Iglésies de Chiloé
Les iglésies de Chiloé són un conjunt de temples de fusta ubicats en l'archipèlec de Chiloé, en el sur de Chile, que responen a una tradició constructiva reconeguda com Escola chilota d'arquitectura religiosa en fusta. Les edificacions conservades més antigues daten de mitan de el XVIII i les més recents, del primer terç de el XX.[1][2]
Un conjunt de setze d'estes iglésies va ser declarat Monument Històric i, des de 2000, Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco baix els criteris (ii) i (iii). Catorze varen ser inscrites en 2000 i l'inscripció es va ampliar en 2001 per a incloure les de Chelin i Caguach.[3][4]
La supervisió i protecció oficial corresponen al Consell de Monuments Nacionals; el propietari eclesiàstic és la Diòcesis de Ancud, i la conservació s'articula en organisacions colaboradores com la Fundació Iglésies Patrimonials de Chiloé (constituïda en 2010 com a continuïtat de la Fundació Amics de les Iglésies de Chiloé).[5][6]
Història
editar- Artícul principal → Història de Chiloé.
Des de el XVII, la evangelisació va estar a càrrec dels jesuïtes, els qui varen desenrollar la Missió circular: recorreguts anuals per decenes d'assentaments, en estàncies breus en cada capella i respal local dels fiscals. Despuix de l'expulsió de l'orde en 1767, la llabor va continuar en els franciscanos.[7][8]
A partir de el XVIII es va consolidar una tipologia arquitectònica pròpia —la escola chilota— que fusiona models europeus en tècniques locals de fusteria naval. El conjunt patrimonial va ser postulat a l'Unesco en la década de 1990 i declarat Lloc del Patrimoni Mundial en 2000; en 2001 es varen incorporar Chelin i Caguach.[9][3]
Estructura
editar
Les iglésies compartixen una planta rectangular en techumbre a dos aigües (ocasionalment a tres). La frontera —freqüentment orientada a l'orient— presenta un pòrtic en arcades (típicament cinc, encara que hi ha variants en tres, sèt o nou) i una torre-campanar, comunament de secció octogonal i dos o tres cossos. L'interior s'organisa en tres naus separades per pilars; sobre el pòrtic sol ubicar-se el cor. En l'extrem llitúrgic oriental se situen el presbiteri i l'àbsit.[10]
Materials
editarLa construcció ampra fustes locals: làrix (revestiment), ciprer de les Guaitecas, coigüe i mañío, entre unes atres. Les unions majors utilisen ensambles i tarugos; en pisos i revestiment exteriors es documenta l'us de taches. Els sostres incorporen tejuelas de làrix i, en algunes etapes, planches de zinc.[11][12]
Localisació
editar
Geogràficament, de les setze iglésies del lloc, nou s'ubiquen en la costa oriental de l'Illa Gran, tres en Lemuy, dos en Quinchao, una en Caguach i una en Chelin.[13]
| Còdic | Nomene | Ubicació | Image |
|---|---|---|---|
| 971-001 | Iglésia de Achao | Achao, Quinchao | .JPG)
|
| 971-002 | Iglésia de Quinchao | Quinchao, Quinchao | .jpg)
|
| 971-003 | Iglésia de Sant Francisco | Castro, Castro | 
|
| 971-004 | Iglésia de Rilán | Rilán, Castro | 
|
| 971-005 | Iglésia de Nercón | Nercón, Castro | 
|
| 971-006 | Iglésia de Aldachildo | Aldachildo, Puqueldón | 
|
| 971-007 | Iglésia de Ichuac | Ichuac, Puqueldón | 
|
| 971-008 | Iglésia de Detif | Detif, Puqueldón | 
|
| 971-009 | Iglésia de Vilupulli | Vilupulli, Chonchi | 
|
| 971-010 | Iglésia de Chonchi | Chonchi, Chonchi | 
|
| 971-011 | Iglésia de Tenaún | Tenaún, Dalcahue | 
|
| 971-012 | Iglésia de Colo | Colo, Quemchi | 
|
| 971-013 | Iglésia de Sant Joan | Sant Joan, Dalcahue | 
|
| 971-014 | Iglésia de Dalcahue | Dalcahue, Dalcahue |
|
| 971-015 | Iglésia de Chelin | Chelin, Castro | |
| 971-016 | Iglésia de Caguach | Caguach, Quinchao | 
|
Gestió i conservació
editarConforme a l'Unesco, el ben es gestiona en participació de l'Estat de Chile (Consell de Monuments), la Diòcesis de Ancud i entitats de respal tècnic i comunitari. Despuix d'una missió de monitoreo reactiu en 2013, el Comité ha emés decisions periòdiques sobre conservació; en 2024 (46ª reunió) va valorar alvanços i va reiterar la necessitat d'aplicar evaluacions d'impacte patrimonial davant proyectes que puguen afectar el Valor Universal Excepcional.[8][14]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ «Churches of Chiloé». UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
- ↑ «Churches of Chiloé» (en en). Subsecretaria del Patrimoni Cultural (Chile). Consultat el 27 d'octubre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 «Iglésies de Chiloé: Patrimoni de la Humanitat». Universitat de Chile. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
- ↑ «Nomination file 971». UNESCO/ICOMOS. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
- ↑ «Churches of Chiloé – Description». UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
- ↑ «Fundació Iglésies Patrimonials de Chiloé». FIPCh. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
- ↑ «Les missions circulares dels jesuïtes en Chiloé». doi:10.15446/historelo.
- ↑ 8,0 8,1 «Churches of Chiloé». UNESCO. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
- ↑ «Nomination file 971». UNESCO/ICOMOS. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
- ↑ «Nomination file 971 – Architectural description». UNESCO/ICOMOS. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
- ↑ «Nomination file 971 – Materials and techniques». UNESCO/ICOMOS. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
- ↑ (2014).«Investigations of Biodeterioration by Fungi in Historic Wooden Churches of Chiloé, Chile».Microbial Ecology.doi:10.1007/s00248-013-0358-1.
- ↑ «Iglésies de fusta de Chiloé». Fedetur. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
- ↑ «46 COM – Draft Decisions (7B.20)» (PDF). UNESCO. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
Bibliografia
editar- (2005) Restauració Iglésies de Chiloé. Conservant lo infinit, Santiago de Chile: Editorial Universitària. ISBN 956-11-1649-8.
- Guarda, Gabriel (1995). La tradició de la fusta, Santiago de Chile: Pontifícia Universitat Catòlica de Chile.
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésies de Chiloé.- Fundació Iglésies Patrimonials de Chiloé
- Iglésies del lloc UNESCO (galeria oficial)
- Ficha del lloc en UNESCO
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesias de Chiloé» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.