Història dels sistemes operatius
Un sistema operatiu (SO) és el conjunt de programes d'un sistema informàtic que gestiona els recursos de hardware i proveïx servicis als programes d'aplicació. En les primeres computadores, que no tenien sistema operatiu, cada programa necessitava la més detallada especificació del hardware per a eixecutar-se correctament i desenrollar tasques estàndars, i els seus propis controladors per a dispositius perifèrics tals com impressores i llectors de targetes perforades. L'increment de la complexitat del hardware i els programes d'aplicacions finalment varen fer del sistema operatiu una necessitat.
Els primers sistemes operatius varen ser desenrollats per cada usuari per a l'us de la seua pròpia computadora central,[1] i és en 1956 que la General Motors desenrolla lo que és hui considerat el primer sistema, el GM-NAA I/O,[2] per al seu IBM 704.
La década de 1940
[editar | editar còdic]A finals de la década de 1940, va aparéixer lo que es podria considerar la primera generació de computadores en el món. S'accedia directament a la consola de la computadora des de la qual s'actuava sobre una série de micro interruptors que permetien introduir directament el programa en la memòria de la computadora.
La década de 1950 (Sistema Batch)
[editar | editar còdic]A principis dels anys 1950 en l'objectiu de facilitar l'interacció entre persona i computadora, els sistemes operatius fan una aparició discreta i prou simple, en conceptes tals com el monitor resident i l'almagasenament temporal.
Monitor resident
[editar | editar còdic]El seu funcionament era prou simple, es llimitava a carregar programes a la memòria, llegint-los d'una cinta o de targetes perforades, i eixecutar-los. El problema era trobar una forma d'optimisar el temps entre la retirada d'un treball i el montage del següent.
El primer Sistema Operatiu de l'història va ser creat en 1956 per a un ordenador IBM 704, i bàsicament lo únic que feya era començar l'eixecució d'un programa quan l'anterior terminava.
Almagasenament temporal
[editar | editar còdic]El seu objectiu era disminuir el temps de càrrega dels programes, fent simultànea la càrrega del programa o l'eixida de senyes en l'eixecució de la següent tasca. Per a això s'utilisaven dos tècniques, el buffering i el spooling.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A Brief History of Linux
- ↑ «Rand Corporation publication by Robert Patrick». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2012. Consultat el 3 d'octubre de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia de los sistemas operativos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.