Atanasoff Berry Computer

Atanasoff Berry Computer

El Atanasoff Berry Computer (ABC) va ser la primera computadora electrònica i digital automàtica que es va usar en números i lletres (encara que ara s'atribuïx açò a la Z1 de Konrad Zuse finalisada en 1938). Va ser construït pel Dr. John Vincent Atanasoff en l'ajuda de Clifford Edward Berry entre 1937 i 1942 en lIowa State University', que llavors rebia el nom de 'Iowa State College'.

Innovacions del ABC

Esta màquina, decididament revolucionària, va aportar diverses innovacions en el camp de la computació: un sistema binari per a l'aritmètica, memòria regenerativa i distinció entre la memòria i les funcions del primer computador modern en utilisar aritmètica en binari i usar circuits electrònics, que hui en dia s'utilisen en tots els computadors. En binari s'utilisen dos símbols, 0 i 1, per a representar valors numèrics. Més específicament, el binari és una notació matemàtica en base dos. Per la seua relació directa en els circuits electrònics, el sistema binari s'usa internament en casi tots els ordenadors actuals. El computador va ser el primer en implementar tres conceptes claus presents en els ordenadors moderns:

1. Us del sistema binari per a representar tots els números i senyes.
2. Realisava totes les operacions usant l'electrònica en lloc de rodes.
3. La computació estava separada del sistema d'almagasenament o memòria.

Ademés usava memòria regenerativa, de la mateixa manera que la DRAM dels ordenadors actuals. No era un computador d'almagasenament, lo que la distinguix de les màquines més tardanes i d'us general com l'ENIAC (1949), l'EDVAC (1949), els dissenys de l'Universitat de Mánchester o els que Alan Turing va realisar en el 'National Physical Laboratory'.

Desenrolle

El ABC va ser construït en el sòtol de lIowa State University', que llavors es dia 'Iowa State College'. El procés va durar dos anys per la falta de fondos. Els fondos inicials varen ser aportats pel departament d'agronomia. El restant de la finançació va córrer a càrrec de lResearch Corporation of America', en Nova York. La primera demostració del prototip, que sumava o restava dos registres de vinticinc bits usant un bit de carrege, es va realisar en novembre de 1939. La màquina pesava més de 320 kg. Contenia aproximadament 1.6 km de cable, 280 tubos de buit i ocupava com una taula de despaig.

Estava dissenyat per a solucionar sistemes d'equacions llineals en 29 variables. Este tipo de problema era molt típic en la física i ingenieria d'aquella época. El sistema era alimentat en dos equacions llineals en 29 variables i una constant, i eliminava una de les variables. El procés es repetia en el restant d'equacions, resultat un sistema d'equacions en una variable menys. El procés de repetia de nou per a eliminar una atra variable. El sistema tenia un error cada 100.000 càlculs, lo que en la pràctica l'impedia resoldre els sistema d'equacions. En retrospectiva, una solució, que es podria haver adoptat en la tecnologia disponible en aquella época, seria afegir un bit de paritat a cada número quan era escrit. El problema no va ser resolt perque Atanasoff va abandonar l'universitat per a colaborar en l'eixèrcit durant la Segona Guerra Mundial.

Referències

Anthony Ralston and Edwin D. Reilly (ed), Encyclopedia of Computer Science, 3rd Ed. , 1993, Van Nostrand Reinhold, New York ISBN 0-442-27679-6

Clark R. Mollenhoff, Atanasoff: Forgotten Father of the Computer, 1988, ISBN 0-8138-0032-3

Vore també

• John Atanasoff
• Clifford Berry
• ENIAC