Ret en malla

La topología de malla és en la que cada nodo està conectat a tots els nodos. D'esta manera és possible dur els mensages d'un nodo a un atre per distints camins. Si la ret de malla està completament conectada, no pot existir absolutament cap interrupció en les comunicacions.

Ret en malla

Funcionament

Esta topología, a diferència d'atres més usuals com la topología en arbre i la topología en estrela, no requerix d'un nodo central, en lo que es reduïx el risc de fallos, i per això el manteniment periòdic (un error en un nodo, siga important o no, no implica la caiguda de tota la ret)^{cita requerida}.

Les rets en malla poden prescindir de enrutamiento manual, o a penes requerir atenció per al manteniment d'est. Si s'implementen protocols de enrutamiento dinàmics, podrien considerar-se “autoenrutables”, exceptuant escenaris en els que el tamany o càrrega de la ret són molt variables, o es requerix una tolerància a fallos pràcticament nula (per eixemple, per la llabor crítica que eixerciten alguns dels nodos que la componen). La comunicació entre dos nodos qualssevol d'una ret en malla pot portar-se a terme inclús si un o més nodos es desconecten d'esta de forma imprevista, o si algun dels enllaços entre dos nodos adjacents falla, ya que el restant evitaran el pas per eixe punt —els nodos adjacents a un nodo o enllaç fallanc propagaran un canvi en la taula de rutes, notificant a nodos contigus del canvi en la ret, i aixina successivament. En conseqüència, una ret en malla resulta molt confiable. Una ret en topología en malla oferix total redundància i per tant una fiabilitat i tolerància a fallos superiors. Encara que la facilitat de solució de problemes i l'aument de la confiabilidad són ventages molt interessants, estes rets resulten cares d'instalar, puix requerix forçosament l'interconexió de cada nodo en els nodos veïns (aumentant el número d'interfaços de les que deu dispondre cada nodo) i el cost de l'infraestructura –cablejat, switches/ponts, repetidors de senyal, punts d'accés, etcétera– de tota la ret. Per això cobren major importància en el cas de rets parcial o totalment inalàmbriques —la redundància de rutes per a un mateix destí compensa una major susceptibilitat a fallos, entre atres inconvenients propis de les rets sense fils.

• Si desapareix no afecta tant als nodos de rets.

El número d'enllaços que existixen en una malla completa, i.i, una topología en malla en la que existix un enllaç punt-a-punt entre tots els terminals, ve dau per la següent fòrmula:

$N=\frac{n(n-1)}{2}$

Ventages de les rets en malla

• Major redundància, puix existixen múltiples camins per a que el paquet aplegue al seu destí. (Si falla una conexió o un nodo, es trobarà un camí alternatiu)
• No requerix un nodo (o servidor) central, reduint el cost de manteniment.

Vore també

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ret en malla.
• Ret en arbre
• IEEE 802.1aq (Shortest Path Bridging)
• Multihoming

• [[Archiu:{{#switch:Informàtica|20px|Vore el portal sobre Informàtica]] Portal:Informàtica. Contingut relacionat en Informàtica.

Referències

Ret inalàmbrica mallada#Enllaços externs