Regió d'Atacama
La Regió de Atacama[1][2][3] és una de les setze regions en que es dividix Chile. La seua capital és la ciutat de Copiapó.
Ubicada en el Nort Chic, llimita al nort en la Regió de Antofagasta, a l'est en les províncies argentines de Catamarca, La Rioja i Sant Joan, al sur en la Regió de Coquimbo i a l'oest en l'oceà Pacífic.
Segons el cens de 2017, la regió conta en 286 168 habitants, lo que la situa com la quarta menys poblada del país, per davant d'Arica i Parinacota, Magallanes i Aysén. En una superfície de 75 176 km², és ademés la quarta més extensa, despuix de Magallanes, Antofagasta i Aysén.
Està composta per les províncies de Chañaral, Copiapó i Huasco, i la capital regional és la ciutat de Copiapó, localisada a 806 km al nort de la capital nacional, Santiago de Chile. El principal centre urbà de la regió és la Conurbación Copiapó-Terra Groga en 167 956 habitants, seguida de Vallenar en 51 917 habitants segons el cens chilé de 2017.
Història
Periodo prehispánico i inici de l'Història de Chile
Abans de l'arribada dels europeus, el territori de l'actual Regió de Atacama va estar habitat per comunitats diaguitas en les valls i per grups collas en la zona altoandina. Els diaguitas practicaven l'agricultura de regadiu i els collas la ganaderia de camélidos, integrant-se abdós en rets d'intercanvi andinas. Cap al XV, l'àrea va ser incorporada al Tahuantinsuyo, lo que va introduir noves formes d'organisació i obres com a camins i tambos.[4]
En 1536, el conquistador espanyol Diego d'Almagro va recórrer la vall de Copiapó durant la seua expedició cap al sur de l'Imperi incaico, fet que sol considerar-se com el primer contacte europeu documentat en el territori que més vesprada formaria part de Chile.
Posteriorment, en 1540, Pedro de Valdivia va ingressar a la vall de Copiapó despuix de creuar el desert des del nort. En eixe lloc va realisar una cerimònia simbòlica de pren de possessió del territori en nom del rei d'Espanya i en representació de Francisco Pizarro. Existixen distintes versions sobre el lloc exacte a on es va efectuar l'acte: algunes fonts ho situen en Chamonate o Toledo, mentres que unes atres ho ubiquen prop de l'actual planta de Ojancos. El fet va ser registrat pel croniste Jerónimo de Vivar, qui va descriure: "En dijous XXVI dies del més d'octubre de l'any de la nostra salut de mil i cinccents quarenta, davant un escribano del rei i de representació real, el general prenc possessió en nom del seu majestad. Va fer les diligències que en tal cas es requerien, dient en veu alta que mamprenia i va mamprendre i prenia i va prendre possessió en aquella vall de Copiapó en nom del seu majestad. Eixa vall d'indis com de tota la governació que d'allí en avant tenia."
En 1548, el capità Juan Bohón va establir un fort en la vall de Copiapó. No obstant, la fortificació va ser destruïda a l'any següent durant una rebelió diaguita, en la qual varen morir els seus ocupants espanyols. Els sublevats es varen unir posteriorment a l'alçament indígena de la Serena, que va culminar en la destrucció d'eixa ciutat en 1549.
Despuix d'estos acontenyiments, Pedro de Valdivia va enviar al capità Francisco d'Aguirre a sometre la zona. L'anomenada “pacificació de Atacama” es va portar a terme per mig d'enfrontaments armats que varen provocar la derrota de les poblacions locals. Aguirre es va establir després en el fort de Montalván, des d'a on es va iniciar la fundació de la futura ciutat de Copiapó. (Guillermo Cortés Lutz, 2015)
Periodo colonial
Durant la Colónia, va ser coneguda com el llímit septentrional de la Capitania General de Chile, dependent del virreinato del Perú. El 8 de decembre de 1744, és fundada la ciutat de Sant Francisco de Copiapó de la Selva, actualment [Copiapó], sent el seu fundador Francisco Cortés. En 1789 és fundada per orde del governador Ambrosio O'Higgins, la ciutat de Vallenar. Atacama, comença a ser un pol de desenroll miner.
