Model OSI

El model d'interconexió de sistemes oberts (ISO/IEC 7498-1), conegut com a “model OSI”, (en anglés, Open Systems Interconnection) és un model de referència per als protocols de la ret (no és una arquitectura de ret), creat en l'any 1980 per l'Organisació Internacional de Normalisació. S'ha publicat des de 1983 per l'Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) i, des de 1984, l'Organisació Internacional de Normalisació (ISO) també ho va publicar en estàndar. El seu desenroll va començar en 1977.

És un estàndart que té per objectiu conseguir interconectar sistemes de procedència distinta, per a que estos puguen intercanviar informació sense cap tipo d'impediments deguts als protocols en els que estos operen de forma pròpia, segons el seu fabricant i s'utilisa per a entendre cóm es transmeten les senyes des d'una aplicació en un dispositiu fins a una atra en un dispositiu diferent, sent un estàndart molt important per a l'infraestructura de ret moderna.

El model OSI està conformat per 7 capes o nivells d'abstracció: Capa física, capa d'enllaç de senyes, capa de ret, capa de transport, capa de sessió, capa de presentació i capa d'aplicació. Cada u d'estos nivells tindrà les seues pròpies funcions per a que en conjunt siguen capaços de poder alcançar el seu objectiu final. Precisament esta separació en nivells fa possible la intercomunicación de protocols distints en concentrar funcions específiques en cada nivell d'operació.

El model OSI no és la definició d'una topología ni un model de ret en sí mateixa. Tampoc especifica ni definix els protocols que s'utilisen en la comunicació, ya que estos estan implementats de forma independent a este model. Lo que realment fa OSI és definir la funcionalitat d'ells per a conseguir un estàndart.

Història

A principis de 1980 el desenroll de rets va originar desorde en molts sentits. Es va produir un enorme creiximent en la cantitat i tamany de les rets. A mida que les empreses prenien consciència de les ventages d'usar tecnologies de conexió, les rets s'agregaven o expandien a casi la mateixa velocitat en la que s'introduïen les noves tecnologies de ret.

A mitan de 1980, estes empreses varen començar a sofrir les conseqüències de la ràpida expansió. De la mateixa forma en que les persones que no parlen un mateix idioma tenen dificultats per a comunicar-se, les rets que utilisaven diferents especificacions i implementacions no podien intercanviar informació. El mateix problema sorgia en les empreses que desenrollaven tecnologies de conexions propietàries (una tecnologia és anomenada «propietària» quan la seua implementació, ya siga de software o hardware, està subjecta a un copyright; açò supon que una empresa controla esta tecnologia i les empreses que vullguen utilisar-la en els seus sistemes tenen que pagar drets pel seu us). Les tecnologies de conexió que respectaven regles propietàries en forma estricta no podien comunicar-se en tecnologies que usaven regles propietàries diferents o inclús en les que usaven regles de conexió copyleft.

Per a enfrontar el problema d'incompatibilitat de rets, l'ISO va investigar models de conexió com la ret de Digital Equipment Corporation (DECnet), l'Arquitectura de Sistemes de Ret (Systems Network Architecture, SNA) i TCP/IP, a fi de trobar un conjunt de regles aplicables de forma general a totes les rets. En base en esta investigació, l'ISO va desenrollar un model de ret per a ajudar als fabricants a crear rets que siguen compatibles en atres rets.

Model de referència OSI

El model OSI és un estàndart desenrollat en 1980 per l'Organisació Internacional de Normalisació (ISO), una federació global d'organisacions que representa aproximadament a 160 països. El núcleu d'este estàndart és el model de referència OSI, una normativa formada per sèt capes que definix les diferents fases per les que deuen passar les senyes per a viajar d'un dispositiu a un atre sobre una ret de comunicacions.

Seguint l'esquema d'este model es varen crear numerosos protocols. El adveniment de protocols més flexibles, a on les capes no estaven tan desmarcades i la correspondència en els nivells no era tan clara, va posar a este esquema en un segon pla. No obstant s'usa en l'ensenyança com una manera de mostrar cóm pot estructurar-se una «pila» de protocols de comunicacions.

