UNIVAC I
La UNIVAC 1 (UNIVersal Automatic Computer I, Computadora Automàtica Universal I) va ser la primera computadora comercial fabricada en Estats Units, entregada el 31 de març de 1951 a l'oficina del cens. Va ser dissenyada principalment per J. Presper Eckert i John William Mauchly, autors de la primera computadora electrònica nortamericana, la ENIAC. Durant els anys previs a l'aparició de les seues successores, la màquina va ser simplement coneguda com «UNIVAC». Es donó finalment a l'universitat de Harvard i Pennsilvània.
La Z3 de 1941 va ser el primer computador operatiu; els anteriors varen ser proyectes militars com el ENIAC de 1946 o ordenadors d'us específic, mentres que el UNIVAC I va competir per ser el primer ordenador d'us general venut comercialment, pero va perdre per un parell de mesos davant el britànic Ferranti Mark 1 venut en febrer de 1951. Pero en Alemània el Z4 es va alvançar a abdós en 1950, el primer en tot lo món venut comercialment.
Història
[editar | editar còdic]UNIVAC de Remington Rand (successora de l'Eckert-Mauchly Computer Corporation, comprada per Rand en 1951). El seu valor estava entre 1 milló i 1 milló i mig de dólars, que actualisat seria de 6 millons i mig a 9 millons. Era una computadora que pesava 7.250 kg, estava composta per 5000 tubos de buit, i podia eixecutar uns 1000 càlculs per segon. Era una computadora que processava els dígits en série. Podia fer sumes de dos números de dèu dígits cada u, unes 100.000 per segon. Funcionava en un rellonge intern en una freqüència de 2,25 MHz; tenia memòries de mercuri. Estes memòries no permetien l'accés immediat a les senyes, pero tenien més fiabilitat que les memòries de tubos de rajos catódicos usades normalment.
El primer UNIVAC va ser entregat a l'Oficina del Cens dels Estats Units el 31 de març de 1951 i va ser posat en servici el 14 de juny d'eixe any. El quint, construït per a la Comissió d'Energia Atòmica (United States Atomic Energy Commission), va ser usat per la cadena de televisió CBS per a predir l'elecció presidencial nortamericana de 1952. En una mostra del 1% de la població votant va predir de forma correcta que Eisenhower guanyaria, alguna cosa que semblava impossible.
Ademés de ser la primera computadora comercial nortamericana, el UNIVAC I va ser la primera computadora dissenyada per a us en administració i negocis (és dir, per a l'eixecució ràpida de grans cantitats d'operacions aritmètiques relativament simples i transport de senyes, a diferència dels càlculs numèrics complexos requerits per les computadores científiques). UNIVAC competia directament en les màquines de targeta perforada fetes principalment per IBM; curiosament, no obstant, inicialment no va dispondre d'interfaç per a la llectura o perforació de targetes, lo que va obstaculisar la seua venda a certes companyies en grans cantitats de senyes en targetes pels potencials costs de conversió. Açò es va corregir al final, afegint-li un equip de processament de targetes fòra de llínea, el convertidor UNIVAC de targeta a cinta i el convertidor UNIVAC de cinta a targeta, per a la transferència de senyes entre les targetes i les cintes magnètiques que amprava UNIVAC de forma nativa.
Els primers contractes per a la venda de UNIVACs varen ser realisats en institucions del govern dels Estats Units, tals com l'oficina de censos, la Força Aérea, i el servici de mapes de l'eixèrcit; també varen contractar els seus servicis particulars, com la ACNielsen Company i la Prudential Insurance Company.
L'octau UNIVAC, la primera venda efectiva per a us comercial, va ser instalat en giner de 1954, en la divisió d'electrodomèstics de General Electric per a gestionar els salaris.DuPont va comprar el duodècim UNIVAC, que va ser entregat en setembre de 1954. La Pacific Mutual Insurance va rebre un UNIVAC en agost de 1955, i atres companyies de segurs pronte varen seguir eixe camí. Mentrestant, per a us oficial, l'oficina de censos va comprar un segon UNIVAC en octubre de 1954 .
Originalment valorat en $159.000 de l'época, el UNIVAC va aumentar el seu preu fins a costar entre $1.250.000 i $1.500.000. En total es varen fabricar i varen entregar 46 unitats. UNIVAC va resultar massa costosa per a la majoria de les universitats, i Sperry Rand (a diferència de companyies com IBM), no tenia el suficient respal financer per a donar moltes unitats; no obstant un eixemplar es donó a l'Universitat de Harvard en 1956, un atre a l'Universitat de Pennsilvània en 1957, i un a la Case Western Reserve University en Cleveland, Ohio eixe mateix any.
Alguns sistemes UNIVAC varen permanéixer en servici durant molt temps, de fet prou despuix de haver-se tornat obsolets. L'Oficina del Cens va utilisar els seus dos sistemes fins a 1963, acumulant de nou a dotze anys de servici respectivament; Sperry Rand va utilisar les seues pròpies dos unitats en Buffalo, Nova York, fins a 1968. La companyia de segurs Life and Casualty of Tennessee va utilisar el seu sistema fins a 1970, complint aixina, un total de tretze anys de servici.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «UNIVAC I» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.