L'acetofenona és un compost orgànic de fòrmula C6H5C(O)CH3. És la cetona aromàtica més simple. Este líquit viscós incoloro és un precursor en la preparació de numeroses resines i fragàncies.[1]

Acetofenona

Producció

La acetofenona es pot conseguir per varis métodos. En l'indústria, és un producte de l'oxidació d'etilbenceno, que principalment forma hidroperóxido de etilbenceno utilisat en la producció d'òxit de propileno.[1]

Usos

Precursor de resines

Les resines d'interés comercial són produïdes per l'acció del formaldehit en una base sobre la acetofenona. Els polímer resultants són convencionalment descrits per la fòrmula [(C6H5C(O)CH]x(CH2)x}n, resultant de la condensació aldólica i són utilisats en la confecció de tintes i recubrimentos. Pot també ser modificat per hidrogenació, proporcionant polioles que formen derivats útils quan es combinen formant enllaços creuats en diisocianatos.[1]

Precursor de l'estireno

La conversió d'acetofenona en estireno es fa comunament en els laboratoris acadèmics a través d'un procés de dos passos, que ilustra la reducció del carbonilo i deshidratació dels alcohols: 4 C6H5C(O)CH3 + NaBH4 + 4 H2O → 4 C6H5CH(OH)CH3 + NaOH + B(OH)3 L'indústria utilisa un procés similar, no obstant, la reducció de carbonil es porta a terme per hidrogenació sobre un catalisador que conté coure.[1]L'alcohol secundari deshidrata fàcilment a estireno:

C6H5CH(OH)CH3 → C6H5CH=CH2 + H2O

Us farmacèutic, àrees farmacèutiques i relacionades

La acetofenona és matèria primera per a la síntesis de diversos productes farmacèutics

i també és un portador estan aprovats per al seu us per les autoritats sanitàries (FDA) dels Estats Units.[2] En un informe de 1994 publicat pels principals fabricants de cigarros nortamericans, la acetofenona va ser un dels 599 aditius mencionats.

La acetofenona s'utilisa per a fer fragàncies que s'assemblen a l'armela, la cirera, la madreselva, el jazmín i la fraula. També s'utilisa com un aditiu en la goma de mastegar. Per les seues característiques proquirals, la acetofenona com a substrat s'utilisa a sovint en experiments de transferència d'hidrogen asimètrica.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Hardo Siegel, Manfred Eggersdorfer “Ketones” in Ullmann’s Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, 2002, Wienheim. doi:10.1002/14356007.a15_077
  2. ↑ http://www.accessdata.fda.gov/scripts/cder/iig/index.cfm