Anar al contingut

Museu Nacional Ferroviari Pablo Neruda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Museu Nacional Ferroviari Pablo Neruda
Museu Nacional Ferroviari Pablo Neruda de Temuco.

El Museu Ferroviari Pablo Neruda de Temuco, el qual conté en el seu interior la Casa de Màquines de Temuco,[1] que junt en els seus rieles d'accés és un monument nacional, s'ubica en carrer Fancs Arana, entre Valparaíso i Bascuñán, en la ciutat de Temuco, en la Regió de la Araucanía, Chile. Va ser inaugurat en febrer de 2004, ocasió en la que el president Ricardo Lagos donó el coche presidencial.[2]

La casa de Màquines de Temuco va ser declarada Monument Nacional de Chile, en la categoria de Monument Històric, primer per mig del Decret Suprem n.º 582, de l'1 de decembre de 1989, per a després ser ampliat pels Decrets Suprems n.º 529, del 20 de setembre de 1995; n.º 187, de l'1 d'abril de 1996; n.º 769, del 20 de juliol de 1998 i n.º 20, del 17 de giner de 2000.[3]

En 1998, va ser inscrit en la llistatentativa del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.[2] Des de 2014, és part de la Ruta Patrimonial Chafades de Pablo Neruda.[4]

Història

[editar | editar còdic]

A la mitat de el XIX, el ferrocarril va tindre gran rellevància en el sistema econòmic i el desenroll d'integració a lo llarc del país. En el territori figurava una economia principalment d'exportació de matèries primeres i per a això el trasllat ràpit i eficient era un dels requisits per al desenroll econòmic. En els seus inicis les construccions de llínees ferroviàries eren d'ents privats accentuats en el Nort i Centre del país (Santiago – Valparaíso).[5]

En 1884 es crea l'Empresa dels Ferrocarrils de l'Estat en resposta al model de privatisació del ferrocarril en 1855 el qual va fracassar de manera significativa, otorgant a l'Estat la responsabilitat d'esta empresa. Per a eixe llavors en l'any 1892 el ferrocarril aplega a Temuco, transformant la ciutat en el centre de relacions de circulació i mercaderies entre la zona sur i Santiago.

El 5 de giner de 1923 s'autorisa la construcció del tanque de la maestranza de Temuco.[6]


Les raons de la declaració de Monument Històric, es basen en la necessitat de rescatar i protegir el patrimoni ferroviari. El Museu Ferroviari que funciona en la Casa de Màquines, mostra l'era a vapor dels ferrocarrils, ademés, per mig del Decret N.º 769, del 20 de juliol de 1998, s'agrega com a part del Monument Històric, una via férrea per al desplaçament del material rodante, i que permeta el seu accés i eixida, per lo que es torne partix integrant de la Casa de Màquines.

Durant l'any 1997, 6000 persones varen visitar el museu.[7] En posterioritat, i a través del Decret N.º 20, del 17 de giner de 2000, es declaren com a monuments nacionals, la planta elevadora de carbó i els tres cavalls d'aigua, que formen part del complex ferroviari de la Casa de Màquines de Temuco.[8]

Locomotora a vapor, Museu Nacional Ferroviari Pablo Neruda, Temuco.

En l'esperit dels Jocs Panamericanos de 2023, l'11 d'octubre de 2023 l'antorcha dels Jocs va tindre un tram del seu trayecte entre el museu i l'estació Temuco, que va ser recorregut utilisant una locomotora a vapor.[9][10][11]

Casa de Màquines

[editar | editar còdic]

La Casa de Màquines de Temuco s'origina a inicis de el XX, a on es construïx un espai ferroviari establint en el recint una casa de màquines apta per a estajar un número important de locomotores i vagons.[5]

Va ser construïda en 1937.[12] Va ser declarat monument històric l'1 de decembre de 1989 despuix de gestions realisades per l'Associació Chilena de Conservació del Patrimoni Ferroviari.[13] En 2004 la Casa de Màquines s'integra a la colecció del Museu Nacional de Ferrocarrils Pablo Neruda de Temuco, incloent 14 locomotores fabricades entre 1908 i 1953, incloent 8 coches de passagers i una grua pescante a vapor.[14] Després de que la Casa de Màquines del museu es vera danyada pel terremot de Chile de 2010, l'edifici va entrar en un periodo de restauració en el qual es varen invertir sis mil 265 millons de pesos, i que va ser reinaugurado el 3 de maig de 2019.[15][16]

Planta elevadora de carbó

[editar | editar còdic]

La planta elevadora de carbó o «carbonera», tenia una capacitat de 6300 metros quadrats de carbó, i podia contindre unes 3000 tonellades de carbó pedra. Va començar a funcionar en l'any 1935, i era operada per tres treballadors. S'abastia a través de trens que viajaven des de les mines de Lota, Schwager i Curanilahue.