Periodo republicà
Ya durant el periodo de la República, Juan Godoy descobrix el mineral d'argent de Chañarcillo en 1832. Este descobriment propicia una febra de l'argent en Chile que va convertir al país en un dels principals productors d'este metal en el món i permet el sorgiment de l'economia nacional. En eixa época la regió formava part del sector nort de la província de Coquimbo, no obstant per la creixent riquea de la zona esta se separa d'ella i comença a funcionar de manera independent a partir de 1843.
Per a millorar el transport del mineral a l'exterior es construïx ací la primera llínea férrea del país per William Wheelwright, mercant marí nortamericà, unint a Copiapó en Caldera (1851). En el transcurs del temps el govern nacional comença a cobrar un impost a activitats econòmiques d'algunes províncies especialment a la mineria atacameña, dita càrrega impositiva anava clarament en favor de la capital, Santiago, lo que va provocar una greu crisis política que va dur a l'esclat d'una revolució en vàries províncies chilenes, tenint en Atacama ribets de conflicte bèlic en a on forces rebels de caràcter irregular de la província de Atacama es varen enfrontar a l'Eixèrcit de Chile, amprat per a aplacar la revolució. La Revolució de 1859. A pesar de que el bando revolucionari (Eixèrcit de la revolució constituents de Atacama) va ser derrotat en la batalla de Cerro Gran 1859, el conflicte va propiciar el fi de la República Conservadora.
En 1916 va començar l'explotació del coure en Potrerillos, forjant una bullante ciutat, que actualment es troba deshabitada i que sobreviu bàsicament per la fundició i refineria dels minerals, ara explotats en la mina d'El Salvador.
Atacama a diferència d'atres regions de Chile, presenta un fort sentiment d'identitat regional, casi únic en Chile, originat en els seus antecedents històrics, econòmics i culturals, per això despuix del procés de regionalisació de la segona mitat de la década de 1970, la província de Atacama no va sofrir canvis de cap índole mantenint la seua successora la Regió de Atacama la conformació original.
Temporal de 2015
- Artícul principal → Temporal del nort de Chile de 2015.
Un inusual front de mal temps va provocar precipitacions en tota la regió, provocant la riuada dels rius Salat i Copiapó, persones aïllades per corts de rutes i corts d'energia elèctrica. La presidenta Michelle Bachelet va declarar zona de catàstrofe i el 25 de març estat d'excepció constitucional en tota la regió de Atacama, per lo que les Forces Armada varen prendre el control de la zona.[5][6]
Govern i administració
Divisió polític-administrativa
La regió de Atacama, que té per capital a la ciutat de Copiapó, per a efectes del govern i administració interior, es dividix en tres províncies.
- Província de Chañaral, capital Chañaral.
- Província de Copiapó, capital Copiapó.
- Província de Huasco, capital Vallenar.
Mentres que estes tres províncies es subdividen en nou comunes ―Chañaral, Diego d'Almagro, Caldera, Copiapó, Terra Groga, Alt del Carmen, Freirina, Huasco i Vallenar―.
|
Proyecte:Chile/Mapes/Atacama |
Autoritats
L'administració de la regió del poder eixecutiu radica en el Govern Regional de Atacama, constituït pel Governador de Atacama i pel Consell Regional, ademés de contar en la presència del Delegat Presidencial Regional de Atacama i a tant el delegat presidencial provincial de Huasco com el delegat presidencial provincial de Chañaral, representants del govern central del país.
Per als efectes de l'administració local, les províncies estan dividides a la seua volta en nou comunes ―Chañaral, Diego d'Almagro, Caldera, Copiapó, Terra Groga, Alt del Carmen, Freirina, Huasco i Vallenar― en total regides per la seua respectiva municipalitat.
