Notació matemàtica
La matemàtica es recolza en un llenguage simbòlic formal, la notació matemàtica, que seguix una série de convencions pròpies. Els símbols representen un concepte, una relació, una operació, o una fòrmula matemàtica segons certes regles. Estos símbols no deuen considerar-se abreviatures, sino entitats en valor propi i autònom.
Alguns principis bàsics són:
- Els símbols d'una lletra es representen en lletra cursiva: , etc.
- Els símbols de vàries lletres es representen en lletra redona: , etc.; en lloc de no deu escriure's , perque això representaria el producte en lloc del logaritmo neperiano.
- Segons la norma ISO/IEC 80000 els operadors diferencials i les constants matemàtiques universals (), també s'escriuen en lletra redona: .[1]
Teoria de conjunts
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Teoria de conjunts.
Sean un element i conjunts
| Relació | Notació | Es llig | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| pertinença | x pertany a
A |- |
inclusió | A està contingut en
B |- |
A està contingut en B o és igual que B | ||||
| inclusió | A conté a
B |- |
A conté a B o és igual que B |
Una barra creuada sobre el símbol nega l'enunciat; per eixemple és "x no pertany a A";
Conjunts numèrics
[editar | editar còdic]La següent taula arreplega alguns eixemples de símbols que utilisen blackboard bold. Es mostra el símbol creat en LaTeX, el caràcter Unicode equivalent (podria no ser visible depenent del navegador i els tipos de lletra disponibles), i el seu significat habitual en matemàtiques:
| TeX | Unicode | Us en matemàtiques |
|---|---|---|
| ℂ | Número complejo | |
| ℍ | Cuaterniones | |
| ℕ | Número natural | |
| ℙ | Número primo | |
| ℚ | Número racional | |
| ℝ | Número real | |
| 𝕊 | Esfera | |
| ℤ | Número entero |
Conjunts numèrics especials
[editar | editar còdic]Expressions
[editar | editar còdic]| Relació | Notació | Es llig |
|---|---|---|
| igualtat | x és igual que i | |
| menor que | x és menor que i | |
| major que | x és major que i | |
| aproximat | x és aproximadament igual que i |
|
Quantificador |
Notació | Es llig |
|---|---|---|
| quantificador universal | per a tot x | |
| quantificador existencial | Existix per lo manco un x | |
| quantificador existencial en marca d'unicitat | Existix un únic x | |
| tal que | x, tal que i | |
| per lo tant | x, per lo tant i |
Eixemple:
"Siga f una funció real contínua en un interval real tancat i acotat [a, b], a on a és estrictament menor que b.
Es té que:
- La funció f està acotada.
- La funció f alcança un màxim i un mínim en dit interval, no necessàriament únics."
Esta teorema es pot expressar en notació matemàtica de la següent forma:
" ".
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Encara que en ocasions, és complicat adherir-se a esta regla. Considere's, per ej. que el TeX genera totes les lletres individuals en cursivas; per a que apareguen en redones, cal efectuar el canvi de la font.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Notación matemática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.