Anar al contingut

Persea lingue

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
lingue (Persea lingue)


El lingue (Persea lingue) és una espècie arbòrea endèmica de Chile i d'Argentina. Pertany al gènero Persea i a la família Lauraceae.

Està amenaçada per pèrdua d'hàbitat.

Descripció

[editar | editar còdic]

Arbre siempreverde de fins a 30 m i un diàmetro de 8 dm, corfa grossa, rugosa, parda a cenicienta. Fulls alterns, elíptiques a aovadas, marge llaugerament revoluto, fes vert lustroso, envés glauco i piloso, nervadura notòria. Làmines de 6-12 × 4-6 cm, pecíols pubescentes de 8-12 mm de llarc, acanalados. Flores hermafroditas en #inflorescència de 3-6 cm. Flores pediceladas, 5-7 mm, grogues, pubescentes. Tépals carnosos, desiguals, 12 estams (alguns estèrils). Estil fi d'1,5-2,5 mm de llarc. Frut drupa negre-violáceo en madurar, d'1,2-1,8 × 0,7-0 i els seus fruts són comestibles.

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

Existix registre del consum tradicional del seu frut per part del poble Mapuche. Al començament de el XX en els relats de Pascual Coña, ell fa menció a que la producció de la chicha de poma pels mapuches podia dur, entre uns atres, fruts del huingán, el litre, maqui, frutilla, i el frut del lingue.[1]

També es cap a chicha de pomes. Els antics feyen begudes de molt distintes classes. Entrabar en la seua fabricació les bayas dels arbusts maqui, litre, huingán i la enredadera barbacoa; ademés la frutilla, la quinua i l'ordi; fins als fruts del lingue, els "canchahues" de la luma, els piñones de la araucaria i les papes (creïlles). Pero per a les seues festes mes concorregudes solien proveir-se de la musca, que és chicha de dacsa, i del chisco o chicha pura de pomes. A voltes mesclaven les dos classes i la bevien en ocasió de les seues festivitats.


Taxonomia

[editar | editar còdic]

Persea lingue va ser descrita per Miers ex Bertero Nees i publicat en Systema Laurinarum 157. 1836.[2]

Sinonímia
  • Laurus ligi Dombey ex Nees
  • Laurus lingue Miers ex Bertero
  • Laurus lingue Ruiz & Pav.
  • Laurus palustris Poepp. ex Meisn.
  • Nothaphoebe lingue (Miers ex Bertero) Baeza
  • Persea intermija Phil.
  • Persea lige Nees ex Meisn.
  • Persea lingue var. canescens Nees
  • Persea lingue var. palustris Nees
  • Persea meyeniana Nees[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Moesbach, Ernesto Whilhelm (1930). Rodolfo Lenz (ed.). [1], primera edició (en espanyol), Santiago: Editorial Universitària, pp. 149.
  2. «Persea lingue». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 d'abril de 2015.
  3. «Persea lingue». The Plant List. Consultat el 18 d'abril de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  2. Zuloaga, F. O. & O. Morrone. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de la república Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
  3. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons