Hyaenodon
Hyaenodon ("dent de hiena") és un gènero extint de mamífers placentarios del orde dels creodontos. Algunes espècies d'este gènero es trobaven entre els més grans mamífers carnívors terrestres.
A pesar del nom no estaven relacionats en les actuals hienas, en les que mostren clares diferències. Hyaenodon posseïx un llom recte, mentres que l'hiena té un llom inclinat cap a arrere, degut a que les seues pates atrasseres són més curtes.
Alguns d'estos depredadors varen ser tan grans com els rinoceronts; uns atres a penes superaven en tamany a una marta. Varen aparéixer a fins del Eoceno, fa 42 millons d'anys, existint durant el Oligoceno, i varen desaparéixer a principis del Mioceno, fa 15.9 millons d'anys, la qual cosa significa que varen permanéixer durant 26.1 millons d'anys, mentres que la majoria de gèneros de mamífers perdura solament fins a 5 millons d'anys.[1]