Sant Pedro de Atacama
Sant Pedro de Atacama és una comuna chilena ubicada en la província del Lloa, en la regió d'Antofagasta, en el nort de Chile ubicada a 2450 m s. n. m. La seua capital és la localitat del mateix nom i que dona també el seu nom al riu Sant Pedro de Atacama que la voreja.
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]Els orígens de l'ocupació humana del territori que hui conforma la comuna de Sant Pedro de Atacama es remonten al voltant de 11 000 anys a. C. en grups de caçadors-recolectors nómades que es desplaçaven per sectors de la puna i les quebrades de la prepuna en busca de recursos i sustente. Els processos de domesticació dels camélidos i desenroll de l'agricultura varen donar pas a poblacions que varen començar a assentar-se de manera permanent en llogarets, alcançant majors nivells de desenroll tecnològic, cultural i material per tota la conca del Salar de Atacama.
Finalment, el territori rebria l'influència de la cultura Tiawanaku, expressada a través de noves tècniques i estils de producció material i pràctiques espirituals. El colapse d'esta civilisació va ser succeït per un periodo de major desenroll local i conflicte entre señoríos, representat pel lloc Pukará de Quitor; no obstant, cap a mediats de el XV la zona seria incorporada dins del Tahuantinsuyo incaico, fet que duria en si una volta més noves pràctiques econòmiques, polítiques i religioses.[1]
Época inca i primeres visites espanyoles
[editar | editar còdic]Poc se sap de la Atacama incaica, pero es té coneiximent de que va existir un poble d'indis de nom Atacama, que a la seua volta era capital d'una província inca o huamani del mateix nom, i dita província es trobava subjecta a la regió inca o suyu del Collasuyu. Dit poble va ser visitat en 1540 per dos expedicions encomanades per Francisco Pizarro a la conquista de Chile, primer varen aplegar les huestes de Pedro de Valdivia i poc despuix varen ser alcançats per les Pedro Sancho de Hoz, qui va intentar traïcionar i capturar a Valdivia en el poble de Atacama.
...Valdivia no estava allí, s'havia alvançat per a preparar estage per a la tropa i a l'adop es trobava en un poble d'indis cridat també Atacama... Previngut Valdivia de les intencions de Sancho de la Hoz, contant en la llealtat dels seus companyers, va retornar al sendemà i va reduir a presó als conjurats. Als aventurers que acompanyaven a Sancho els va obligar a retornar al Perú i a este li va mantindre pres en els dos mesos que va durar la permanència en Atacama.[2]
Época virreinal
[editar | editar còdic]_(Editado).jpg){kind=link}
Menys d'un sigle despuix de l'incorporació al Imperi Inca, les huestes espanyoles varen aplegar a la zona, fet que va iniciar un conflicte armat en les poblacions atacameñas locals que s'estendria fins a 1557 en la firma d'un “acort de pau”. La dominació espanyola es va caracterisar per l'imposició del sistema econòmic colonial de l'encomana, el trasllat forçós als “pobles d'indis”, la conversió al catolicisme que donaria pas a les pràctiques sincréticas que caracterisen a la població indígena moderna i l'erosió de la llengua kunsa, entre atres efectes.[1]
Durant l'época del Imperi espanyol, el despoblado de Atacama apareix com a part del corregimiento de Copiapó de la Capitania General de Chile.[3]
El 6 de setembre de 1777 s'emet una Real Orde referida al cobro relacionada en l'almojarifazgo i alcabalas en Chile el qual fa menció del despoblado de Atacama i els pobles circumdants com a part de la jurisdicció chilena:
Aixina mateix en el mapa alçat per l'Armada espanyola en 1792 s'inclou dins del Regne de Chile des del paralel 22° al sur, en atres paraules, des de la zona del riu Lloa. En el mapa de 1793 elaborat per Andrés Baleato, director de l'Escola Nàutica de Lima, per orde del virrey Francisco Gil de Taboada i Lemus, Chile té com a frontera nort el grau 21° i mig, en específic la desembocadura del riu Lloa, fent menció explícita que la zona estava despoblada i recent havien poblats des del paralel 24[3][5]
Hipólito Unanue publica sobre el Virreinato de Perú en 1793 lo següent:
En la memòria del Francisco Gil de Taboada que li va donar al seu successor Ambrosio O'Higgins en 1795 es descriu el llímit entre el Perú i Chile el riu Lloa.[3][5]
Época contemporànea
[editar | editar còdic]En les guerres d'independència i la formació dels nous Estats moderns, Sant Pedro de Atacama i les localitats que hui conformen la comuna varen passar a ser administrades per Bolívia, convertint-se en un centre administratiu com a capital de la província de Atacama dins del Departament del Llitoral. No obstant, el territori va estar en disputa en Chile en el marc de la disputa limítrofa del desert de Atacama fins al tractat de llímits de 1866 entre abdós països, trobant-se en els territoris al nort del paralel 24° reconegut com a llímit internacional. Com a conseqüència de la guerra del Pacífic i el Tractat de 1904, el Departament va passar a convertir-se en territori chilé.
