Parc nacional Torres del Paine
El parc nacional Torres del Paine és una de les àrees selvades protegides més importants de Chile. Es troba ubicat entre la Cordillera dels Andes i l'estepa Patagónica, en la Comuna de Torres del Paine, província d'Última Esperança, entre els 51° de latitut sur i 72° 57′ de llongitut oest, distant uns 60 km de Port Natals i a 301,2 km de Punta Arenes. Va ser creat l'any 1959 i és administrat per la Corporació Nacional Forestal.
En un territori de 227 298 hectàrees, comprén la cordillera Paine i el seu famós massiç, que inclou els cims Paine Gran i les seues conegudes torres, que li otorguen el seu nom. En el seu interior es troben una gran varietat de fites geogràfiques naturals com a valls, el riu Paine, els llac Grey, Pehoé, Nordenskjöld i Sarmiento, i els glaciars Grey, Pingo i Tyndall, pertanyents al Camp de Gèl Patagónico Sur. A contar de l'any 1978, l'àrea va ser incorporada com reserva de la biosfera per l'UNESCO.[1]
Conegut internacionalment per la bellea escènica del seu entorn, rep anualment més de 280 000 visitants,[2] la majoria d'ells estrangers, convertint-se en la tercera àrea protegida chilena per visites.[3] Entre els seus reconeiximents, en una edició especial de la revista National Geographic, les Torres del Paine varen ser triades com el quint lloc més bell del món.[4] Igualment, el parc va ser seleccionat com l'octava maravella del món en 2013, després de que rebera més de cinc millons de vots en el concurs que va realisar el lloc Virtual Tourist.[5][6]
Amo d'una rica història, este territori va ser primerament habitat pel poble indígena aonikenk o tehuelche, els registres del qual, en alguns casos, alcancen més de 3500 anys d'història, i els vestigis de la qual es troben dins de l'actual parc nacional.[7] Este poble es va vore greument afectat per l'arribada de colonizadores occidentals en la zona d'Última Esperança a partir de l'any 1870, lo que va derivar en la seua expulsió i desaparició.[8] A partir de l'any 1900, la zona va ser objecte d'una ràpida colonisació per a l'explotació ganadera, sent subdividida en 12 predios que varen comprendre tamanys entre 600 i més de 10 000 hectàrees.[8] L'any 1959, com a producte de diferents campanyes d'habitants de la Regió i de visitants, durant el govern del president Jorge Alessandri es va establir una primera àrea protegida, la qual va ser ràpida i successivament ampliada fins a alcançar el tamany actual.[7]
L'establiment d'este parc nacional ha permés la protecció i recuperació de grans zones explotades anteriorment en fins ganaders i agrícoles, ademés d'una transformació de l'economia de la Regió en un creiximent sostingut del turisme i els seus servicis associats.[7] S'ha estimat a l'any 2018, que este parc contribuïx al 10 % del producte intern brut regional, equivalent a M$190.000. Pese a esta situació, el territori s'ha vist afectat per grans incendis forestals que han danyat grans extensions del seu territori, destacant-se els events dels anys 1883, 1985 (12 500 ha), 2005 (15 000 ha) i 2011-2012 (17 600 ha).[8]
Història
El parc va ser creat el 13 de maig de 1959. En 1977, Guido Monzino donó 12 000 hectàrees (30 000 acres) al Govern de Chile i es varen establir els seus llímits definitius. L'Unesco ho va declarar reserva de la biosfera el 28 d'abril de 1978.