El poder llegislatiu es troba representat i dividit territorialmente a través de la 4.º circumscripció senatorial del Senat de Chile constituït per dos senadors i el 4.º districte electoral de la Cámara compost per cinc diputats, els quals representen als ciutadans de la regió.
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Secretaries regionals ministerials
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Bandera
- Artícul principal → Bandera de la Regió de Atacama.
Atacama, junt en les regions de Coquimbo, Els Rius, Els Lagos i Magallanes, són les úniques regions de Chile que posseïxen un emblema propi. La bandera va ser adoptada oficialment per mig de la resolució 79 en febrer de 1996 pel Govern Regional.[7] Encara que la Bandera de la Regió de Atacama solament va ser oficialisada en 2005, quan se li va permetre per llei ser issada en repartiments, edificis i actes públics, ya era amprada massivament pels habitants de la Regió de Atacama com a recort de la Revolució Lliberal de 1859, comandada per Pedro León Gall, qui gràcies a la seua fortuna sustentada en la mineria va poder armar un eixèrcit que des de Copiapó es va enfrontar al Govern conservador de Manuel Montt. Este eixèrcit. en les seues distintes unitats, va arborar este estandart que ràpidament va ser adoptat per la ciutadania de la zona com a símbol de la lluita antioligárquica, que encara que va ser derrotada militarment va significar el naiximent d'una nova força política en Chile, el Partit Radical, el qual també va tindre el seu breçol en Copiapó, capital de Atacama. Consistix en un pany color blau en el centre del qual s'ubica una estrela de color dorat.
Geografia
Orografia
Interrompent la Depressió Intermija, és característic de la regió, trobar les denominades cordoneres travesseres que unixen les cordilleres de la Costa i dels Andes. Açò dona orige a valls que van d'este a oest els que a la seua volta formen valls fluvials. Estes valls fluvials tallen la cordillera de la Costa, la que en esta latitut pot alcançar altituts superiors als 1000 m s. n. m.
La cordillera dels Andes posseïx gran elevació, alcançant en promig uns 5000 m s. n. m. alcançant la màxima altitut del país en el volcà inactiu nevat Ulls del Salat que voreja els 6893 m s. n. m., en la frontera en Argentina.
En esta regió es troben varis volcans, cerros i montanyes, entre ells: Sofre, El Ermitaño, El Flare, El Mort, Fals Sofre, Incahuasi, Els Ànets, San Francisco, Serres Nevades, Tres Creus, Tres Creus Central.
Hidrografia
La regió posseïx conques hidrogràfiques de dos tipos.
- Les conques endorreicas entre la frontera internacional i l'alvertent del Pacífic entre les quals les més conegudes són l'estany del Negre Francisco, la del salar de Maricunga i la del salar de Pedernales. En eixa àrea s'ubiquen numerosos cossos d'aigua, ya siguen estanys, salares, rius o glaciars;
- Les conques exorreicas del riu Huasco, del riu Salat (Chañaral), de la quebrada Pa de Sucre, les conques del interfluvi entre rius Salat i Copiapó, i la conques costeres entre Riu Copiapó i Quebrada Totoral, de les quals poc se sap en excepció de la quebrada La Justa. Totes elles desemboquen en l'oceà Pacífic, quan duen suficient cabal que és normalment una conseqüència del hivern altiplánico o en el cas del riu Huasco, de pluges i nevazones hivernals en la cordillera.
Segons el Catastre nacional de plantes i proyectes de desalinisació d'aigua de mar en Chile en la regió de Atacama opera la planta desaladora d'aigua de mar per a la Regió de Atacama.
Parcs nacionals
Està situat 30 km al nort de Chañaral i a 194 km al nort de Copiapó, va ser creat en 1985, per mig de DS 527 del Ministeri de Bens Nacionals. Comprén un àrea de 43 764 ha.
