Anar al contingut

Google Glass

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Google Glass

Glass va ser un dispositiu de visualisació de tipo ulleres de realitat aumentada desenrollat per Google[1] i presentat en el congrés I/O de juny de 2012. Glass Explorer Edition va ser posat a la venda per als desenrolladors calificats el 15 d'abril de 2013 per 1500 USD[2] mentres que la versió per a consumidors va eixir a la venda el 15 de maig de 2014 en Estats Units.

El 23 de juny de 2014, Google va anunciar el llançament de Glass fòra d'Estats Units i va aplegar als consumidors del Regne Unit per un preu de 1000 € en la possibilitat d'adquirir el dispositiu en colors: roig, negre, carbó, blanc i blau.[3] Durant la conferència Google I/O 2014, un dels absents va ser Glass, no obstant dies despuix es va donar a conéixer que el dispositiu hauria rebut una millora sobre el seu hardware, canviant d'1 GB de memòria RAM a 2 GB, ademés de l'incorporació de noves aplicacions. Actualment les ulleres venudes ya inclouen els 2 GB de memòria RAM, pero els propietaris d'un model anterior no podran realisar una actualisació.[4]

Ha tornat a eixir a la venda el 23 de juliol de 2017, pero en colaboració d'11 empreses les quals vendran la Google Glasses per ells.


El propòsit de Glass era mostrar informació disponible per als usuaris de teléfons inteligents sense utilisar les mans,[5] permetent també l'accés a Internet per mig d'órdens de veu,[6] de manera comparable a lo que Google Now oferix en dispositius Android. El sistema operatiu serà Android.[7] El proyecte Glass és part de la secció Google X de la companyia,[8] que ha treballat en atres tecnologies futuristes, com un vehícul autònom. El proyecte va ser anunciat en Google+ per Babak Parviz, un ingenier elèctric que va treballar posant les pantalles en les lents; Steve Lee, gerent del proyecte i especialiste en geolocalisació; i Sebastian Thrun, qui va desenrollar l'universitat en llínea Udacity i va treballar en el proyecte de pilot automàtic per a coches Google Car.[9] Google ya ha patentat Glass.[10]

El 15 de giner de 2015 la companyia va anunciar que deixaria de produir el prototip de Glass.

Hardware

Cambra

Google Glass té la capacitat de prendre fotos a una resolució de 5 Mpx i gravar vídeo en 720 pixel.

Touchpad

La patilla dreta del dispositiu Google Glass té una superfície tàctil que permet als usuaris controlar el mateix per mig de gests com desplaçar i tocar el dit pel panel tàctil.

Lents adicionals

Estos lents inclouen 2 cristals (poden variar de negre o transparents) solts de la marca Ray-Ban.

Ensellaments

Detalle de Google Glass vist en la Google I/O, juny de 2012

Google va ampliar el públic objectiu de Google Glass en fer possible que persones que duen ulleres per prescripció mèdica puguen ajustar ensellaments de cristals graduats al dispositiu de realitat aumentada. El preu inicial dels ensellaments de Google para Google Glass és de 225 dólars i hi ha disponibles sèt models: Classic, Bold, Edge, Active, Curve, Thin i Split.[11]

Ademés, atres empreses com Rochester Optical també han llançat la seua llínea de lents graduades per a Google Glass.

Especificacions tècniques

  • No hi ha informació oficial sobre la resolució de pantalla. S'ha sugerit la de 640 × 360 ya que es recomana per als desenrolladors d'aplicacions.
  • Cambra de 5 Mpx, capaç de gravar vídeo 720p
  • Wi-fi 802.11b/g
  • Bluetooth

Característiques físiques

Sobre les seues característiques físiques sobre el disseny ergonòmic i materials de construcció:

  • El marc és de titani és de materials duradors i s'ajusta a qualsevol tamany de cap.
  • Les almohadillas del nas són ajustables, per lo que s'adapten a qualsevol tamany de cara i nas.
  • Pes de 50 g.

Software

Aplicacions

Les aplicacions de Glass són aplicacions gratuïtes creades per desenrolladors de tercers. Glass també utilisa moltes aplicacions existents de Google, com Maps, Google + i Gmail.

El 15 d'abril de 2013, Google va llançar l'API cridada Mirror per a permetre als desenrolladors escomençar a fer aplicacions per a Glass. En els térmens del servici, s'afirma que els desenrolladors no poden posar anuncis en les seues aplicacions o exigir taxes; un representant de Google va dir a The Verge que açò podria canviar en el futurcita requerida .

Molts desenrolladors i empreses han creat aplicacions per a Glass, incloent aplicacions de notícies, edició de fotografies, aplicacions mèdiques i rets socials com Facebook i Twitter.

Cirugia en primera persona controlat per comandos de veu

Comandos de veu

Una de l'atraccions d'este producte és que pot ser controlat per mig de comandos de veu.

Per a activar Glass, els usuaris poden inclinar el cap cap a dalt en un àngul anteriorment configurat i dir "Ok, Glass".

Una volta Glass està activada, els usuaris poden donar un comando, com "fes una foto", "grava un vídeo" aixina com "Google" per a iniciar una busca, "guia'm cap a", "envia un mensage a", "fes una (video) cridada a". Molts d'estos comandos es poden vore en un vídeo de producte publicat en febrer de 2013 [1].

Vore també

Referències

  1. ↑ Goldman, David. «Google unveils 'Project Glass' virtual-reality glasses», Money, CNN, 4 d'abril de 2012.
  2. ↑ «Notícia».
  3. ↑ Google Glass es vendrà fòra d'Estats Units
  4. ↑ seu-hardware-i-estrena-apps/ Google Glass renova el seu hardware i estrena apps
  5. ↑ Albanesius, Chloe. «Google 'Project Glass' Replaces the Smartphone With Glasses», PC Magazine, 4 d'abril de 2012.
  6. ↑ Newman, Jared. «Google's 'Project Glass' Teases Augmented Reality Glasses», PCWorld, 4 d'abril de 2012.
  7. ↑ Bilton, Nick. «Behind the Google Goggles, Virtual Reality», The New York Claves, 23 de febrer de 2012.
  8. ↑
    {{{1}}}
  9. ↑ Hayley Tsukayama. «Google’s Project Glass engineers: Who llaure they?», The Washington Post, 5 d'abril de 2012. Consultat el 5 d'abril de 2012.
  10. ↑ «Google patents augmented reality Project Glass design». BBC (16 de maig de 2012). Consultat el 16 de maig de 2012.
  11. ↑ Ballester, Fernando. «Google crea ensellaments en cristals graduats per a Google Glass», Glassers, 28 de giner de 2014. Consultat el 7 de febrer de 2014.

Diari el Nacional Espanya

Dental Tribune Web Dental


Referències