Laurelia sempervirens

Laurelia sempervirens (Laurelia sempervirens)

Laurelia sempervirens, el llorer chilé, és un arbre endèmic de Chile, conegut en eixe país simplement com a llorer, tihue o trihue. En Chile, solament se li troba des de la regió d'O'Higgins a la d'Els Lagos, és dir, dels 34° a 41° latitut sur.

Latifoliada de full perenne, abundant en el bosc tipo valdiviano perennifolio.

Descripció

És un arbre gran, que alcança fins a 30 m d'altura i 2 m de diàmetro, de full perenne en corfa plana, de color groc pàlit. La corfa es bada quan ve l'envelliment, en plaques més o menys circulares. La fusta i els fulls són molt aromàtiques. Els fulls de color vert lluent estan dispostes en parells oposts, i són de forma oblonga, estretides en la base. Els fulls són coriáceas, lluents, i d'al voltant de 5 a 10 centímetros de llarc i 2.5 a 5 centímetros. Les vores dentados dels fulls ajuden a distinguir l'arbre de l'estreta relació en Laureliopsis philippiana, que té més profundament dentados els màrgens dels fulls. Du inflorescèncias de menudes flors grogues hermafroditas o unisexuales. El frut és un aquenio verdoso en llavors que duen plomes, lo que fa que la llavor es disperse pel vent (anemocoria).

Apleguen a viure més de 700 anys.

• 
  Ilustració detalle de fulls i flors.
• 
  Floració de L. sempervirens.
• 
  Fulls de Llorer chilé.
• 
  Fruts de L. sempervirens.

Usos i cultiu

És una espècie amenaçada per la destrucció d'hàbitat.

La seua fusta és de color groguenc pàlit, en anells de creiximent poc notoris i textura fina i homogénea.

Les seues parts utilisades són la corfa, els fulls i les flors; les quals s'usen per a tractar des de resfríos a malalties venéreas, maldecaps, i com diurético.

Per als huilliches, la branca meridional del poble mapuche, el llorer (triwe en el seu idioma) és una "planta sagrada" i l'ampren per a fer els arcs del lepún, durant les visites al Abuelito Huenteao i en atres cerimònies religioses.

Ha segut introduït en Espanya i el Regne Unit.

Taxonomia

Laurelia sempervirens va ser descrita per (Ruiz & Pav.) Tul i publicat en Arch. Mus. Hist. Nat. 8: 416 1856.

Sinonímia

• Laurelia aromatica Juss. ex Poir.
• Laurelia serrata Bertero
• Pavonia sempervirens Ruiz & Pav. (basónimo)
• Thiga chilensis Mol.;
• Atherosperma sempervirens (Ruiz et Pav.) Baill.
• Theyga chilensis

Vejau també

• Laurus nobilis (Llorer europeu o Llorer de cuina)
• Drimys winteri (Canelo, arbre sagrat Mapuche)

Bibliografia

1. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
2. Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
3. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Laurelia sempervirens.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Laurelia sempervirens.
• Laurelia sempervirens en Enciclopèdia de la Flora Chilena
• Fotografies de Laurelia sempervirens en Chilebosque