En els últims anys, el parc ha degut enfrontar diversos incendis forestals produïts per l'home, que han consumit vastes extensions de vegetació. El 10 de febrer de 1985, un turiste japonés va deixar una punteta mal apagada, lo que va desnugar un incendi que va consumir prop de 14 000 hectàrees del parc. Vint anys despuix, un turiste chec va bolcar una cocinilla i va originar un atre incendi, que abrasó una superfície de més de 15 000 hectàrees, de les quals més de 11 000 varen afectar directament al parc. El govern de República Checa va costejar 30 000 arbres per a cooperar en la reforestació de la zona danyada.[9] A fins de 2011, el parc nacional Torres del Paine novament va ser víctima d'un enorme incendi forestal, que va consumir més de 17 000 hectàrees, esta volta degut a que un ciutadà israelita va encendre paper higiènic en lloc no autorisat[10] El govern chilé va agrair l'ajuda d'Argentina en el seu intent de contindre este últim incendi, les proporcions del qual varen requerir el respal internacional.[11]
En decembre de l'any 2017 a través d'una auditoria de la Contraloría Regional de Magallanes es varen advertir múltiples irregularitats per part de la Corporació Nacional Forestal regional, entre les que destaca falta de documentació respecte al canvi d'us de certs sols i la falta de fiscalisació a sectors concesionados.[12]
Vies d'accés
S'accedix en qualsevol época de l'any per la Ruta CH-9 pavimentada, que unix Punta Arenes i Port Natals i es continua per un camí asfaltat recentment, uns 100 km i després per un camí de ripio. En época hivernal, és recomanable utilisar cadenes per lo inestable de les condicions climàtiques. També es pot aplegar per via marítima i aérea.
Clima
Segons la classificació de Köppen, el parc es troba en la zona de clima templat fredor plujosa sense temporada seca. Les condicions meteorològiques del parc són molt variables a causa de la complexa orografia.
Pluviometria
Els mesos més plujosos són març i abril, en una mija mensual de 80 mm. Açò representa el doble del periodo juliol-octubre, que són els mesos més secs.
Temperatura
La zona es caracterisa per presentar estius frescs, en temperatures inferiors a 16 °C durant el més més calorós (giner). L'hivern és relativament rigorós, en una temperatura mínima mija del més més fret (juliol) de -2,5 °C.
Vent
En el parc nacional Torres del Paine i les seues afores imperen forts vents durant tot l'any. En ocasions poden alcançar raches de fins a 150 km/h, tal com va succeir el 16 de febrer de 2016, quan un bus va bolcar producte del vent, per lo que varen resultar lesionats onze passagers.
Geografia
Hidrologia
El parc Torres del Paine posseïx una gran ret de drenage, formats per numerosos rius, rieres, llac, estanys i cascades que naixen del Camp de Gèl Patagónico Sur i realisen el seu recorregut des del noreste fins al Sen Última Esperança, que banya les costes de la ciutat de Port Natals. Els cursos d'aigua presenten un perfil llongitudinal molt accidentat, en canvis bruscs en la seua pendent, generant cascades i ràpits.
El Camp de Gèl Sur ocupa tota la part occidental del Parc. Alimenta a quatre principals glaciars; estos són, de nort a sur, els glaciars Dickson, Grey, Zapata i Tyndall, este últim en una forta reculada. El més gran és el Glaciar Grey. El seu front es dividix en dos braços, per l'aparició d'una península en el gèl, cridada comunament com l'Illa o Nunatak, que es descobrix una miqueta més per cada any transcorregut. El braç oriental medix al voltant d'1,2 km mentres que l'occidental té un esgambi propenc a 3,6 km. La llongitut del glaciar en el seu recorregut per l'interior del parc és de 15 km.
