Anar al contingut

Data General Nova

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un sistema Nova (beige y amarillo) en el centro, debajo una unidad removible de disco duro abierta, en una caja Rack casi vacía.
Panel frontal del Data General Nova 1200
A la derecha un Nova 1200, que procesaba las imágenes generadas por el EMI-Escáner, el primer escáner TAC comercialment disponible.

El Data General Nova va ser una série de miniordenadors de 16 bits fabricats per l'empresa Data General. El primer model de la série Nova, cridat senzillament "Nova", va ser llançat en 1969.[1] El Nova es montava en una sola caixa tipo rack, i disponia de suficient potència per a realisar tasques informàtiques senzilles. El Nova es va convertir en molt popular en laboratoris científics de tot lo món. Li va succeir el Data General Eclipse, el qual era similar pero en soport de memòria virtual i atres característiques requerides pels sistemes operatius més moderns.

Història

Edson de Castro era director de producte del miniordenador pioner PDP-8 en l'empresa Digital Equipment Corporation (DEC), un ordenador de 12 bits generalment considerat com el primer miniordenador real.[2] De Castro estava convençut de que era possible millorar el PDP-8 construint un miniordenador de 16 bits en rendiment millorat i cost més baix. De Castro va deixar DEC junt en Richard Sogge, ingenier d'hardware, i Henry Burkhardt III, ingenier de software, per a fundar Data General (DG) en 1968.[3][4] El quart fundador, Herbert Richman, havia segut agent de vendes per a Fairchild Semiconductor i els coneixia a través dels seus contactes en DEC.

De forma similar al PDP-8, el Nova es basava en plaques de circuits impresos de 38×38 cm.[5][6] Les plaques es varen dissenyar per a ser conectades juntes utilisant una placa base, en mínim cablejat manual, deixant les plaques dispostes per a ser construïdes de forma automatizado. Açò va reduir molt els costs sobre la tècnica de cablejat manual tradicional.[7] La construcció de plaques més grans també varen fer al Nova més fiable, lo que ho va fer especialment atractiu per a equipament en indústries o laboratoris. Fairchild Semiconductor va proporcionar els seus nous chips de mija-escala d'integració (MSI) que varen ser usats en el sistema.[8][9] El Nova era un dels primers miniordenadors de 16 bits i va liderar el moviment d'utilisar llongituts de paraula múltiples del byte de 8 bits en eixe mercat.

Data General va llançar el Nova en 1969 en un preu de base de Plantilla:USD, anunciant-ho com «el millor chicotet ordenador del món».[10][11] El model bàsic no era molt útil sense el seu caixa rack i sense l'afegitó de RAM en forma de memòria de núcleus magnètics, per lo que el preu ascendia fins a Plantilla:USD. Començant en 1969, Data General va fabricar un total de 50.000 Novas a una mija de Plantilla:USD cada u.[12] El major competidor del Nova va ser la nova série DEC PDP-11, i en menor medida l'anterior sistema DEC PDP-8.[13] El Nova es faria molt popular en entorns científic i per al seu us en laboratoris.[14][15][16]

Prestacions

El Nova 1200 eixecutat instruccions d'accés a la memòria de núcleus (LDA i STA) en 2,55 microsegons (μs). Usant-ho solament per a llegir memòria guardada s'aforrava 0,4 μs. Les instruccions en l'acumulador (ADD, SUB, COM, NEG, etc.) usaven 1,55 μs, MUL 2,55 μs, DIV 3,75 μs, ISZ 3,15-4,5 μs.[17] En el posterior Eclipse MV/6000, LDA i STA tardaven 0,44 μs, ADD i similars 0,33 μs, MUL 2,2 μs, DIV 3,19 μs, ISZ 1,32 μs, FAD 5,17 μs, FMMD 11,66 μs.[18]

Referències

  1. ↑ «Computer History Museum - Data General Corporation (DG) - The Best Small Computer in the World».
  2. ↑ Hey, Tony; Hey, {{{nom2}}}; Pápay, {{{nom3}}} (2014). The Computing Universe: A Journey through a Revolution, p. 165.
  3. ↑ Jeffrey S. Young (29 de setembre de 1998). Forbes Greatest Technology Stories: Inspiring Tals of the Entrepreneurs and Inventors Who Revolutionized Modern Business, John Wiley & Sons, pp. 104–. ISBN 978-0-471-24374-8.
  4. ↑ Jon Peddie (13 de juny de 2013). The History of Visual Magic in Computers: How Beautiful Images llaure Made in CAD, 3D, VR and AR, Springer Science & Business Mija, pp. 154–. ISBN 978-1-4471-4932-3.
  5. ↑ Paul I. Ceruzzi (2003). A History of Modern Computing, MIT Press, pp. 195–. ISBN 978-0-262-53203-7.
  6. ↑ (1968) Modern Data Systems, Delta Publications.
  7. ↑ (1972) Electronic Products Magazine, United Technical Publications.
  8. ↑ Katherine Maxfield (8 d'abril de 2014). Starting Up Silicon Valley: How ROLM Became a Cultural Icon and Fortune 500 Company, Emerald Book Company, pp. 26–. ISBN 978-1-937110-63-5.
  9. ↑ (1969) The Electronic Engineer: EE., Chilton Company.
  10. ↑ Ziff Davis, Inc. (juliol de 1986). PC Mag, Ziff Davis, Inc., pp. 53–.
  11. ↑ Tracy Kidder (23 d'agost de 2011). The Soul of A New Machine, Little, Brown, pp. 17–. ISBN 978-0-316-20455-2.
  12. ↑ Donen Ryan (14 d'abril de 2011). History of Computer Graphics: DLR Associates Séries, Author House, pp. 225–. ISBN 978-1-4567-5115-9.
  13. ↑ Edwin D. Reilly (3 de setembre de 2004). Concise Encyclopedia of Computer Science, John Wiley & Sons, pp. 266–. ISBN 978-0-470-09095-4.
  14. ↑ Paul Coates (6 d'octubre de 2010). Programming. Architecture, Routledge, pp. 180–. ISBN 978-1-136-89905-8.
  15. ↑ (1975) Computerized Laboratory Systems: A Symposium Presented at the Pittsburgh Conference, American Society for Testing and Materials, Cleveland, Ohio, 4-5 March 1974, ASTM International, pp. 152–. ISBN 978-0-8031-0268-2.
  16. ↑ J. Anderson (6 de decembre de 2012). Medical Informatics Europe 78: First Congress of the European Federation for Medical Informatics Proceedings, Cambridge, England September 4 – 8, 1978, Springer Science & Business Mija, pp. 566–. ISBN 978-3-642-93095-9.
  17. ↑ Technical Manual Nova 1200, Data General 015-000002, 1971, p.1-4
  18. ↑ Eclipse MV/6000 Principles of Operation, Data General 014-000648, 1980, App.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Data_General_Nova&oldid=1464474»