Anar al contingut

Kenbak-1

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kenbak-1

El computador Kenbak-1 està considerat com el primer “ordenador personal” disponible comercialment. Esta designació li va ser otorgada pel Computer History Museum en l'any 1986 a partir d'un concurs realisat en l'objectiu de registrar el història de la computació. Este equip va ser dissenyat i fabricat per John Blankenbaker (qui va crear la Kenbak Corporation) i va escomençar a comercialisar-se en l'any 1971. L'objectiu principal d'este equip era el mercat educacional, no obstant, la seua comercialisació no va ser un èxit, ya que únicament es varen vendre 40 equips, a un cost de 750 dólars cada u, dels que solament hi ha referències de que es conserven 10 eixemplars en l'actualitat en vàries coleccions. En 1973 va cessar la producció i Kenbak Corporation va tancar.

Introducció

L'equip Kenbak-1 representa el primer computador disponible comercialment basat en l'arquitectura Von Neumann i destinat per a us personal. John V. Blankenbaker va dissenyar la Kenbak-1 i la va comercialisar a través de la revista Scientific American en setembre de 1971. La majoria de les unitats (al voltant de 40) es varen vendre per 750 dólars. El nom del computador té el seu orige en la mitat del llinage de John Blankenbaker.

El computador kenbak-1 va ser dissenyat en 1970 i és anterior als microprocessadors posat que va ser construït casi en la seua totalitat a partir de components TTL. El primer microprocessador del món (Intel 4004) es va introduir en 1972.

A diferència de moltes màquines i motors de càlcul anterior, el Kenbak-1 és un verdader computador de programa almagasenat, ya que oferix 256 bytes de memòria, una àmplia varietat d'operacions i una velocitat equivalent a 1 MHz. Es compon d'una placa de circuit imprés formada per circuits integrats de chicoteta i mijana escala, dos registres de tipo MOS que implementen la memòria i interruptors i llums utilisats per a entrada i eixida.

L'equip es va destinar per a us educacional, pero la seua comercialisació es va convertir en una lluita per convéncer a usuaris no professionals en el camp de la computació de que podien adquirir un ordenador real a cost reduït per a us personal, alguna cosa que en esta época no era molt comuna. Per això, únicament 40 d'estes màquines varen ser construïdes i venudes ans que es deixaren de comercialisar, i la raó per la qual no varen tindre l'èxit esperat va ser, segons comenta el propi John Blankenbaker, perque el món simplement no estava llest per a la computació personal i la Kenbak-1 caria d'algunes capacitats crítiques (tals com la capacitat d'expansió i l'I/S) que es necessitaven per a fomentar la revolució.

El prototip de l'equip va escomençar a estar operatiu en la primavera de 1971 i es va realisar una demostració en una convenció per a professors d'un institut. Esta màquina encara funciona i en octubre de 2005 es va posar a prova en l'Universitat de l'Estat de Montana. Les màquines fabricades diferien llaugerament del prototip pero tenien el mateix conjunt d'instruccions i el mateix rendiment.

Història

John Blankenbaker va escomençar el disseny d'un dispositiu de computació en el hivern de 1949, quan encara era estudiant de física en Oregon State College (ara Universitat Estatal d'Oregó). La seua motivació principal va ser la necessitat de realisar càlculs en logaritmes de forma ràpida (ya que era alguna cosa molt tediós) per al laboratori de física semanal. Es va inspirar en un artícul de mecànica que parlava sobre els dispositius de computació. Segons el propi John Blankenbaker, l'artícul no dia molt, pero comentava que la màquina usava centenars de tubos de buit pero únicament utilisava dos dígits, 0 i 1. John Blankenbaker es va centrar en cóm escriure números en sol dos dígits: 0 i 1 i va escomençar a investigar cóm realisar càlculs en estos números, no obstant, despuix d'un temps investigant en estos aspectes, va escomençar a preguntar-se cóm podria conseguir açò en dispositius mecànics com relés. El disseny que va desenrollar va ser un desastre i massa car, pero va estimular el seu desig de deprendre més sobre computadores.