En esta última fita s'inicia un procés de “chilenización” que va estar marcat per l'incorporació del territori i la seua població a l'engranage econòmic que impulsava la mineria de l'época, sent Sant Pedro de Atacama un important punt de trànsit de caps de ganado destinades als campaments. Adicionalment, l'auge miner que va experimentar la regió en el seu conjunt durant el XX va impulsar processos migratoris cap als sectors de Calama i Chuquicamata que varen significar canvis socials i culturals en la població atacameña.[1]
Francisco Astaburoaga va escriure en 1899 en la seua Diccionari Geogràfic de la República de Chile[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where sobre el lloc:
El geógrafo chilé, Luis Risopatrón ho descriu com un ‘llogaret’ en el seu llibre Diccionari Jeográfico de Chile en l'any 1924:[8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Cap a fins de la década de 1950 va arribar a Sant Pedro de Atacama el sacerdot belga Gustavo Li Paige, qui ademés d'ocupar-se com a retor del poble va portar a terme una gran cantitat de treballs arqueològics que varen permetre començar a develar el passat remot i ancestral dels antics habitants. Estes investigacions varen contribuir enormement a posicionar el territori en l'imaginari colectiu gràcies a la construcció del Museu Arqueològic i la realisació d'un Congrés Internacional d'Arqueologia entre fins dels 50s i inicis dels 60s. En estes fites, Sant Pedro de Atacama començaria a obrir-se poc a poc cap a l'estranger.[1]
En l'any 1979, a través del Decrete Llei N.º 2.868, es va establir la comuna de Sant Pedro de Atacama, separant-la de la comuna de Calama a la qual pertanyia en eixe llavors. Un atre fet significatiu en térmens administratius i polítics va ser la promulgació en l'any 1993 de la Llei N.º 19.253, també coneguda com a “Llei Indígena”, la qual va establir, entre atres coses, la figura de “Àrea de Desenroll Indígena”. En 1997, a l'ampar d'esta llei, es crea l'Àrea de Desenroll Indígena Atacama la Gran, els llímits de la qual coincidixen en els de la comuna. Esta denominació implica que l'Estat té el deure velar pel benestar i millora en la calitat de vida de les persones indígenes que habiten estos territoris.
A contar de la década dels 90 comença a ocórrer un atre fenomen que duria grans transformacions i impactes en distints nivells: l'arribada del turisme. En 1998 s'inaugura l'Hotel Explora en el ayllu de Larache, el primer hotel de lux present en la comuna. En açò es potenciaria l'interés per descobrir el territori i els seus atractius naturals, atraent vertiginosamente una gran cantitat de visitants tant nacionals com a estrangers en el transcurs dels anys. Més encara, en l'any 2002 s'establix la Zona d'Interés Turístic “Àrea Sant Pedro de Atacama - Conca Geotèrmica El Tatio”, consolidant la comuna com un destí turístic de gran importància per a la regió i el país.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]La comuna de Sant Pedro de Atacama es troba emplaçada en les unitats geomorfològiques de Depressió de Atacama, Cordillera prealtiplanica, salares, Gran fossa prealtiplanica, Altiplano, Depressió salares captius i Precordillera de Domeyko.[9] Es localisa a 1700 quilómetros de Santiago i a 160 quilómetros del pas internacional Jama, i a 200 km del Pas de Sico que conecta en la província de Bota (Argentina). Sant Pedro de Atacama és la porta d'entrada a un dels deserts més grans i el més àrit del món: el desert de Atacama. Gran part del territori comunal correspon al salar de Atacama.
