Tòner
El tòner (de l'anglés tòner), també denominat tinta seca per analogia funcional en la tinta, és una pols fina, normalment de color negre, que es deposita en el paper que es pretén imprimir per mig d'atracció electrostàtica o magnetografía. Una volta adherit el pigment, este es fixa en el paper, per mig de pressió i calor adequada.[1]
Degut a que en el procés no intervenen diluents, originalment se li ha denominat xerografia, del grec «xeros» que significa «sec» o escritura en sec.
Parts d'un cartuig de tòner
[editar | editar còdic]Les parts d'un tòner són les següents:[1]
Cuchilla dosificador o doctor blade:
Esta cuchilla és la peça del cartuig encarregada de regular les cantitats de tòner del cartuig que passa del depòsit de tòner al cilindre imantado.
Ademés de ser una peça que es desgasta en el temps, és un dels elements que genera les ralles diminutes que s'observen en l'impressió.
Depòsit o suministrament de tòner:
És l'espai a on s'alberga el tòner que impregna per magnetisme i fixa en el paper per l'acció del làser.
Cuchilla netejadora:
Retira el tòner que no ha quedat adherit al paper i ho mana al depòsit de tòner de rebuig. Esta cuchilla és la que produïx major desgast en el cilindre; la seua instalació requerix d'un ajust molt precís. Si no es coloca adequadament, els fulls podrien eixir brutes, pel contrari, si està massa ajustada, pot danyar el cilindre abans de hora.
Chips del cartuig:
Contenen una memòria que li proveïx identificació dins de l'impressora i tenen una memòria que permet contar el número d'impressions, per lo que permeten verificar el rendiment del cartuig, número de pàgines impreses i els minuts de treball. També inutilisen el cartuig despuix del seu us i impedixen el seu reciclage directe, per lo que funcionen com una forma d'obsolescència programada.
Depòsit del tòner desperdiciat:
Este recipient és més chicotet que el del tòner, i la seua funció és arreplegar el tòner sobrer despuix de realisada l'impressió, ya que este tòner no pot reutilisar-se. En ocasions, este depòsit pot anar separat del cartuig (generalment ve inclós en empaque de l'impressora). Si es recicla un cartuig de tòner, és important buidar este depòsit, ya que si està ple i no realisa la seua funció poden eixir les còpies següents tacades. Algunes impressores posseïxen sistemes de detecció d'omplit d'este recipient, i impedixen seguir imprimint fins que este no siga buidat o substituït.
Rodell de càrrega primària o PCR:
La funció d'este rodell és aplicar una electricitat en càrrega negativa a la superfície del cilindre OPC per a que el làser puga escriure sobre est. Sol estar fet en un eix de metal i una coberta de goma modelada.
Cilindre imantado o mag roller:
També comunament cridat rodell d'alimentació. És un tubo o cilindre recobert normalment de teflón, este s'encarrega de transferir el tòner del depòsit al paper.
Unitat de cilindre OPC (fotoconductor orgànic o Organic Photo Conductor):
És l'element sobre el que actua el làser. Sol ser d'alumini, recobert en les seues primeres époques en composts de seleni i en l'actualitat d'un material orgànic en propietats fotoconductoras. Es carrega de forma negativa en el rodell magnètic, després el làser crea el dibuix sobre ell ("borra" en llum les parts no impreses llevant el tòner innecessari) i impregna la pols en el full o en el cilindre de transferència.
Esta peça es pot separar en tres capes essencials:
- La capa de ULC (Undercoat Layer) capa de imprimaació.
- La capa de CGL (Charge Generation Layer) capa de generació de càrrega.
- La capa CTL (Charge Transport Layer) capa de transport de càrrega.
Toxicitat del tòner
[editar | editar còdic]El tòner utilisat en impressores làser i una atra maquinària pot contindre diverses substàncies tòxiques d'alta perillositat, entre elles benceno.[2] Atres tòxics que contenen els tòners són: etilbenceno, tolueno, 1,2-diclorobenceno,1,4-diclorobenceno, trimetilbenceno, estireno, o-xileno, tricloroetileno, acetona, acentofenona, acetat de butil, butanol, 2-etil-1-hexanol, formaldehit, hexanal, dodecano, hexadecano i pentalmetilheptano.[3]
Molts dels tòxics senyalats són carcinógenos. En concret, el Departament de Salut i Servicis Socials dels Estats Units (DHHS) ha determinat que el benceno és un reconegut carcinógeno en sers humans i atres mamífers lactants. L'exposició de llarga duració a alts nivells de benceno en l'aire pot produir leucèmia,[4] aixina com càncer de còlon.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tóner» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.