Volcà Incahuasi

Erro al crear miniatura:

Volcà Incahuasi

Incahuasi o Nevat de Incahuasi (en quechua: Inka wasi, casa del Inca) és un estratovolcán de 6.640 m s. n. m. de forma de con obtús en el llímit argentí-chileno, i extrem d'una llarga cadena d'atres jagants volcànics tals com Sant Francisco, El Flare, El Mort, Ulls del Salat, Cerro Sol i Tres Creus.

Considerat com un dels volcans més alts del món, va ser escalat per primera volta provablement a mitan de el XIX per l'ingenier anglés E. Flint, i en 1913 pel geólogo alemà Walther Penck, quatre dies despuix d'haver conquistat el veí volcà Sant Francisco.

L'ascensió pot efectuar-se partint del parage Les Grutas. El cim es troba en la vora noreste del gran cràter.

És de notar que en la mateixa província de Catamarca, ya en la frontera en Bota existix un atre elevat cim anomenat també Incahuasi.

Descripció general

Estant ubicat sobre la vertent surest de l'inactiva Caldera Robertson, el volcà Incahuasi es caracterisa per la seua estructura principal que es compon de dos cons oberts que formen una gran caldera d'aproximadament 3,5 quilómetros de diàmetro orientada cap al sur. En la seua base este és possible trobar atres dos centres eruptivos, un dels quals mostra rastres d'activitat propenca a dos millons d'anys, mentres que l'atre, ubicat més al nort, representa l'última activitat eruptiva d'este volcà, fa uns 11 000 anys. El Incahuasi no presenta moltes ascensions per lo inestable del clima que ho rodeja i a la llarga aproximació a través del desert a la que es veu enfrontat el montañista. Dites condicions no varen ser, no obstant, impediment per a que els incas construïren assentaments que fixaven estratègicament el centre militar, polític i administratiu del Inca per a dirigir els plans expansionista i de domini de l'Imperi. Si ben el pas del temps i l'acció de l'home han deteriorat estes ruïnes, encara es conserva el cridat “Assent del Inca”, curiosa construcció que hauria segut supostament utilisada pel Inca o pel seu fill. El respal d'este assent o tro està constituït per una laja incrustada en una paret mentres que els apoyabrazos són una série de lajas superpostes.