Anex:Patrimoni de la Humanitat en Chile
| Archiu:Flag of caps block 0 .svg | Archiu:Flag of Chile.svg |
Lo que este anex contempla són tots els bens declarats com Patrimoni de la Humanitat i Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat en Chile.
Actualment hi ha sèt llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, tots ells tenen un caràcter cultural.[1] I ademés té dos bens culturals immaterials en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[2]
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Chile conta actualment en els següents llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:[3]
| Archiu:Ahu Tongariki.jpg | Parc Nacional de Rapa Nui |
| Be cultural inscrit en 1995. | |
| Localisació: Archiu:Flag of Valparaiso Region, Chile.svg Regió de Valparaíso | |
Rapa Nui/Illa de Pasqua– oferix el testimoni d'un fenomen cultural únic en el món. Assentada en esta illa cap a l'any 300 d.C., una societat d'orige polinesio va crear, al marge de tota influència externa, grandioses formes arquitectòniques i esculturals dotades d'una gran força, imaginació i originalitat. Des del sigle X a el XVI, va construir santuaris i esculpió numerosos ”moai“, jagantescs personages de pedra que formen un paisage cultural inigualable i fascinen hui al món sancer. (UNESCO/BPI)[4]
|
| Archiu:Tenaun Church.jpg | Iglésies de Chiloé |
| Be cultural inscrit en 2000. | |
| Localisació: Archiu:Flag of Los Lagos Region, Chile.svg Regió dels Lagos | |
Construïdes enterament de fusta, les iglésies de Chiloé constituïxen un eixemple únic de l'arquitectura religiosa en Llatinoamèrica. Són representatives d'una tradició arquitectònica iniciada pels predicadores itinerants jesuïtes en els sigles XVII i XVIII. Despuix d'haver segut continuada i enriquida pels franciscanos en el sigle XIX, eixa tradició perdura encara en els nostres dies. Ademés d'ilustrar la riquea cultural de l'archipèlec de Chiloé, estes iglésies atesten la conseguida fusió de la cultura i les tècniques indígenes en les europees, la perfecta harmonisació de la seua arquitectura en el paisage i a l'entorn físic, i la perdurable continuïtat dels valors espirituals les comunitats isleñas. (UNESCO/BPI)[5]
|
| Archiu:Valparaiso's Port and cityscape.jpg | Barri històric de la ciutat portuària de Valparaíso |
| Be cultural inscrit en 2003. | |
| Localisació: Archiu:Flag of Valparaiso Region, Chile.svg Regió de Valparaíso | |
La ciutat colonial de Valparaíso constituïx un eixemple notable del desenroll urbà i arquitectònic d'Amèrica Llatina a finals del sigle XIX. Emmarcada en un lloc natural en forma d'amfiteatre, la ciutat es caracterisa per un teixit urbanístic tradicional especialment adaptat als tossals circumdants, que contrasta en el traçat geomètric utilisat en terreny pla. En el seu paisage urbà, dotat d'unitat formal, s'empina una gran varietat de campanars d'iglésies. La ciutat ha conservat interessants estructures dels inicis de l'era industrial, per eixemple els múltiples funiculars que recorren les escarpadas ales dels tossals. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Archiu:Humberstone.jpg | Oficines salitreras de Humberstone i Santa Laura |
| Be cultural inscrit en 2005, en perill des d'eixe mateix any i fins a 2019.[7] | |
| Localisació: Archiu:Flag of Tarapaca, Chile.svg Regió de Tarapacá | |
Les oficines de Humberstone i Santa Laura conten en un total de 200 llocs d'extracció del salitre, a on treballadors aplegats de Chile, Perú i Bolívia varen viure agrupats en campaments de les companyies mineres. Ací varen forjar la cultura comunitària específica dels pampinos, caracterisada per la seua creativitat, la riquea de la seua expressió llingüística, els vínculs solidaris entre els seus membres i la seua lluita precursora per la justícia social, que deixaria una fonda chafada en l'història dels moviments socials. A estes i atres oficines salitreras instalades en el desert de la Pampa –una de les zones més àrides del planeta i més hostils en ser humà– varen acodir mils de pampinos des de 1880 per a viure i treballar en elles per espai de xixanta anys, a fi d'extraure del jaciment de salitre més gran del món el nitrat de sodi, fertilisant que va transformar l'agricultura en les dos Américas i en Europa, proporcionant a Chile una riquea considerable. (UNESCO/BPI)[8]
|
| Archiu:Sewell flickr.jpg | Ciutat minera de Sewell |
| Be cultural inscrit en 2006. | |
| Localisació: Archiu:Flag of O'Higgins Region, Chile.svg Regió del Libertador General Bernardo O'Higgins | |