La fauna que habita el parc pot dividir-se entre aquelles que ho fan a l'interior i les que ho fan en la costa. Entre les primeres es troben distints rosegadors, guanac, rabosot culpeo i alguns reptils. Ademés, aus com còndors i cernícalos.
En la zona costera es veuen chungungos, llops marins i gran cantitat d'aus, com chorlos i pelícanos. Pero l'au més important del lloc és el pingüí de Humboldt, una espècie considerada vulnerable.
En la flora els sectors propencs a la costa existix major diversitat de vegetació, per la presència de la boira terrera costera, més coneguda com Camanchaca. Ací apareixen espècies com el chañarcillo, la cleome o el lletera, arbust del que brota un làtex lechoso i venenós.
Clima
El clima predominant en la regió és el desértico, que s'atenua de nort a sur per l'aument de les precipitacions. Cap a la cordillera dels Andes i mentres més aumenta l'altura, el clima es torna desértico fret alcançant característiques de tundra. En la costa ocorre un fenomen característic de la zona del nort chic conegut com camanchaca, una boira terrera molt copiosa. L'oscilació tèrmica va en aument d'oest a este.
En la capital de Copiapó es troba emplaçat en una zona de transició climàtica des del Desértico marginal a Estepárico càlit. Les altes temperatures es troben regulades per la relativa influència marítima que rep la zona, pel context geogràfic de vall travessera en el que es troba, lo que la fa entrar en un contacte casi directe en les planicies llitorals. Per esta mateixa raó, generalment entra a la ciutat nuvolositat costera durant els matins, la qual es dispersa generalment despuix del migdia. Les temperatures en estiu són càlides durant el dia aplegant als 32 a 42 °C i superant en ocasions els 45 °C, mentres que durant la nit en esta época de l'any baixen fins a aplegar regularment als 22 °C, aproximadament. La temperatura més alta registrada en l'última década va ser de 51° en 2009. En l'época hivernal es produïxen durant la nit temperatures de 0 a 5 °C i en el dia puja als 20 o 25 °C. La temperatura més baixa registrada ha segut de -40°, el 19 de juliol de 2008.
Demografia
La regió de Atacama és, despuix d'Aysén, Magallanes i Arica i Parinacota, la menys poblada del país. De la seua població total, més del 70% se situen en les ciutats de Copiapó i Vallenar.
Les ciutats més importants són (senyes del cens de 2002): Copiapó (125 983 hab.); Vallenar (43 750 hab.); Caldera (12 776 hab.); Chañaral (12 086 hab.); El Salvador (8697 hab.); Terra Groga (8578 hab.); Diego d'Almagro (7961 hab.).
A nivell de ciutats, les més poblades cens (2024) són:
|
Indicadors bàsics (série històrica)
A continuació es presenta la série històrica d'indicadors bàsics de la Regió de Atacama:
| Any | Naiximent | Defunció | Taxa bruta de natalitat | Taxa bruta de mortalitat | Taxa global de fecunditat |
|---|---|---|---|---|---|
| 1997 | 4698 | 1142 | 18,7 | 4,5 | 2,39 |
| 1998 | 4621 | 1107 | 18,1 | 4,3 | 2,34 |
| 1999 | 4641 | 1093 | 18 | 4,2 | 2,35 |
| 2000 | 4443 | 1103 | 17 | 4,2 | 2,25 |
| 2001 | 4603 | 1138 | 17,5 | 4,3 | 2,32 |
| 2002 | 4310 | 1163 | 16,3 | 4,4 | 2,16 |
| 2003 | 4407 | 1157 | 16,5 | 4,3 | 2,21 |
| 2004 | 4212 | 1176 | 15,7 | 4,3 | 2,1 |
| 2005 | 4296 | 1209 | 15,9 | 4,4 | 2,14 |
| 2006 | 4648 | 1261 | 17 | 4,4 | 2,29 |
| 2007 | 4720 | 1352 | 17,2 | 4,9 | 2,31 |
| 2008 | 4803 | 1307 | 17,3 | 4,7 | 2,33 |
Economia
Archiu:Chile Travel- Atacama - Promotional video.ogv En 2018, la cantitat d'empreses registrades en la regió de Atacama va ser de 5.014. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser de -0,87, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Servicis en Cementeris (90,43), Extracció de Minerals de Ferro (80,43) i Extracció d'Or i Argent (46,23).[8]
La seua economia radica principalment en la mineria cuprífera (El Salvador), fundició de coure en Paipote (Copiapó) ; en El Salvador esta regió produïx el coure i en Algarrobo i els colorats es produïx el ferro i l'agricultura d'olivas en la vall del Huasco, com també l'exportació de raïm de taula, de la vall de Copiapó sent esta la primera del país, generant grans guanys sobre el restant del país.
