Anomalia gravitatoria

L'anomalia gravitatoria

Es definix com a anomalia gravitatoria a la diferència entre el valor de gravetat observat (g_obs) en un determinat lloc d'un planeta —generalment un punt en la seua superfície— i la gravetat teòrica (γ), obtinguda d'un model que contempla les dimensions, massa i rotació del planeta: $\Delta g=g_{\text{obs}}-\gamma$. Una anomalia positiva de gravetat indica la presència d'un cos en excés de massa respecte a la massa del model de referència. Per mig del modelació numèrica del camp gravitatorio és possible determinar l'estructura interna dels planetes.

L'anomalia gravitatoria és medida a través de mides in situ o be per mig de satèlit. Sol presentar-se en forma de mapes i és expressada habitualment en unitats de miligal (1 mGal = 10^–5 m/s²). Ademés se li solen aplicar certes correccions com la de Airy i Bouguer que faciliten l'interpretació de les senyes.

Classes d'anomalies

Anomalia gravitatoria observada

La mida, generalment sobre la superfície de la Terra, en relació en un valor de referència.

Anomalia d'aire lliure

Correspon a la diferència entre el valor de gravetat observat i el valor de gravetat teòric corregit per l'altura del valor medit de g respecte a una superfície de referència (que pot ser el geoide) per mig de l'aplicació d'una correcció del gradient de gravetat normal (correcció d'aire lliure). L'aproximació de primer orde s'expressa com

$\Delta g_{AL}=g_{\text{obs}}+0,3086h-g_{\text{teo}}$

a on 0,3086 és el gradient de gravetat normal expressat en mGal/m i h és la cota del punt a on es va realisar l'observació de la gravetat en metros.

Anomalia de Bouguer

Esta anomalia no solament té en conte la variació de la gravetat en l'altura, com la d'aire lliure, sino que també té en conte les masses presents entre el punt d'observació i la superfície de referència (geoide). En aplicar esta correcció, l'anomalia restant és representativa sobretot de canvis de densitat a nivell cortical i de canvis en la gruixa de la corfa terrestre. L'anomalia de Bouguer és generalment negativa en orógenos compresivos com els Pirineus o els Vages degut a que la topografia d'estos està isostáticamente compensada per una raïl cortical entre 4 i 8 voltes més grossa. Igual que un iceberg necessita ser més profunt quant més gèl descolla sobre el nivell de la mar, el engrosamiento de la corfa compensa la topografia terrestre (isostasia). Este engrosamiento implica un dèficit de massa en la base de la corfa, puix esta és menys densa que el mant terrestre.

Anomalia isostática

Com la de Bouguer, pero sostraent ademés l'atracció gravitatoria que produiria un engrosamiento teòric de la corfa terrestre que compense isostáticamente la topografia. L'anomalia resultant sol interpretar-se com a frut de canvis de densitat a nivells per baix de la corfa.