30 anys. Si be és cert que supera als models de tinta en calitat, cal considerar que els recanvis de les impressores làser solen ser més cars per a l'impressió constant d'imàgens. És per açò que acostumen a ser més recomanades per a un volum elevat de documents en oficines i llocs de treball.
Un atre aspecte rellevant és l'incorporació del Fusor instantàneu. Esta tecnologia, desenrollada i patentada per HP, bàsicament substituïx la llàntia halógena pel calfador ceràmic i elimina les diferències d'aire entre els cilindres metàlics i el dispositiu de calfament.
En la tecnologia de Fusor instantàneu s'obté major velocitat d'impressió i economia en el consum elèctric. En síntesis:
- Aumenta la productivitat en l'impressió ràpida de la primera. Per eixemple: en fusores anteriors, per a imprimir 5 pàgines distintes, eren necessaris 40 segons per a calfar l'impressora i 15 per a imprimir-les. En el Fusor instantàneu el calfament és de sol 15 segons i es manté el temps d'impressió.
- Aforra diners pel seu baix consum elèctric.
- És un sistema més silenciós ya que no utilisa ventiladors de refredat.
- Permet major velocitat a el hora d'imprimir en modos de "aforro d'energia".
En resum, el món de les impressores làser guanya terreny i transforma el cicle de l'impressió. D'acort en estudis d'algunes empreses, quan s'utilisen impressores làser en chicotetes i mijanes empreses es conseguix una millor calitat d'impressió sobre qualsevol paper i es brinda millor resposta a cicles de treball exigents.
Descripció de la tecnologia d'impressió làser
[editar | editar còdic]El dispositiu central que utilisa este tipo d'impressió és un material fotosensible que es descarrega en llum, denominat cilindre o tambor fotoreceptor. Quan és enviat un document a l'impressora, este tambor és carregat positivament per una corrent elèctrica que corre a lo llarc d'un filament i que és regulada per mig d'una reixeta; a este component se li denomina corona de càrrega. Llavors, el cilindre gira a una velocitat igual a la d'un chicotet raer làser, controlat en direcció per un motor en espills ubicats de manera poligonal en la part interna de la unitat làser; este chicotet raig s'encarrega de descarregar (o carregar negativament) diminutes parts del cilindre, en la qual cosa es forma l'image electrostàtica no visible del nostre document a imprimir sobre este fotoreceptor.
Posteriorment el cilindre és banyat per una pols molt fina de color negre, el qual posseïx càrrega positiva i per lo tant és adherit a les parts que es troben en càrrega negativa en el cilindre. Açò es deu a la llei de càrregues, la qual enuncia que càrregues iguals es repelixen i càrregues diferents s'atrauen. Les parts carregades positivament repelixen esta pols cridada tòner —de l'anglés tòner (tinta seca)— en la qual cosa queda formada l'image visible sobre el tambor.
En seguida, esta image formada en el tambor és transferida al paper per mig d'una càrrega negativa major a la que posseïx el cilindre; esta càrrega és produïda per una atra corona denominada de transferència.
A continuació, el tòner que es va transferir al paper és adherit a est per mig d'un parell de rodells, un encarregat de generar calor i l'atre en l'objectiu de pressionar el full sobre l'anterior; a esta unitat se li denomina de fixat i és el pas final de l'impressió làser.
Per a retornar a l'estat inicial, el tòner restant en el cilindre és netejat per mig d'una làmina plàstica i al mateix temps s'incidix llum sobre el cilindre per a deixar-ho completament descarregat.
Colors en l'impressores làser
[editar | editar còdic]Les impressores làser poden ser monocromàtiques o a color, segons el número i tipo de tòners que ampren.
Les impressores làser monocromàtiques solament usen un tòner negre i són adequades per a imprimir documents de text en rapidea i baix cost. Les impressores làser a color usen quatre tòners diferents: cian, magenta, groc i negre (CMYK), que es combinen per a crear una àmplia gama de colors. Estes impressores són més cares i complexes que les monocromàtiques, pero oferixen millors resultats per a imprimir gràfics i imàgens.
En mesclar estos colors en diferents proporcions, es poden obtindre tots els demés colors del espectre visible. Les impressores làser a color també poden ser una miqueta més llentes en comparació a les versions monocromàtiques per cóm funciona el procés de tòner de color. Per a crear color, la majoria de les impressores làser color utilisen una combinació de cian, magenta, groc i negre.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.quieninvento.org/quien-invent-la-impressora/ ¿Quí va inventar l'impressora?
- ↑ «Medida de velocitat d'impressió». Diccionari informàtic.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Huidobro Moya (2006). Sistemes electrònics d'informació: Equips electrònics de consum, Cengage Learning Editors, p. 46. ISBN 8497324609.
- Berral Montero (2006). Equips Microinformaticos i Terminals de Telecomunicació, Cengage Learning Editors, p. 179. ISBN 8497324765.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Impresora láser» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.