Nothofagus obliqua
.JPG)
El roure (Nothofagus obliqua), també conegut com hualle, pellín, roure de Neuquén, roure pellín o coyán;[1] és un arbre caducifolio que habita els boscs templats de Chile i la Argentina. Creix des dels 33 a 43° latitut Sur,[2] en Chile des de la Regió de Valparaíso a la Regió dels Lagos, i en l'Argentina en la franja occidental de la Província de Neuquén.
Descripció
[editar | editar còdic]Nothofagus obliqua alcança un tamany de fins a 50 metros d'altura i 2 m de diàmetro. És un arbre que creix en sols profunts i habitualment a baixa altitut. En ocasions forma boscs purs, pero és més freqüent que estiga associat al llorer (Laurelia sempervirens) i al lingue (Persea lingue).
El seu tronc és café obscur i a sovint es bifurca en dos grans branques principals. Té fulls alternes en ondulacions entre la nervadura i la vora serrada. Espècie monoica, presenta florés unisexuales (masculines i femenines), abdós són menudes i estan rodejades per bràctees de color vert, per lo que són poc cridaneres. El frut és una cúpula, el qual s'obri en 4 valvas i presenta tres anous aladas.
Esta espècie és el principal hospedador del fongo comestible Cyttaria espinosae (digüeñe), un paràsit estricte i específic del gènero Nothofagus, el qual causa agallas canceroses en les branques, de les que emergixen els cossos fructífers des de primavera a principis d'estiu.
L'arbre jove, cridat "hualle" en Chile, és molt cotisat com a llenya de bon poder calòric o com a fusta de mijana resistència. Els arbres més antics, coneguts com "pellín" en Chile, destaquen per la seua durea i resistència a la humitat, per lo que són freqüentment utilisats en la construcció de postes, voltons, mobles d'alta gama i estacas. Una forma de diferenciar a abdós a primera vista és el seu color, sent el hualle d'un color clar groguenc mentres el pellín és d'un to rojós.
Durant dies de vents moderats a forts, esta diferència de durabilitat entre eixemplars jóvens i madurs és especialment notòria, sent comuna la solsida de grans branques des dels primers.
Història
[editar | editar còdic]Este arbre va ser introduït en les illes britàniques en 1849.[3] Fonts de procedència de diferents llocs del seu mig ambient natural varen ser provats en cultiu en Escòcia. Arbres recolectats de Ñuble, no tan resistents a les gelades com a varietats més australs, les llavors d'eixe lloc varen ser proporcionades a molts cultivadores comercials en els 70 en la Gran Bretanya. Fonts de procedència de Neuquén, Argentina varen ser els més resistents a la fredor. La selecció de Malleco, Chile, el qual va anar el primer lloc des d'a on es varen introduir a illes britàniques varen donar bons resultats.[4] Ha segut plantada en la costa nort del Pacífic d'Estats Units.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Nothofagus obliqua va ser descrit per (Mirb.) Oerst. i publicat en Bidr. Egefam. 24 1872.[6]
Nothofagus: nom genèric compost de notho = "fals" i Fagus = "hi haja", nomenant-ho com "falsa hi haja".[7]
obliqua: epítet llatío que significa "oblicua"[8]
- Subespecies
Esta espècie es trobava subdividida en tres subespecies, ara considerades mers sinònims:
Nothofagus obliqua ssp. obliqua (Mirb.) Oerst. En Argentina (Neuquén); i Chile (Regions V, VI, VII, VIII, IX, X, i Regió Metropolitana de Santiago).
Nothofagus obliqua ssp. valdiviana (Phil.) F.M. Vázquez & R. Rodr. Endèmica de Chile (Regions VIII, IX, i X).
Nothofagus obliqua ssp. andina F.M. Vázquez & R. Rodr. Endèmica de Chile (Regions VII, VIII, IX, i X).
- Sinonímia
- Fagus obliqua Mirb.
- Fagus obliqua var. dentatosquamata Kuntze
- Fagus obliqua var. integrisquamata Kuntze
- Fagus obliqua var. macranthera A.DC.
- Fagus obliqua var. valdiviana A.DC.
- Fagus procera Phil. ex A.DC.
- Fagus valdiviana Phil.
- Lophozonia heterocarpa Turcz.
- Nothofagus obliqua subsp. andina F.M.Vázquez & R.A.Rodr.
- Nothofagus obliqua var. obliqua
- Nothofagus obliqua subsp. valdiviana (Phil.) F.M.Vázquez & R.A.Rodr.
- Nothofagus valdiviana (Phil.) Krasser[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 13: 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ #cf. Flora de Chile (Marticorena i Rodriguez eds.)que indica 34º 53' a 41º 09' S
- ↑ John Elwes, F.R.S. and Augustine Henry. M.A.Trees of Great Britain and Ireland. MCMVII. Volume III. Edinburgh
- ↑ M. B. Murray, M. G. R. Cannell, L. J. Sheppard and R. Lines. 1986. Frost Hardiness of Nothofagus procera and Nothofagus obliqua in Britain. Institute of Terrestrial Ecology, Bush Estigues Penicuik, Midlothian, Scotland. Forestry Commission, Northern Research Station, Roslin, Midlothian, Scotlanvd.
- ↑ «Nothofagus obliqua en Washington Park Arboretum». Seattle Government. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2009. Consultat el 27 de juny de 2009.
- ↑ «Nothofagus obliqua». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 d'abril de 2015.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Nothofagus obliqua». The Plant List. Consultat el 18 d'abril de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Donoso C. 2005. Arbres natius de Chile. Guia de reconeiximent. Valdivia, Chile.
- Sales, C., and García, O. 2006. Modelling height development of mature Nothofagus obliqua. Forest Ecology and Management 229(1-3): 1-6.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Nothofagus obliqua.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nothofagus obliqua.- «Nothofagus obliqua». Enciclopèdia de la Flora Chilena. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2009. Consultat el 27 de juny de 2009.
- «Nothofagus obliqua». Chilebosque. Consultat el 27 de juny de 2009.
- «Nothofagus obliqua, Descripció i imàgens». Chileflora. Consultat el 27 de juny de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nothofagus obliqua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.