Una volta que el carbó era depositat en el seu interior, el mateix s'elevava a casi quaranta metros, altura des de la qual, el carbó es deixava caure sobre el tendir de les locomotores estacionades baix l'estructura de concret. Era capaç d'abastir fins a tres locomotores de forma simultànea, gràcies a les característiques tècniques que posseïa i a l'habilitat dels seus operaris.[17]


Peces del museu

[editar | editar còdic]

D'acort al Decrete n.º 769, del 20 de juliol de 1998,[7] es declaren com a monument històric onze peces ferroviàries, i es rectifica la data de fabricació de catorze locomotores, les quals componen les vinticinc peces de material rodante declarades com a Monument Històric.[8]

Llistat de peces ferroviàries
Peça[7] Model Tipo Número Marca; Lloc de fabricació Plans Any de fabricació Image
Locomotora a vapor 2-6-0 57 532[18] North British Locomotive Company; Escòcia Escòcia 1908

Locomotora a vapor 0-6-0T 54 463[19] Hannover Lynden o August Borsig Lokomotiv-Werke; Imperi alemà Imperi Alemà 1908
Locomotora a vapor 2-6-0 57 576[20] Henschel & Són; Imperi alemà Imperi Alemà North British Locomotive Company; Escòcia Escòcia 1912
Locomotora a vapor 2-6-0 57 429[21] Societat de Maestranzas i Galvanisació, Caleta Comprén; [[Image:Chile|border|20px|Chile]] Chile North British Locomotive Company; Escòcia Escòcia 1913
Locomotora a vapor 620 Societat de Maestranzas i Galvanisació, Caleta Comprén; [[Image:Chile|border|20px|Chile]] Chile 1913
Locomotora a vapor 2-8-2 70 729 American Locomotive Co. Estats Units Estats Units American Locomotive Co. Estats Units Estats Units 1921
Locomotora a vapor 714 1919
Locomotora a vapor 2-8-2 70 718[22] American Locomotive Co. [[Image:Plantilla:Bandera/Canadà|border|20px|Canadà]] Canadà American Locomotive Co. Estats Units Estats Units 1919
Locomotora a vapor 4-8-2 80 803[23] Baldwin Locomotive Works; Estats Units Estats Units 1929 Archiu:Casa de Máquinas de Temuco, locomotoras tipo 80. caps block 14
Locomotora a vapor 4-8-2 80 820[24] Baldwin Locomotive Works; Estats Units Estats Units 1940 Archiu:Locomotora tipo 80 N° 820. caps block 15
Locomotora a vapor 4-8-2 80 841[25] Mitsubishi Heavy Industries; [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] Japó Baldwin Locomotive Works; Estats Units Estats Units 1952 Archiu:Casa de Máquinas de Temuco, locomotora 841. caps block 16
Locomotora a vapor 4-8-2 80 844[26] Mitsubishi Heavy Industries; [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] Japó Baldwin Locomotive Works; Estats Units Estats Units 1952
Archiu:Locomotora tipo 80 N° 844. caps block 17
Locomotora a vapor 4-8-2 80 848[27] Mitsubishi Heavy Industries; [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] Japó Baldwin Locomotive Works; Estats Units Estats Units 1952 Archiu:Casa de Máquinas de Temuco, locomotoras vapor. caps block 18
Locomotora a vapor 4-8-2 80 849[28] Mitsubishi Heavy Industries; [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] Japó Baldwin Locomotive Works; Estats Units Estats Units 1952
Locomotora a vapor 4-8-2 80 858[29] Mitsubishi Heavy Industries; [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] Japó Baldwin Locomotive Works; Estats Units Estats Units 1952
Archiu:Locomotora tipo 80 N° 858. caps block 19
Locomotora a vapor 4-8-2 80 869[30] Mitsubishi Heavy Industries; [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] Japó Baldwin Locomotive Works; Estats Units Estats Units 1952
Coche per a passagers, primera classe I-230 Linke-Hofmann-Busch; Alemània Alemània 1923
Coche saló Z-10[31] Linke-Hofmann-Busch; Alemània Alemània 1930
Coche especial de servici en carrosseria de fusta ES-36[31] Maestranza de Concepció; [[Image:Chile|border|20px|Chile]] Chile 1932 (aprox.) Archiu:Caps block 24 caps block 25 caps block 26 N° caps block 27
Coche per a passagers, primera classe I-298 Bethlehem Steel Corporation; Estats Units Estats Units 1932 (aprox.)
Coche per a passagers, primera classe II-538 Socometal; [[Image:Chile|border|20px|Chile]] Chile 1955 (aprox.)
Coche per a passagers, primera classe II-578 Socometal; [[Image:Chile|border|20px|Chile]] Chile 1955 (aprox.)
Coche per a passagers, primera classe II-2023 Socometal; [[Image:Chile|border|20px|Chile]] Chile 1955 (aprox.)
Coche per a passagers, primera classe II-2081 Socometal; [[Image:Chile|border|20px|Chile]] Chile 1955 (aprox.)
Grua pescante a vapor Stothert, Bats (o be Henry J. Coles); [[Image:Flag_of_England.svg 20px|Anglaterra]] 1907

Sectors del museu

[editar | editar còdic]

La planta elevadora de carbó: a on s'almagasenaven prop de tres mil tonellades de carbó.[2] La maestranza: a on es reparaven les màquines.[2]

L'administració i l'escola de conductors: immoble actualment ocupat com galeria d'art.[2] La Casa de Màquines: a on s'almagasenen les locomotores.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ https://web.archive.org/web/20130202093316/http://www.monumentos.cl/opensupport_monumento/asp/popupficha/ficha_publica.asp?monument=301
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Guia de servici.Consultat el Dilluns 13 de novembre de 2017.
  3. ↑ https://web.archive.org/web/20121112044313/http://www.monumentos.cl/opensupport_monumento/asp/popupficha/ficha_publica.asp?monument=161
  4. ↑ «Aproven adjudicació per a construir Ruta Patrimonial “Chafades de Pablo Neruda”». Municipalitat de Temuco. Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2014. Consultat el 25 de juliol de 2014.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Casa de Màquines de Temuco».
  6. ↑ autor=Empresa dels Ferrocarrils de l'Estat (1925). Quadragèsima Memòria corresponent a l'any 1923 presentada pel director general dels Ferrocarrils de l'Estat al senyor ministre de ferrocarrils, Santiago de Chile: Imprenta dels Ferrocarrils de l'Estat, p. 238.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 http://www.monumentos.cl/opendocs/asp/pagdefault.asp?boton=Doc53&argInstanciaId=53&argCarpetaId=228&argTreeNodosAbiertos=%28228%29%2866%29&argTreeNodoActual=228&argTreeNodoSel=228&argRegistroId=1667
  8. ↑ 8,0 8,1 http://www.monumentos.cl/opendocs/asp/pagdefault.asp?boton=Doc53&argInstanciaId=53&argCarpetaId=222&argTreeNodosAbiertos=%28222%29%2866%29&argTreeNodoActual=222&argTreeNodoSel=222&argRegistroId=1626
  9. ↑ Plantilla:Cita tuit
  10. ↑ Plantilla:Cita tuit
  11. ↑ Plantilla:Cita tuit
  12. ↑ «[1]». Consultat el 19 de maig de 2019 (en espanyol).
  13. ↑ Consell de Monuments Nacionals de Chile. «Casa de màquines de Temuco». www.monumentos.gob.cl. Consultat el 19 de maig de 2019.
  14. ↑ «El Ferrocarril del Sur (1855-1913) - Memòria Chilena» (en és). Memòria Chilena: Portal. Consultat el 2021-05-30.
  15. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video
  16. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video
  17. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2012. Consultat el 11 de novembre de 2012.
  18. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2011. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  19. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2011. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  20. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2011. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  21. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2011. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  22. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2009. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  23. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2009. Consultat el 11 de novembre de 2012.
  24. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2009. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  25. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2009. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  26. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2009. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  27. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2009. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  28. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2009. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  29. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2009. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  30. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2009. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  31. ↑ 31,0 31,1 http://www.museoferroviariotemuco.cl/

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Museu_Nacional_Ferroviari_Pablo_Neruda&oldid=847546»