En l'estiu de 1951, John Blankenbaker va tindre l'oportunitat de treballar en SEAC (National Bureau of Standards Eastern Automatic Computer) i, despuix de graduar-se en 1952, va treballar en Hughes Aircraft Company i va ser assignat a un departament de treball dedicat als equips digitals. Per a esta companyia va dissenyar l'unitat aritmètica d'un processador de senyes professionals i, en esta etapa de la seua vida es va donar conte de que en un computador sol era necessari un flip-flop (biestable capaç d'almagasenar un 1 o un 0) en la memòria suficient. La descripció d'esta idea va ser publicada en 1958 en l'artícul “Logically microprogrammed computers” del Grup IRE professional en equips electrònics, vol. CE-7, N.º 2, pp 103-109. En eixe moment, John Blankenbaker va escomençar a pensar en la possibilitat de que existiren equips simples que pogueren servir per a us personal. El secret per a dissenyar un ordenador simple era almagasenar la descripció d'un atre ordenador en la memòria i després evaluar lo que l'equip de destí era capaç de fer en un programa. El principal objectiu de John Blankenbaker era conseguir un ordenador per a us personal el cost del qual anara reduït.

En l'autumne de 1970, John Blankenbaker estava desocupat i va decidir profundisar en l'investigació de cóm conseguir un ordenador per a us personal. Els principals criteris seguits varen ser: baix cost, que tinguera un objectiu educacional, i que fora capaç de satisfer les necessitats dels usuaris a través de senzills programes. La seua idea era un computador basat en circuits en série i més llent, que reduïra el cost econòmic. Pel seu chicotet tamany, el llenguage de programació a utilisar per a la seua construcció seria el llenguage màquina. També, per damunt de tot, tenia que ser una màquina de programa almagasenat basada en l'arquitectura Von Neumann. John Blankenbaker en cap moment va considerar dissenyar un computador d'acort en els principis dels computadors de llògica microprogramada. En lloc d'això, va decidir aplicar els seus coneiximents al disseny d'un ordenador simple. Per a mantindre un baix cost, va utilisar interruptors i llums com a entrada i eixida de la màquina.

En el disseny es va fer molt émfasis en l'us de tantes parts estandardisades com fora possible. L'objectiu inicial va ser conseguir un cost de components de 150 dólars per computador pero la sifra real va ser de prop de 250 dólars (sifra que en un gran volum de producció podria haver-se reduït als 150 dólars inicials). En la primavera de 1971, la placa de circuit imprés s'havia construït i el computador va ser ensamblado. La memòria era de dos registres de tipo MOS, cada u d'1.024 bits, la llògica va ser implementada per mig de circuits integrats de chicoteta i mijana escala i el microprocessador no havia segut anunciat encara ni tampoc el primer d'ells hauria supost una millora en el disseny.

Els professionals estaven entusiasmats en les seues característiques i tots ells coincidien que era un computador per a us educacional. Tal volta per açò, es va fer recalcament en la comercialisació del mateix en escoles i la majoria de les unitats venudes per la Kenbak Corporation anaven destinades a este fi. Segons John Blankenbaker, possiblement haguera segut millor fer recalcament en aspectes més divertits i comercialisar-ho en més émfasis per a us personal. Aparte de tot açò, en esta época, existia un problema en la venda a les institucions educacionals: el seu llarc cicle presupostari.

Més tart, els drets de la Kenbak Corporation varen ser venuts a la CTI Educational Corporation que varen continuar la llabor. Per això, alguns dels computadors, l'equivalent funcional a les unitats originals, duen el nom d'esta Corporació (el nom de la Kenbak-1 va passar a ser CTI 5050).

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kenbak-1&oldid=1431412»