Crack (droga)
Els térmens cocaïna en pedra o crack es referixen a la base lliure de cocaïna, generalment obtinguda a partir de la reacció de clorhidrato de cocaïna i bicarbonato de sodi (donant clorur de sodi com a subproducte); que es consumix fumant chicotets cristals o piedrecitas que crujir en calfar-se.[1]
A diferència del clorihidrato de cocaïna, es consumix fumant-l'en chicotets tubos de vidre i té un efecte immediat, puix escomença a actuar en aproximadament 8 segons. Ademés d'estar considerada com la forma de cocaïna més adictiva, és la droga que més fàcilment pot provocar adicció sicològica,[2] inclús en aquells usuaris que la consumen per primera volta. Els seus efectes inicials són encara més ràpits i intensos que els de atres drogues injectades i estos es caracterisen per un breu estat d'eufòria, plaure o aument de l'energia, encara que també estimula el sistema nerviós i circulatori.[3][4] No obstant, el crack és molt més amolador que la cocaïna regular i té uns greus efectes adversos potencialment mortals, especialment cardiovasculars,[4] sicològics, hepàtics[5] i pulmonars.[6]
Els orígens del crack es troben en barris pobres de grans ciutats d'Estats Units a mitan de la década de 1980, que despuix d'una epidèmia d'esta droga en eixe país, va ser botant al restant del món; està inclosa en la llista I de la Convenció Única sobre Estupefaents de 1961, per lo que la seua producció, comercialisació, consum o possessió són illegals en casi tots els països del món.[7]
Denominacions
El terme «crack» és una onomatopeya que sugerix el soroll crujiente que fan les pedres d'esta droga en calfar-se per l'evaporament de la cocaïna en base que contenen, en lliberar-se de la mescla en el bicarbonato de sodi. També rep noms en llenguage coloquial o vulgar per part dels usuaris d'esta droga, com «guacamayo», «roques», «chulas», «pops», «pedres», «rirris», «chiquetes», «dures», «merca», «gèls», «roc&roll», «rockstars», «chespi» o «chifle»,«chirulón», «pirula bruta»,«chichiflín», entre uns atres; a voltes erròneament li la confon en la pasta bàsica de cocaïna, cridada també «pasta», «paco» o «pitillo», que és la costra que queda en el gorc a on es prepara la cocaïna i està composta pels alcaloide de la planta sense refinar ni purificar.
Elaboració i propietats físiques
En les seues formes més pures, les pedres de crack apareixen en forma de pepites blanquecinas en vores irregulars, en una densitat llaugerament superior a la cera de veles i semblant a la d'un plàstic dur pero trencadiç (en forma cristalina). El crack pot utilisar-se com anestésico local, en poder dormir la boca o la llengua si es coloca directament, encara que depenent del seu nivell de purea pot aplegar a desfer-se quan està prop d'una font de calor, ya que el seu punt de sublimació és d'uns 90 °C.[2]
La cocaïna en forma de crack es ven en els carrers adulterada en substàncies que imiten la seua apariència, en la finalitat d'aumentar el seu volum i per tant el benefici econòmic per la seua venda illegal. En Amèrica del Nort està extensament documentat l'us de adulterantes tòxics, especialment el levamisol.[8][9]
El crack es compra freqüentment en forma de roca, encara que tampoc és rar que alguns consumidors la fabriquen en cocaïna en pols. Este procés es realisa en bicarbonato de sodi i aigua. Una volta mesclat en una part de cocaïna en forma de clorhidrato i dos parts de bicarbonato, es calfa i el bicarbonato reacciona en la cocaïna en pols, formant-se pasta de cocaïna i àcit carbónico. La calor accelera la conversió de l'àcit carbónico en diòxit de carbono i aigua i el CO2 evita que la reacció torne a formar clorhidrato de cocaïna, quedant els alcaloide en el bicarbonato de sodi, que no s'evapora, i la funció del qual és la d'aumentar el tamany i la manejabilidad de la substància. El crack passa a estat gaseós als 90 °C, mentres que el punt de fusió del clorhidrato de cocaïna és d'uns 190 °C.[2] Esta diferència en la temperatura permet que el crack es puga fumar, mentres que el clorhidrato de cocaïna no; igualment el crack permet en fumar-se una ràpida absorció en el torrent sanguíneu que aplega al cervell als 8 segons. Encara que també pot injectar-se en els mateixos efectes que la cocaïna, el crack no pot dissoldre's en aigua, per això els consumidors deuen dissoldre-ho en una solució àcida (suc de llima, vinagre) per a revertir la conversió cocaïna-crack.[2]
Vore també
Referències
- ↑ «crack1». RAE.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Estroff, Todd Wilk (2008). Manual of Adolescent Substance Abuse Treatment (en en), American Psychiatric Pub, p. 44. ISBN 9781585627929.
- ↑ Carlos., Lopes, Antonio (2006). Diagnòstic i tratamento, volume 2 (en portugués), Manole, p. 2010. OCLC 163109408. ISBN 9788520424735.
- ↑ 4,0 4,1 «Pharmacokinetics and pharmacodynamics of methylecgonidine, a crack cocaine pyrolyzate».The Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics.307(3)
- 1179–1187.ISSN 0022-3565.doi:10.1124/jpet.103.055434.Consultat el 23 de maig de 2017.
- ↑ «Studies on hydrolytic and oxidative metabolic pathways of anhydroecgonine methyl ester (methylecgonidine) using microsomal preparations from rat organs».Chemical Research in Toxicology.15(12)
- 1543–1548.ISSN 0893-228X.Consultat el 23 de maig de 2017.
- ↑ «Evidence for cocaine and methylecgonidine stimulation of M(2) muscarinic receptors in cultured human embryonic lung cells».British Journal of Pharmacology.132(2)
- 451–460.ISSN 0007-1188.doi:10.1038/sj.bjp.0703819.Consultat el 23 de maig de 2017.
- ↑ «Convenció Única sobre Estupefaents» (en anglés). Archivat en Internet Archive. INCB. Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2008.
- ↑ «[1]». Consultat el 2 d'abril de 2017.
- ↑ «Levamisole Found in Patients Using Cocaine».Annals of Emergency Medicine.53(4)
- 546–547.ISSN 0196-0644.doi:10.1016/j.annemergmed.2008.10.017.Consultat el 2 d'agost de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crack (droga)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.