Biodiversitat
,_Parque_nacional_Torres_del_Paine,_sur_de_Chile.jpg){kind=link}
Flora
L'últim estudi d'envergadura sobre la flora del parc va ser el realisat per Pisano en 1974. Este estudi contempla quatre zones biòtiques que componen el conjunt territorial del parc, determinada pel tipo vegetacional:
Xara xeròfit pre andino
Confinada als terrenys plans i replanells, la major part presenta adaptacions destinades a l'almagasenament d'aigua. Expostes a l'intens vent, el seu territori s'estén principalment sobre una franja més o menys contínua d'esgambi variable, sobre replanells, en chicotetes altures de la vora occidental del massiç i al nort del llac Sarmiento. Més al nort, entre l'Estany Amarc i l'Estany Blau, s'entremescla en la estepa patagónica. L'espècie dominant és la Mulinum spinosum (mata barrosa) associada a les espècies Anarthrophyllum desideratum, Discaria serratifolia, Nardophyllum obtusifolium i Baccharis magellanica. La cobertura herbàcia és rica en espècies com Acaena integerrima, Collomia biflora, Festuca gracillima, Festuca magellanica, etc. És un dels ecosistemes de páramo andino més importants de Chile i un dels sis més importants del món.
Boscs magallànics
En el bosc caducifolio magallánico predominen els arbres del gènero Nothofagus, falses hages, o hages del sur, com el ñirre (Nothofagus antarctica) i la lenga (Nothofagus pumilio).
En el bosc siempreverde magallánico plujós, domina el coigüe de Magallanes (Nothofagus betuloides), que és un arbre siempreverde o perennifolio. El notro o ciruelillo (Embothrium coccineum), és un chicotet arbre en flors de color roig intens.
Estepa patagónica
l'estepa patagónica, somesa a gran estrés hídric, presenta plantes adaptades a la sequia destacant pastures de gramíneas i arbusts áfilos i espinosos de baixa cobertura. Algunes de les espècies presents en la estepa patagónica són Hyalis argentea, Poa ligularis, Jarava humilis, Senecio filaginoides, Grindelia chiloensis, Chuquiraga avellanedae, Chuquiraga erinacea (subespècie hystrix), Lycium chilense, Troncosoa seriphioides, Mulinum spinosum, Larrea divaricata, Schinus johnstonii, Condalia microphylla, Prosopis alpataco, Prosopidastrum globosum, Atriplex lampa, Suaeda divaricata i Ephedra ochreata.
Desert andino
Caracterisat per la sequetat, els forts vents i la fredor, este bioma es caracterisa per la pobrea de vegetació i l'escassa cobertura predominant les gramíneas i alguns arbusts espinosos adaptats al dèficit hídric, el fret i els forts vents.
Fauna
La fauna del parc és molt variada, sent en gran part nativa de Chile. Els animals més fàcils d'observar són els guanacs, que viagen en grans manades; també hi ha rabosots culpeos i chilles, peluts, chingues i huemules, que viuen principalment en els boscs del parc; piches, ñandúes, còndors, àguiles, una gran varietat d'ànets, taguas, cisnes de coll negre i coscoroba, tucúqueres, blauets, chunchos, pimpollos, pumes, els que són molt protegits en l'àrea, i güiñas, que són molt més escasses.cita requerida
Visitants
Este parc rep una gran cantitat de visitants chilens i estrangers cada any.
| Any | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Chilens | 87.328 | 89.013 | 115.522 | 113.978 | 120.969 | 118.118 | 65.373 | 75.453 | 92.577 | 84.001 | 165.695 |
| Estrangers | 110.175 | 122.873 | 136.925 | 150.822 | 168.776 | 186.829 | 77.508 | 4.022 | 47.881 | 136.899 | 201.731 |
| Total | 197.503 | 211.886 | 252.447 | 264.800 | 289.745 | 304.947 | 142.881 | 79.475 | 140.458 | 220.900 | 367.426 |
Protecció del subsol
El parc nacional Torres del Paine conta en una protecció del seu subsol com a lloc d'interés científic per a efectes miners, segons ho establix l'artícul 17 del Còdic de Mineria.[15] Estes llabors només poden ser eixecutades per mig d'un permís escrit pel president de la República i firmat ademés pel ministre de Mineria.
La condició de lloc d'interés científic per a efectes miners va ser establida per mig de Decret Suprem N°131 de 29 d'agost de 1989 i publicat el 21 d'octubre de 1989,[16] que fixa el polígon de protecció.