Actualment s'ha estat invertint en el turisme, especialment per l'event del desert florido.
Relacions internacionals
La Regió de Atacama és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional de Atacama en Copiapó, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Amèrica Llatina i el restant del món, i l'oficina regional de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile) en Copiapó.
En matèria d'internacionalisació en educació superior, el principal actor dins de la Regió de Atacama és l'Unitat de Relacions Internacionals de l'Universitat de Atacama.[9]
Gestió migratòria
En matèria de relacions internacionals i gestió migratòria, els principals actors dins de la comuna són l'oficina regional del Servici Nacional de Migracions en Copiapó, el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions en Copiapó, la Secció de Migracions i Policia Internacional de la PDI en Chañaral, i les següents Oficines Migrant en els municipis de la regió:[10]
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Diego d'Almagro.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Caldera.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Copiapó.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Huasco.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Freirina.
- Oficina Migrant de la Municipalitat d'Alt del Carmen.
Passos fronteriços
CHL (Terra Groga) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Vinchina): Pas de Menja-Cavalls.
- CHL (Alt del Carmen) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Iglésia): Passe Penya Negra.
- CHL (Alt del Carmen) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (General Lamadrid): Pas Pircas Negres.
.png|20px]] (Tinogasta): Pas de Sant Francisco.
Consulats en Copiapó
|
|
Referències
- ↑ «Otorga denominació a la Regió Metropolitana i a les regions del país, en la forma que indica». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Determina els llímits específics de les regions del país». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Aprova reglament regional Nº 2». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ Comissió Veritat Històrica i Nou Tracte en els Pobles Indígenes (2008). Informe de la Comissió Veritat Històrica i Nou Tracte en els Pobles Indígenes, Tom I. Santiago de Chile: Comissionat Presidencial per a Assunts Indígenes, pp. 45–47. Disponible en Memòria Chilena.
- ↑ «Mal temps en atacama vallenar sofrix cort d'energia per raig i es talla ruta a Copiapó». EMOL. Consultat el 25 de març de 2015..
- ↑ «Governe decreta Estat d'Excepció en Regió de Atacama i flama a autoevacuar a zones segures». www.latercera.com. Archivat des d'el original, el 25 de març de 2015. Consultat el 25 de març de 2015.
- ↑ Governe regional de la III Regió. «Resolució 79 de 1996 del Govern Regional» (HTML). Consultat el 21 de maig de 2011.
- ↑ «React App». adalytics.cl. Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2021. Consultat el 3 de setembre de 2020.
- ↑ «Unitat d'Internacionalisació».
- ↑ «Oficina Migrant Adherides al Sagell Migrant». geonodo.ide.subdere.gov.cl. Consultat el 2025-02-21.
Vore també
- Regions de Chile
- Anex: Regions de Chile per superfície
- Anex: Regions de Chile per població
- Anex: Regions de Chile per IDH
- Anex: Regions de Chile per PIB
- Anex: Regions de Chile per indicadors econòmics
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Regió d'Atacama.- Portal web de Atacama
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región de Atacama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.