El model especifica el protocol que deu usar-se en cada capa, i sol parlar-se de model de referència ya que s'usa com una gran ferramenta per a l'ensenyança de comunicació de rets.

Deu recordar-se sempre que és un model, una construcció teòrica, per això no té un correlato directe en el món real. Es tracta d'una normativa estandardisada útil per l'existència de moltes tecnologies, fabricants i companyies dins del món de les comunicacions, i en estar en contínua expansió, es va tindre que crear un método per a que tots pogueren entendre's d'algun modo, inclús quan les tecnologies no coincidiren. D'esta manera, no importa la localisació geogràfica o el llenguage utilisat- tot lo món deu atindre's a unes normes mínimes per a poder comunicar-se entre sí. Açò és sobretot important quan parlem de la ret de rets, és dir, Internet.

El model de referència OSI és el model de ret descriptiu, que va ser creat per l'Organisació internacional per a l'Estandardisació en l'any 1980. Va reconéixer que era necessari crear un model de ret que poguera ajudar als dissenyadors de ret a implementar rets que pogueren comunicar-se i treballar en conjunt i per lo tant, varen elaborar el model de referència OSI. El núcleu d'este estàndart és el model de referència OSI, una normativa formada per sèt capes que definix les diferents fases per les que deuen passar les senyes per a viajar d'un dispositiu a un atre sobre una ret de comunicacions. El model especifica el protocol que deu ser usat en cada capa, i sol parlar-se de model de referència ya que és usat com una gran ferramenta per a l'ensenyança de comunicació de rets.

Existixen diversos protocols dissenyats segons el tipo de comunicació que es requerix. Entre ells, el conjunt de protocols TCP/IP s'ha consolidat com l'estàndart predominant en rets corporatives, per la seua interoperabilidad i àmplia adopció.

Les rets basades en TCP/IP oferixen una alta escalabilidad, lo que permet la seua implementació en infraestructures de diversos tamanys, des de chicotetes rets locals fins a sistemes de gran escala.

TCP/IP és un conjunt de protocols de comunicació dissenyats per a l'interconexió de rets, permetent la transmissió de senyes entre dispositius en distintes plataformes de software. És àmpliament soportat per la majoria dels sistemes operatius i es considera el protocol de ret predeterminat en molts d'ells.

La pila de protocols TCP/IP inclou varis protocols fonamentals, com FTP, SMTP, UDP, IP i ARP.

TCP (Protocol de Control de Transmissió) opera en la capa de transport del model OSI i proporciona una comunicació confiable i orientada a conexió. Per un atre costat, IP (Protocol d'Internet) és un protocol no orientat a conexió que permet l'enviament de senyes entre l'orige i el destí a través d'una ret de conmutación de paquets. En este tipo de rets, l'informació es transmet en unitats anomenades paquets o datagrama.