Situada a 60 km a l'est de Rancagua, a més de 2000 metros d'altitut, en la cordillera andina, la ciutat minera de Sewell va ser construïda per l'empresa Braden Copper a principis del sigle XX per a albergar als treballadors de la mina El Tinent, que pronte s'anava a convertir en la major explotació subterrànea de coure del món. Sewell és un eixemple notable de les ciutats construïdes per empreses industrials, que varen sorgir en molts racons apartats del planeta com a resultat de la fusió entre la mà d'obra local i els recursos tècnics i financers d'algunes nacions industrialisades, en vistes a explotar jaciments miners i transformar recursos naturals valiosos. Construïda en una ala massa abrupta per a permetre la circulació de vehículs en rodes, Sewell es va estructurar entorn a una gran escala central que s'elevava des de l'estació ferroviària. A lo llarc del seu recorregut, eixa escala anava fitant placetes de configuració irregular, ornadas d'arbres i plantes, que constituïen l'espai públic urbà principal. Els edificis que s'alineen a lo llarc dels carrers són de fusta i en freqüència estan pintats en diversos colors cridaners: vert, groc, roig i blau. La ciutat minera va ser abandonada per una gran majoria dels seus pobladors en el deceni de 1970, pero en el seu moment d'apogeu va aplegar a contar en 15 000 habitants. (UNESCO/BPI)[9]
|
| Archiu:Incatrail in Peru.jpg | Qhapaq Ñan, sistema vial andino |
| Be cultural inscrit en 2014. | |
| Localisació: Archiu:Flag of Arica y Parinacota, Chile.svg Regió de Arica i Parinacota, Archiu:Flag of Atacama, Chile.svg Atacama i Archiu:Flag of Antofagasta Region, Chile.svg Antofagasta. | |
| Este ben és compartit en '[[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]]', class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bolivia, Anex:Patrimoni de la Humanitat en Chile en Catalogue of Life., Plantilla:ECU i border|link=|20px Perú | |
Es tracta d'una vasta ret viària d'uns 30.000 quilómetros construïda a lo llarc de varis sigles pels incas –aprofitant en part infraestructures preincaicas ya existents– en vistes a facilitar les comunicacions, els transports i el comerç, i també en fins defensius. Este extraordinari sistema de camins s'estén per una de les zones geogràfiques del món de majors contrasts, des dels cims nevats dels Vages que s'empinen a més de 6.000 metros d'altitut fins a la costa del Pacífic, passant per boscs tropicals humits, valls fèrtils i deserts de aridez absoluta. La ret viària va alcançar la seua màxima expansió en el sigle XV, aplegant a estendre's per tot lo llarc i ample de la cordillera andina. El nou lloc del patrimoni mundial, que consta de 273 components i s'estén a lo llarc de més de 5.000 quilómetros. Els components s'han seleccionat per a posar de relleu l'important funció social i política de la ret viària; les obres mestres d'arquitectura i ingenieria i les infraestructures conexas dedicades a les activitats mercantils, l'estage i l'almagasenament de mercaderies; i els llocs en un significat religiós. (UNESCO/BPI)[10]
|
| Archiu:Momia cultura chinchorro año 3000 caps block 58 .jpg | Assentament i momificació artificial de la cultura chinchorro en la regió de Arica i Parinacota |
| Be cultural inscrit en 2021 | |
| Localisació: Archiu:Flag of Arica y Parinacota, Chile.svg Regió de Arica i Parinacota | |
El lloc consta de tres components: Faldeo Nort del Morro de Arica, Colón 10, abdós en la ciutat de Arica, i Desembocadura de Camarones, en un entorn rural a uns 100 km més al sur. En conjunt, brinden testimoni d'una cultura de caçadors-recolectors marins que varen residir en l'àrida i hostil costa nort del desert de Atacama, en l'extrem nort de Chile, des d'aproximadament 5450 a.C. fins a 890 a.C. El lloc presenta l'evidència arqueològica més antiga coneguda de la momificació artificial de cossos en cementeris que contenen tant cossos momificados artificialment com alguns que es varen conservar per les condicions ambientals. En el temps, els chinchorro varen perfeccionar complexes pràctiques funeràries, per les que desmembraban i tornaven a ensamblar sistemàticament cossos d'hòmens, dònes i chiquets fallits de tot l'espectre social per a crear mòmies “artificials”. Estes posseïen qualitats materials, escultòriques i estètiques que se supon reflectien el paper fonamental dels morts en la societat chinchorro. En el lloc s'han trobat ferramentes confeccionades en materials minerals i vegetals, aixina com instruments senzills d'os i closca que permetien una explotació intensiva dels recursos marins, lo que constituïx un testimoni únic de la complexa espiritualitat de la cultura chinchorro.[11]
|
| * Lloc compartit en Argentina, Bolívia, Colòmbia, Equador i Perú. |
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Chile ha presentat els següents llocs:[12]
.jpg){kind=link}
Patrimoni Cultural Immaterial
[editar | editar còdic]Chile conta actualment en tres elements inscrit en la llesta representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat; ademés, compartix un atre en Bolívia i Perú inscrit baix el artícul 18.
