Cisne
.jpg)
_en_el_Palacio_de_Nymphenburg,_M%C3%BAnich,_Alemania,_2013-05-10,_DD_07.jpg){kind=link}
Cisne és el nom comú de vàries aus anseriformes de la família Anatidae. Són aus aquàtiques de gran tamany. La majoria de les espècies pertanyen al gènero Cygnus.
Descripció
[editar | editar còdic]
Els cisnes són els membres més grans de la família de les aus aquàtiques Anatidae, i es troben entre les majors aus voladoras. Les espècies vives més grans, com el cisne vulgar, el cisne trompetero i el cisne cantor, poden alcançar una llongitut de més d'1,5 m i pesar més de 15 kg. L'envergadura de les seues ales pot superar els Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)..[1] En comparació als oques, estretament relacionats, són molt més grans i tenen les pates i el coll proporcionalment més grans.[2] Els adults també tenen un pegat de pell sense plomes entre els ulls i el pico. Els sexes són iguals en plomall, pero els mascles solen ser més grans i pesats que les femelles.[3]
L'espècie de cisne més gran de l'història va ser l'extint Cygnus falconeri, un cisne jagant no volador conegut pels fòssils trobats en les illes mediterrànees de Malta i Sicília. Es creu que la seua desaparició es va deure a fluctuacions climàtiques extremes o a l'arribada de depredadors i competidors superiors.[4]
Les espècies de cisnes de l'hemisferi nort tenen un plomall blanc pur, pero les de l'hemisferi sur tenen una mescla de blanc i negre. el cisne negre australià (Cygnus atratus) és completament negre llevat per les plomes de vol blanques de les seues ales; els pollets dels cisnes negres són de color gris clar. el cisne de coll negre suramericà té el cos blanc en el coll negre.[5]
Les pates dels cisnes són normalment d'un color gris negruzco obscur, llevat en el cas del cisne suramericà de coll negre, que té les pates rosades. El color del pico varia: les quatre espècies subárticas tenen el pico negre en cantitats variables de groc, i totes les demés tenen un patró roig i negre. Encara que les aus no tenen dents, els cisnes, de la mateixa manera que atres Anatidae, tenen picos en vores dentados que semblen chicotets "dents" com a part dels seus picos que utilisen per a atrapar i menjar plantes aquàtiques i algues, pero també moluscs, peixos chicotets, granotes i cucs.[6] En el cisne vulgar i en el cisne de coll negre, abdós sexes tenen una protuberància carnosa en la base del pico en la mandíbula superior, coneguda com perilla, que és més gran en els machos, i depén de la condició, canviant estacionalmente.[7][8]
Espècies de cisnes
[editar | editar còdic]Vàries espècies d'aus són conegudes com a cisne:
- Cisne chic (Cygnus columbianus) - Àrtic: Norteamérica, Europa i Àsia, inverna en el sur.
- Cisne de Bewick (Cygnus bewickii) - Siberia, inverna en les costes del mar del Nort, mar Caspio i mar Groga i Japó. Alguns la consideren subespècie de C. columbianus.
- Cisne cantor (Cygnus cygnus) - Subártico: Europa i Àsia, inverna en el sur.
- Cisne trompetero (Cygnus buccinator) - Subarctico Amèrica del Nort, inverna en el sur.
- Cisne vulgar (Cygnus olor) - Europa templada i Àsia, resident.
- Cisne negre (Cygnus atratus) - Austràlia, resident o nómada.
- Cisne negre de Nova Zelanda (Cygnus sumnerensis†) - Possiblement illes Chatham, extint en época prehistòrica; també considerada subespècie de Cygnus atratus (Cygnus atratus sumnerensis). En Nova Zelanda es va introduir posteriorment la forma australiana Cygnus atratus.
- Cisne cuellinegro (Cygnus melancoryphus) - Surest de Sudamérica, inverna en el nort.
- Cisne coscoroba (Coscoroba coscoroba) - Sur i centre de Sudamérica, inverna en el nort.
- Podria donar lloc a confusió en el ánsar cisne o oca-cisne (Anser cygnoides), propi d'Àsia oriental, que no és pròpiament un cisne.[9]
Mitologia
[editar | editar còdic]
El cisne era un au consagrada a Apolo, com a deu de la música, perque es creïa que el cisne poc abans de morir cantava melodiosamente. Per açò va dir Pitágoras que esta au s'assemblava a un ànima que jamai mor i que la seua vora abans de morir ve de l'alegria que experimenta perque va a ser lliurada del seu cos mortal. Platón sembla ser de la mateixa opinió i alguns atres diuen que està consagrada a Apolo, perque goja del dò de prevore els bens de l'atra vida dels quals espera gojar despuix de la seua mort.
Ovidio coloca als cisnes en els Campos Elíseos. Estaven també consagrats a Venus, ya per la seua maravellosa blancor, ya pel seu temperament prou semblant al de la deesa del plaure. la carrossa de Venus és tirada algunes voltes per cisnes. Zeus es va transformar en esta au per a seduir a Leda.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Madge, Steve; Burn, {{{nom2}}} (1988). Waterfowl: An Identification Guide to the Ducks, Geese, and Swans of the World, Boston: Houghton Mifflin. ISBN 978-0-395-46727-5.
- ↑ (Oxford) Kear, Janet (ed.). Ànets, oques i cisnes, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-861008-3.
- ↑ Young, Peter (2008). Swan. London: Reaktion. p. 13. ISBN 978-1-86189-349-9.
- ↑ «Mindat. org». www. mindat. org.
- ↑ Young (2008). Swan, London: Reaktion, pp. 18-27. ISBN 978-1-86189-349-9.
- ↑ "Cisne mut. Alimentació" [1] archivat en Wayback Machine., Royal Society for the Protection of Birds
- ↑ Young (2008). Swan, London: Reaktion, pp. 20 i 27. ISBN 978-1-86189-349-9.
- ↑ Horrocks, N., Perrins, C. i Charmantier, A., 2009. Seasonal changes in male and female bill knob size in the mute swan Cygnus olor. Journal of avian biology, 40(5), pp.511-519.
- ↑ Cisne en la llista roja de la UICN.
- ↑ Diccionari universal de mitologia
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cisne.- Videos de Cisnes en Internet Bird Collection
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cisne» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.