Capes del Model OSI

Número	Nom	Responsabilitat	Descripció
Capa 7	Aplicació	Responsable dels servicis de ret per a les aplicacions	Diferix de les demés capes degut a que no proporciona servicis a cap atra capa OSI, sino solament a aplicacions que es troben fòra del model OSI. La capa d'aplicació establix la disponibilitat dels potencials socis de comunicació, sincronisa i establix acorts sobre els procediments de recuperació d'errors i control de l'integritat de les senyes. Esta garantisa que l'informació que envia la capa d'aplicació d'un sistema puga ser llegida per la capa d'aplicació d'un atre. De ser necessari, la capa de presentació traduïx entre varis formats de senyes utilisant un format comú.
Capa 6	Presentació	Transforma el format de les senyes i proporciona un interfaç estàndar per a la capa d'aplicació	El seu objectiu és encarregar-se de la representació de l'informació, de manera que encara que distints equips puguen tindre diferents representacions internes de caràcters números, sò o imàgens, les senyes apleguen de manera reconeixibles. Esta capa és la primera en treballar més el contingut de la comunicació que en com s'establix la mateixa. En ella es tracten aspectes tals com la semàntica i la sintaxis de les senyes transmeses, ya que distintes computadores poden tindre diferents formes de manejar-les. Per lo tant, podem resumir definint a esta capa com l'encarregada de manejar les estructures de senyes abstractes i realisar les conversió de representació de senyes necessàries per a la correcta interpretació dels mateixos. Esta capa també permet sifrar les senyes i comprimir-els.
Capa 5	Sessió	Establix, administra i finalisa les conexions entre les aplicacions locals i les remotes	Com el seu nom ho implica, la capa de sessió establix, administra i finalisa les sessions entre dos hosts que s'estan comunicant. La capa de sessió proporciona els seus servicis a la capa de presentació. També sincronisa el diàlec entre les capes de presentació dels dos hosts i administra el seu intercanvi de senyes. Ademés de regular la sessió, la capa de sessió oferix disposicions per a una eficient transferència de senyes, classe de servici i un registre d'excepcions sobre els problemes de la capa de sessió, presentació i aplicació. Pero este protocol deu transportar-se entre màquines a través d'atres protocols. En SAP, els servidors permeten als enrutadores crear i mantindre una base de senyes en l'informació actualisada dels servidors de la interred. La capa de transport segmenta les senyes originades en el host emissor i els reensambla en una corrent de senyes dins del sistema del host receptor.
Capa 4	Transporte	Proporciona transport confiable i control del fluix a través de la ret	El llímit entre la capa de transport i la capa de sessió pot imaginar-se com el llímit entre els protocols d'aplicació i els protocols de fluix de senyes. Mentres que les capes d'aplicació, presentació i sessió estan relacionades en assunts d'aplicacions, les quatre capes inferiors s'encarreguen del transport de senyes. TCP crea conexions a través de les quals pot enviar fluix de senyes. El protocol garantisa que les senyes seran entregades en el seu destí sense errors i en el mateix orde en que es varen transmetre.
Capa 3	Ret	Responsable del direccionament llògic i el domini del enrutamiento	La seua missió és conseguir que les senyes apleguen des de l'orige al destí encara que no tinguen conexió directa. IPX/SPX És una família de protocols de ret desenrollats per novell i utilisat pel seu sistema operatiu de ret netware. El IPX És un protocol de datagrama ràpit orientats a comunicacions sense conexió que s'encarrega de transmetre senyes a través de la ret, incloent en cada paquet la direcció de destí. La capa d'enllaç de senyes proporciona trànsit de senyes confiable a través d'un enllaç físic.
Capa 2	Enllace de Senyes	Proporciona direccionament físic i procediments d'accés a mijos	En fer-ho, la capa d'enllaç de senyes s'ocupa del direccionament físic, la topología de ret, l'accés a la ret, la notificació d'errors, entrega ordenada de trames i control de fluix. Ethernet definix les característiques de cablejat i senyalisació de nivell físic i els formats de trames de senyes del nivell d'enllaç de senyes. FDDI Proporciona un 100 Mbits/s òptic estàndart per a la transmissió de senyes en una ret d'àrea local.
Capa 1	Física	Definix totes les especificacions elèctriques i físiques dels dispositius	La capa física definix les especificacions elèctriques, mecàniques, de procediment i funcionals per a activar, mantindre i desactivar l'enllaç físic entre sistemes finals. Les característiques tals com a nivells de voltage, temporisació de canvis de voltage, velocitat de senyes físiques, distàncies de transmissió màximes, conectors físics i atres atributs similars són definits per les especificacions de la capa física. Bluetooth és una especificació industrial per a Rets Inalàmbriques d'Àrea Personal que possibilita la transmissió de veu i senyes entre diferents dispositius. ADSL Consistix en una transmissió analògica de senyes digitals recolzat en el parell simètric de coure que du la llínea telefònica convencional. USB És un estàndart industrial desenrollat en els anys 1990 que definix els cables, conectors i protocols usats en un bus per a conectar , comunicar i proveir d'alimentació elèctrica entre ordenadors, perifèrics i dispositius electrònics. Consistix en una transmissió analògica de senyes digitals recolzada en el parell simètric de coure que du la llínea telefònica convencional.

Vore també

• Model TCP/IP
• Família de protocols d'Internet
• Unitat de senyes de protocol
• Unitat de senyes de servici
• DNA (informàtica)