Facenda Sant Josep del Carmen
La Facenda Sant Josep del Carmen és el major atractiu cultural i turístic de la localitat chilena d'El Huique, comuna de Palmilla, província de Colchagua.
Història
[editar | editar còdic]La facenda va derivar de la de Larmagüe (hui Larmahue), la qual va ser constituïda a començos en 1613 pel conquistador Juan de Quiroga, gràcies a mercés de terra i concessions. Produïen una miqueta per a l'exportació més allà de la pròpia facenda, la qual cosa conduïa al autoabastecimiento en tot llevat en artículs de lux, d'ostentació, que es destinaven per al grup de gent en el círcul de confiança del patró.
En 1751 el predio va passar a mans de la família Echenique, i en 1790 va ocórrer la primera divisió de la propietat, entre dos dels integrants del mencionat clan. En 1828, l'amo de la porció denominada “El Huique” era Juan José Echenique i Bascuñán, qui va començar a edificar les cases, a la parell que a acréixer la superfície de la facenda.
L'única filla de Juan José, Gertrudis Echeñique, va heretar "El Huique" a títul individual, i va continuar la llabor del seu pare. Ella i el seu marit, Federico Errázuriz Echaurren, qui fora President de la República entre 1896 i 1901-, varen invertir energies i recursos en la construcció de les casa, aumentant el número d'habitacions i millorant la seua alhajamiento i comoditat. Lo propi va fer donya Elena, filla d'abdós i també única hereua.
En 1852 s'havia edificat una bella iglésia d'estil neoclàssic, el pòrtic del qual, en tres arcs de mig punt, sosté una torre de fusta de 23 metros d'altura que contrasta en la horizontalidad general dels recints. La seua única nau és de planta allargada, a la qual s'ha anexat un cos perpendicular al presbiteri, corresponent a la capella de la família. L'iglésia és senzilla, pero l'altar està profusamente ornamentado.
Monument nacional
[editar | editar còdic]Com va succeir en general en les cases patronals chilenes, les de Sant Josep del Carmen varen experimentar un creiximent gradual, el qual responia a les necessitats que s'anaven presentant. Les dependències, en corredors, es distribuïxen entorn a patis -catorze en total-. El que correspon al sector residencial, i que servix d'accés al conjunt, exhibix un cuidat jardí de tipo francés, i centenàries palmeres. Originalment, els patis contaven en empedrado, el qual es conserva hui en el seu accés. Els patis interiors varen ser recoberts en pastelones de ceràmica. El conjunt de cases està estructurat per murs d'atobó en sobrecimiento d'albañilería de rajola. Les cabironada, entramats i pilars són de fusta de roure, ciprer i espino; la coberta és de teixixca d'argila i els pisos de pastelón d'argila, a on no subsistix el empedrado original.
Les cases de la facenda El Huique són una extraordinària mostra de l'arquitectura rural chilena de l'época. Aixina mateix, reflectixen fidelment la forma de vida tradicional del camp chilé, basada en la facenda. Gràcies a la preocupació dels seus propietaris, la família dels quals va conservar durant dos sigles la propietat, a la gestió del Eixèrcit, —que des de 1976 ha velat per la conservació i posada en valor dels immobles—, a la dels comuneros agrícoles que laboran estes terres, i a l'autoritat local que ha otorgat un gran respal a la posada en valor d'este ben patrimonial, El Huique pot ser apreciat per tots, en la forma d'un museu de lloc.
El Ministeri d'Educació de Chile va declarar les cases monument nacional en la categoria de monument històric, en el Decret Suprem n.º 2412 del 6 d'octubre de 1971. En 1996 un atre decret va establir una Zona Típica per a resguardar l'entorn del monument. En l'àrea protegida no es poden realisar intervencions sense l'autorisació del Consell de Monuments Nacionals.
En l'actualitat l'immoble es conserva com un museu, denominat Museu El Huique, baixe l'administració de l'Eixèrcit.[1]
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hacienda San José del Carmen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.