Triàngul de coral
El Triàngul de coral és un àrea marítima tropical situada en el Pacífic, en la convergència del Surest Asiàtic i d'Oceania, que inclou aigües de sis països: Indonèsia, Malàsia, Papúa Nueva Guinea, Filipines, Illes Salomón i Timor Oriental. És el lloc en més biodiversitat marina del món: en ell viuen 76 % de les espècies de coral conegudes, 6 de les 7 espècies existents de tortugues marines i a lo manco 2228 espècies de peixos de secs, lo que li ha valgut el sobrenom de criadero o breçol de les mars o de "Amazones de les mars". És també un important àrea de reproducció i de trànsit dels atunés. De la gran diversitat biològica d'este ecosistema depén l'economia i la subsistència directa de més de 126 millons de persones.[1]
Delimitació
[editar | editar còdic]La superfície total del Triàngul de coral és de 6 000 000 km². Per a delimitar-ho, els científics i els conservacionista varen prendre en conte solament àrees marines que contenen a lo manco 500 espècies constructores de coral i una biodiversitat excepcionalment alta.[2] Per això no és d'estranyar que el Triàngul de coral es solape en amplies zones de quatre punts calents de biodiversitat (hotspots):[3]
- En Sondalandia compartix la costa oriental de Borneo, la costa nort de Java, l'extrem est de Sumatra i l'illa de Bali
- En el hotspot de Filipines compartix la major part de la costa occidental i meridional (casi totes les Bisayas i Mindanao)
- La casi totalitat de Wallacea
- La mitat occidental de la Melanèsia oriental (archipèlec Bismarck, Bougainville i illes Salomón)
Geografia
[editar | editar còdic]El Triàngul de coral inclou 18 500 illes de les que solament unes poques mills són habitades. En 132 000 km llineals de costes, les activitats terrestres desenrollades en les illes depenen estretament de les activitats implantades en aigües costeres, i solament el centre de les grans illes com a Nova Guinea es lliuren d'esta dependència. D'igual manera, la vida biològica dels fondos marins del Triàngul s'establix sobre la base d'intercanvis íntims entre fosses profundes i plataformes costeres de poca profunditat a on abunden els manglars i les praderies marines.[3]
El clima del Triàngul de coral és càlit i humit tot l'any, en altes precipitacions (entre 2000 i 6000 mm a l'any), i les estacions es repartixen entre una estació seca i una plujosa. El centre de les grans illes sol constar d'altes montanyes, moltes d'elles alcançant més de 2000 m d'altitut, en ales cobertes de selva umbrófila en una alta biodiversitat.[3]
Ya que el Triàngul de coral es troba entre l'oceà Pacífic i l'oceà Índic, i entre dos continents, Àsia i Austràlia, l'acció de les corrents marines que fluïxen en la regió podria explicar el seu paper determinant en la concentració i dispersió de l'alta biodiversitat que la caracterisa. Esta situació única permetria al Triàngul "capturar" larves transportades per la corrent Equatorial del Nort i la corrent Equatorial del Sur, les dos majors corrents marines que allí convergixen, enriquint i aportant més heterogeneïtat a la seua alta biodiversitat tropical. Estos elements biològics serien a la seua volta dispersats cap a atres latitut per les corrents que s'allunten del Triàngul: cap al nort i Japó per la corrent de Kuroshio, cap al sur gràcies al Indonesian throughflow (ITF) que travessa el Triàngul cap a l'oceà Índic i a la corrent de Leeuwin que baixa vorejant la costa oest d'Austràlia, i cap al mar de Coral i la costa este d'Austràlia per la corrent d'Austràlia Oriental.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Coral Triangle - The world’s richest garden of coral and siga life. En la pàgina de WWF. Accés 29-04-2012. (anglés)
- ↑ Coral Triangle facts. En la pàgina de WWF. Accés 13-05-2012. (anglés)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 The Coral Triangle - Ecosystems, People and Societies at Risk. Informe publicat per World Wildlife Fund Austràlia en colaboració en l'Universitat de Queensland, Austràlia. Maig de 2099. Accés 18-05-2012 (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triángulo de coral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.