Administració
L'Administració del Parc pertany administrativamente a la comuna de Torres del Paine, en la Província d'Última Esperança, Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena. D'acort en el Cens de Població i de Vivenda de 2017, conta en una població de 44 habitants, desglossats en 34 hòmens i 10 dònes, aixina com en un total de 21 vivendes. Per a efectes demogràfics, se li considera una entitat de població rural classificada com un caseriu.
Vore també
Referències
- ↑ «Torres del Paine | United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization». www.unesco.org. Consultat el 5 d'agost de 2019.
- ↑ Corporació Nacional Forestal. «Estadístiques de Visitación» (en espanyol). www.conaf.cl. Consultat el 4 d'agost de 2019.
- ↑ La Tercera. «Els 5 parcs nacionals més visitats en Chile» (en espanyol). Consultat el 4 d'agost de 2019.
- ↑ La Tercera. «National Geographic elegix a les Torres del Paine com el quint lloc més bell del món» (SHTML). Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2013. Consultat el 14 de juny de 2013.
- ↑ «8th Wonder of the World» (en anglés). www.virtualtourist.com. Consultat el 1 de novembre de 2013.
- ↑ «Chile's Torres del Paine National Park Selected as 8th Wonder of the World by VirtualTourist Voters» (en anglés) (HTML). www.advfn.com. Consultat el 1 de novembre de 2013.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Martinic, Mateo (2000). «Els primers habitants», Última Esperança en el temps (en Espanyol), Punta Arenes, Regió de Magallanes i l'Antàrtica Chilena: Edicions de l'Universitat de Magallanes.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 el%20Parc%20Nacional%20Torres%20de el%20Paine.pdf «Memòria Històrica Cultural del Parc Nacional Torres del Paine».Informe Final - Memòria Històrica Cultural del Parc Nacional Torres del Paine.Consultat el 4 d'agost de 2019.
- ↑ «Torres del Paine enfronta el tercer incendi d'importància en 26 anys». Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2013. Consultat el 30 de decembre de 2011.
- ↑ «seua-totalitat.shtml Incendie en Torres del Paine es troba "casi extinguit en la seua totalitat"». Archivat des d'el seua-totalitat.shtml original, el 29 de febrer de 2012. Consultat el 29 de febrer de 2012.
- ↑ http://america.infobae.com/notas/41247-Pinera-agradecio-a-la-Argentina-el-respal-per a-combatre-el-incendi
- ↑ «[1]». Consultat el 28 de decembre de 2017 (en és-ES).
- ↑ Subsecretaria de Turisme i Corporació Nacional Forestal. «Visites al Sistema Nacional d'Àrees Selvades Protegides per l'Estat (SNASPE). Série 2007-2023.». Consultat el 05 de maig de 2025.
- ↑ «Estadisticas de Visitación. Corporació Nacional Forestal (CONAF)». Consultat el 16 d'octubre de 2019.
- ↑ «Còdic de Mineria». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ (1989).«Decrete N°131».Decreta lloc d'interés científic per a efectes miners al Parc Nacional Torres del Paine.Consultat el 29 d'octubre de 2019.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc Nacional Torres del Paine.- [[Archiu:{{#switch:Chile|20px|Vore el portal sobre Chile]] Portal:Chile. Contingut relacionat en Parc nacional Torres del Paine.
- Servici Nacional de Turisme Chile, PN Torres del Paine
- [[Archiu:{{#switch:Magallanes i Antàrtica Chilena|20px|Vore el portal sobre Magallanes i Antàrtica Chilena]] Portal:Magallanes i Antàrtica Chilena. Contingut relacionat en Parc nacional Torres del Paine.
- Descripció de la Torre Central en Andeshandbook
- Torres del Paine, l'octava maravella del món
- Sitie web oficial parc nacional Torres del Paine
- a-efectes-miners/ Zones d'Interés Científic per a efectes miners a-efectes-miners/ archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Torres del Paine» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.