| Archiu:La Ligua 20171108 fR caps block 135 Museo.jpg | El ball chinenc |
| Be immaterial inscrit en 2014.[13] | |
| Localisació: Nort Chic i zona Central de Chile | |
Els balls chinencs són germandats de músics que expressen la seua fe por intermedio de la música, la dansa i la vora, en motiu de la celebració de festes commemoratives. Esta expressió cultural, que es practica essencialment des de la regió del Nort Chic fins a la zona central de Chile, té cinc estils plenament diferenciats i cada u d'ells du el nom de la vall o de la conca en la que predomina. Organisats principalment per hòmens de les zones rurals, els balls chinencs es caracterisen per l'eixecució de bots i flexiones de cames al ritme d'una música instrumental isomètrica interpretada en percussions i flautes d'orige precolombino. L'abanderat del ball canta coples de tema religiós, memorisades o improvisades, les estrofes del qual narren relats piadosos, i li acompanyen dos files simètriques de músics i ballarins, a parts iguals. Un tamborilero dirigix la coreografia de les danses i marca també el compàs de la música. Cada grup conta en un abanderat i acompanyants, que solen ser dònes. La música, les danses i les coples es deprenen per mig d'observació directa, imitació i transmissió en el sí de les famílies. Els balls chinencs són instrument de participació en la vida social, que prestigian als que participen en ells. Constituïxen models d'integració i cohesió socials que conten en l'adheriment de casi totalitat de les comunitats locals i, ademés, conferixen un sentiment d'identitat i solidaritat a els qui els practiquen. (UNESCO/BPI)
|
| Archiu:Alfareria Quinchamali.jpg | La alfarería de Quinchamalí i Santa Creu de Cuca |
| Be immaterial inscrit en 2022.[14] | |
| Localisació: Quinchamalí i Santa Creu de Cuca, regió de Ñuble | |
La alfarería de Quinchamalí i Santa Creu de Cuca s'inscriu en la tradició cultural mestiza del centre de Chile i es caracterisa per objectes funcionals i decoratius de color negre en tocs blancs, creats en tècniques que es remonten a sigles arrere. Els objectes funcionals són gorcs, fonts i vaixelles. Els objectes decoratius inclouen figures relacionades en el paisage llaurador i personages locals (com la guitarrera, una dòna llauradora que du una guitarra). Les alfareras venen les seues creacions en les seues cases, en llocs locals, en el Mercat de Chillán i en fires d'artesania, aixina com a través d'intermediaris. Són les dònes els qui posseïxen els coneiximents i pràctiques de la alfarería i formen linajes femenins que es distinguixen pels seus estils respectius. Font d'autonomia social i econòmica, esta pràctica posa de manifest el paper no subordinat de les dònes en les relacions de gènero. No obstant, la viabilitat d'este element es veu amenaçada per factors demogràfics i migambientals i per la precarietat dels contexts socials. En el desplaçament dels jóvens a les zones urbanes, la possibilitat de transmissió disminuïx. L'accés a les matèries primeres també és cada volta més difícil per la pèrdua de biodiversitat i a la degradació del sol. Ademés, l'absència de regulació propicia l'apropiació de la propietat intelectual entorn al coneiximent de la alfarería i el seu us per part de dissenyadors i artistes en fins lucratius, sense compartir els beneficis en les artesanes. (UNESCO/BPI)
|
| Archiu:Circo Gigante de México, Quillota 20231030.jpg | El circ de tradició familiar en Chile |
| Be immaterial inscrit en 2025.[15] | |
| Localisació: A lo llarc del territori nacional | |
Millors pràctiques de salvaguardia
[editar | editar còdic]L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. Bolívia, Chile i Perú conten conjuntament en un proyecte entre les millors pràctiques de salvaguardia baixe el títul de Salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les comunitats aymaras de Bolívia, Chile i Perú[16], seleccionat en 2009.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Chile». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 d'octubre de 2015.
- ↑ «Chile - Informació sobre el Patrimoni Cultural Immaterial» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 d'octubre de 2015.
- ↑ Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO). «World Heritage Convention - Chile». whc.unesco.org. Consultat el 16 d'abril de 2011.
- ↑ Parc Nacional de Rapanui
- ↑ Iglésies de Chiloé
- ↑ Barri històric de la ciutat portuària de Valparaíso
- ↑ Prieto, M. Francisca. «Unesco retira a les oficines salitreras Humberstone i Santa Laura de la Llista de Patrimoni Mundial en Perill». www.emol.com. Consultat el 3 de juliol de 2019.
- ↑ Oficines salitreras de Humberstone i Santa Laura
- ↑ Ciutat minera de Sewell
- ↑ Qhapac Ñan, sistema vial andino
- ↑ [1]
- ↑ Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO). «Tentative Lists - Chile». whc.unesco.org. Consultat el 10 de maig de 2015.
- ↑ «El ball chinenc». UNESCO Culture Sector. Consultat el 26 de novembre de 2014.
- ↑ «La alfarería de Quinchamalí i Santa Creu de Cuca». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2022.
- ↑ «El circ de tradició familiar en Chile». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2022.
- ↑ Salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les comunitats aymaras d'Argentina, Bolívia, Chile i Perú
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Chile.- UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Chile (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Chile (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Chile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.