Topología de ret
La topología de ret es definix com un mapa físic o llògic d'una ret per a intercanviar senyes. En atres paraules, és la forma en que està dissenyada la ret, siga en el pla físic o llògic. El concepte de ret pot definir-se com a «conjunt de nodos interconectados». Lo que un nodo és concretament depén del tipo de ret en qüestió.[1]
La topología llògica la determina únicament la configuració de les conexions entre nodos. La distància entre els nodos i les interconexions físiques que pertanyen a la topología física de la ret.
Topología
[editar | editar còdic]Existixen dos tipos d'topología de ret: les físiques i les llògiques.[2]
La disposició del mig de transmissió usada per a conectar els dispositius és la topología física de la ret, junt en l'ubicació dels nodos i les conexions entre els dispositius i el cablejat.[3]
La topología llògica és la forma en la que les senyes passen per la ret, i no té en conte les conexions físiques dels dispositius, veent-los únicament com a nodos.[4][5]
Ademés de descriure l'estructura física o el camí llògic de les senyes, cada tipo d'topología té un impacte directe en el rendiment, la tolerància a falles i el comportament de la ret davant interrupcions. En la pràctica, encara que una ret conte en una topología física senzilla, la seua topología llògica pot estar dissenyada per a oferir rutes redundantes, balancege de càrrega o mecanismes de recuperació automàtica, permetent que el tràfic continue fluint aun cuando un enllaç o nodo falle. Esta diferència és especialment rellevant en rets modernes i sistemes distribuïts, a on la disponibilitat del servici i la coherència de les senyes depenen de cóm la topología llògica gestiona els fallos i evita que un problema local afecte al restant de la ret.[4]
Classificació
[editar | editar còdic]
Els estudis d'topología de ret reconeixen huit tipos bàsics d'topología:[6]
- Punt a punt (point to point, PtP)
- En bus (“conductor comú” o bus) o llineal (line)
- En estrela (star)
- En anell (ring) o circular
- En malla (mesh)
- En arbre (tree) o jeràrquica
- Topología híbrida, combinada o mixta, per ej. circular d'estrela, bus d'estrela
- Cadena margarita (daisy chain)
Punt a punt
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Comunicacions punt-a-punt.
La topología senzilla és un enllaç permanent entre dos punts finals coneguda com a punt a punt (PtP). La topología punt a punt commutada és la passarela bàsica de la telefonia convencional. El valor d'una ret permanent de PtP és la comunicació sense obstàculs entre els dos punts finals. El valor d'una conexió PtP a demanda és proporcional al número de parells possibles d'abonats i s'ha expressat com la llei de Metcalfe.
En bus
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ret en bus.
En una ret usant esta topología cada nodo es conecta a un cable central. A est li'l coneix com "bus". Tota la transmissió de senyes entre nodos ocorre per mig d'este canal de comunicació i és rebuda per tots els nodos simultàneament.[3]
Ret en estrela
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ret en estrela.
La topología en estrela reduïx la possibilitat de fallo de ret conectant tots els nodos a un nodo central. Quan s'aplica a una ret basada en la topología estrela este concentrador central reenvía totes les transmissions rebudes de qualsevol nodo perifèric a tots els nodos perifèrics de la ret, algunes voltes inclús al nodo que ho va enviar. Tots els nodos perifèrics es poden comunicar en els demés transmetent o rebent del nodo central solament. Un fallo en la llínea de conexió de qualsevol nodo en el nodo central provocaria l'aïllament d'eixe nodo respecte als demés, pero el restant de sistemes permaneixeria intacte. El tipo de concentrador (hub) s'utilisa en esta topología, encara que és molt obsolet; se sol usar comunament un switch.
La desventaja radica en la càrrega que recau sobre el nodo central. La cantitat de tràfic que deurà soportar és gran i aumentarà conforme anem agregant més nodos perifèrics, lo que la fa poc recomanable per a rets de gran tamany. Ademés, un fallo en el nodo central pot deixar inoperant a tota la ret. Açò últim comporta també una major vulnerabilitat de la ret, en el seu conjunt, davant atacs.
Si el nodo central és passiu, el nodo orige deu ser capaç de tolerar un eco de la seua transmissió. Una ret, en estrela activa, té un nodo central actiu que normalment té els mijos per a previndre problemes relacionats en l'eco.
Ret en arbre
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ret en arbre.
Una topología en arbre, també coneguda com a topología jeràrquica, pot ser vista com una colecció de rets en estrela ordenades en una jerarquia. Este arbre té nodos perifèrics individuals —per eixemple, fulls— que requerixen «transmetre a» i «rebre de» un atre nodo solament i no necessiten actuar com a repetidors o regeneradores. Al contrari que en les rets en estrela, la funció del nodo central es pot distribuir.
Com en les rets en diagonal convencionals, els nodos individuals poden quedar aïllats de la ret per un fallo puntual en la ruta de conexió del nodo. Si falla un enllaç que conecta en un nodo full, eixe nodo full queda aïllat; si falla un enllaç en un nodo que no siga full, la secció sancera queda aïllada del restant.
Per a aliviar la cantitat de tràfic que es necessita per a retransmetre en la seua totalitat, a tots els nodos, es varen desenrollar nodos centrals més alvançats que permeten mantindre un llistat de les identitats dels diferents sistemes conectats a la ret. Estos switches de ret «deprendrien» cóm és l'estructura de la ret transmetent paquets de senyes a tots els nodos i després observant d'on vénen els paquets també és utilisada com un enchufe o artefacte.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Castells (1.997). L'era de l'informació. Economia, societat i cultura (Vol I: La societat ret)., Aliança Editorial. Madrit., pp. 506. ISBN 84-206-4247-9.
- ↑ (2002) Networking complete., 3rd ed edició, Sybex. OCLC 50017480. ISBN 0-7821-4143-9.
- ↑ 3,0 3,1 Skandier, Toby (2005). Network+ study guide, 4th ed edició, Sybex. OCLC 61455057. ISBN 1-4175-8796-2.
- ↑ 4,0 4,1 Optical Networks Magazine.
- ↑ «Definition of logical vs. physical topology» (en en). PCMAG. Consultat el 2023-02-11.
- ↑ Bicsi, B., (2002). Network Design Basics for Cabling Professionals. City: McGraw-Hill Professional.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Topología de red» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.