Sumbawa

L'illa de Sumbawa és una illa d'Indonèsia que pertany al grup de les illes menors de la Sonda. Es troba entre les illes indonèsies de Flores, a l'est, i Lombok a l'oest. En 15 448 km² i una població d'un milló i mig d'habitants, l'illa pertany a la província de Nusatenggara Occidental.

Geografia

L'illa de Sumbawa està formada per dos penínsules: Sumbawa Occidental, que se sol designar com Sumbawa, i Sumbawa Oriental, que se sol designar com Bima. Estan unides per l'istme de Saleh, que a penes aplega als 10 km d'ample en el seu punt més estret. Al nort estan l'illa de Mulle i la de Sangeang. Com el restant de les illes que formen les Illes de la Sonda, Sumbawa pertany a l'àrea de la Wallacea, de gran interés científic per la seua extraordinària biodiversitat, ubicada entre el Surest asiàtic i Oceania.

Història

El Nagarakertagama, poema épico escrit en 1365 baix el regne d'Hayam Wuruk, sobirà del Majapahit de Java, menciona quatre regnes vassalls en l'illa de Sumbawa. En el temps, l'illa es va repartir en dos sultanatos o regnes principals: Bima en la part oriental de l'illa, i Sumbawa en la part occidental. Texts chinencs de la mateixa época atesten que Bima va ser, a lo manco des del XIV, un important port de la ruta marítima que enllaçava l'oest de l'archipèlec indonesi en les illes Molucas al nort, i l'illa de Timor-Leste a l'est. En el XVII, el regne de Bima va ser anexionado pel regne musulmà de Gowa, la capital del qual se situava en Makassar, en el sur de les Illes Célebes. El rei de Bima es va convertir llavors al islam. Del regne de Sumbawa encara subsistix el palau dels sultans, Dalam Loka ("palau del món"), en l'illa de Pulau Panjang. Va ser construït en 1885 pel sultà Jalashuddin. En la ciutat de Bima també es pot visitar l'antic palau dels sultans, restaurat i convertit en museu. L'illa de Sumbawa va ser un temps vassalla del regne balinés de Gelgel. En 1605 es produïx la primera arribada dels neerlandesos, els qui varen establir un protectorat sobre l'illa a principis del XVIII. No varen aplegar no obstant a controlar totalment el territori fins a ya començat el XX.

Demografia

L'illa conta en 1 331 520 habitants segons el cens nacional de 2010, que es troben repartits de la següent manera, d'oest a est:

• Sumbawa Barat: 114 951
• Sumbawa: 415 789
• Dompu: 218 973
• Bima: 439 228
• Bima capital: 142 579

Llengües i cultura

Dins de les illes de la Sonda, Sumbawa marca ellímit oriental de l'influència de la religió i de la cultura de la Índia. En Sumbawa predominen dos grups llingüístics no inteligibles mútuament, que corresponen als antics regnes de Bima i Sumbawa. En la part occidental de l'illa es parla Bahasa Sumbawa, un idioma semblat a la llengua sasak en Balinés de la veïna illa de Lombok i Bali, que pertany a la branca malayo-polinesia occidental de les llengües austronesias. En la part oriental es parla Bahasa Bima, que pertany a la branca malayo-polinesia centre-oriental de les llengües austronesias.

Estos dos grups llingüístics es dividixen a la seua volta en varis dialectes que reflectixen profundes diferències històriques entre les terres de l'interior i les zones costeres (particularment en el nort de Bima). Mentres que les primeres varen permanéixer més aïllades històricament, en les segones la població autòctona es va mesclar en poblacions procedents de Sulawesi (Illes Celebe), Kalimantan, Java, Bali i Lombok.

Administració

L'administració indonèsia va crear en l'illa quatre regència, o kaputen, que respecten els llímits dels antics regnes històrics, i un districte municipal (kota):

• Regència de Sumbawa Occidental, o Kabupaten Sumbawa Barat, la capital de la qual és Taliwang;
• Regència de Sumbawa, o Kabupaten Sumbawa, la capital de la qual és Sumbawa Besar;
• Regència de Dompu, o Kaputen Dompu, la capital de la qual és la ciutat de Dompu;
• Regència de Bima, o Kaputen Bima, la capital de la qual és Woha;
• Ciutat de Bima, o Kota Bima, capital de l'illa.

Economia

L'illa de Sumbawa és coneguda per tindre una llarga i important tradició agrícola. Històricament era renombrada pels seus cavalls, per l'explotació de l'arbre cridat sappan (Caesalpinia sappan) del que s'obtenen tenyides roges, pel sàndal del que s'obtenen incens, i per la seua mel.

En la part oriental de Sumbawa es troba una important mina de coure i or, la mina de Batu Hijau, operada majoritàriament per l'empresa nortamericana Newmont Mining Corporation.

Volcans

Mapa topogràfic de Sumbawa

De la mateixa manera que les demés illes veïnes, Sumbawa forma part del Arc de Sonda i se situa en el Cinturó de Fòc del Pacífic. El punt culminant de l'illa és el volcà Tambora, de 2857 m d'altitut, protagonista d'una célebre erupció en 1815. Es tracta de l'erupció volcànica més important i destructiva (160 km³ de cendres varen ser tirats a l'atmòsfera) de l'época moderna, i va provocar a l'any següent lo que es coneix en el món sancer com "l'any sense estiu". Equivalent a quatre voltes l'erupció del volcà Krakatoa, es calcula que en Indonèsia 12 000 persones varen morir per les conseqüències directes de l'explosió i 49 000 varen morir a lo llarc de l'any següent per les hambruna.

Vore també

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sumbawa.