Clima
[editar | editar còdic]Presenta segons la classificació climàtica de Köppen clima de tundra (ET), clima de tundra de pluja estival (ET (w)), clima desértico fret (BWk), clima desértico fret de pluja estival (BWk (w)), clima semiárido (BSk) i clima semiárido de pluja estival (BSk (w)).[10]
La temperatura més alta registrada en Sant Pedro de Atacama va ser de 38,3 °C (100,9 °F) en giner de 2024.[11]
Hidrografia
[editar | editar còdic]La comuna es troba entre les conques hidrogràfiques de Endorreicas entre Fronterices i salar de Atacama, Endorreicas entre el salar de Atacama i Vertent del Pacífic, Fronterices entre el salar de Atacama i Socompa, Quebrada Caragols, riu Lloa i salar de Atacama.[12] Ademés, la comuna posseïx diversos cossos d'aigua, entre els que es destaquen l'estany Fancs Negres, estany Chaxa, estany Chita, estany de Pampa Ciènaga, estany en Salar Incahuasi, estany Gelat, estany Lleixiu, estany Miñiques, estany Miscanti, estany Tebinquiche, estany Trinchera i estany Tuyajto, ric Chic, riu de Juana, riu Gran, riu Incahuasi, riu Puritama, riu Putana, riu Salat, riu Sant Pedro, riu Tulan i riu Vilama; i salar d'Aigües Calentes, salar de Atacama, salar de Capur, salar de Loyoques o Quisquiro, salar de Pujsa, salar de Pular, salar de Talar, salar de Tara i salar El Laco.[13]
Mig ambient
[editar | editar còdic]Components biòtics
[editar | editar còdic]_-_comuna_de_San_Pedro_de_Atacama.svg){kind=link}
Dins del territori de la comuna es poden trobar els següents ecosistemes:[14][15][16]
- Xara baixa desértico tropical andino a on predominen Atriplex imbricata i Acantholippia deserticola (Preocupació menor)
- Xara baixa desértico tropical interior a on predominen Adesmia atacamensis i Cistanthe salsoloides (Preocupació menor)
- Xara baixa tropical andino a on predominen Adesmia frigida i Stipa frigida (Vulnerable)
- Xara baixa tropical andino a on predominen Fabiana bryoides i Parastrephia quadrangularis (Vulnerable)
- Xara baixa tropical andino a on predominen Fabiana denudata i Chuquiraga atacamensis (Vulnerable)
- Xara baixa tropical andino a on predominen Mulinum crassifolium i Urbania pappigera (Vulnerable)
- Xara desértico tropical interior a on predominen Atriplex atacamensis i Tessaria absinthioides (Preocupació menor)
- Zones geogràfiques hinóspitas sense vegetació (Sense informació)
Mides de protecció ambiental i conflictes socioambientales
[editar | editar còdic]Fins a 2022, la comuna de Sant Pedro de Atacama conta en les següents zones que posseïxen algun nivell de protecció ambiental:[17]
Administració
[editar | editar còdic]Municipalitat
[editar | editar còdic]La Municipalitat de Sant Pedro de Atacama per al periodo 2021-2024 és dirigida per l'alcalde Just Alexis Zuleta Santander (IND - Chile Digne Vert i Sobirà) i el concejo municipal conformat pels regidors:[18]
- Marisol González Reis (IND - Chile Digne Vert i Sobirà)
- Jorge Rolando Titichoca Servantes (IND - Chile Anem Renovació Nacional - IND)
- Carolina Andrea Soto Poblete (IND - Radicals i IND)
- Iván Andrés Bautista Colque (IND - Radicals i IND)
- Orlando Alberto Cortés Mora (IND - Radicals i IND)
- María Eugenia Cornejo Càdis (IND - Unitat Per l'Aprove PS PPD i IND)
Representació parlamentària
[editar | editar còdic]Sant Pedro de Atacama pertany al districte electoral n.º 3 i a la 2.ª circumscripció senatorial (Antofagasta). És representada en la Cámara del Congrés Nacional pels diputats Catalina Pérez (RD), Sebastián Videla Castell (IND-PL), Yovana Fumada Palma (PDG), Jaime Araya Guerrero (PPD-IND) i José Miguel Castro (RN). A la seua volta, és representada en el Senat pels senadors Esteban Velásquez (FREVS), Pedro Araya Guerrero (independent), Paulina Núñez Urrutia (RN) i Alejandro Guillier (Ind. pro-PR).[18][19]
Economia
[editar | editar còdic]En 2018, la cantitat d'empreses registrades davant el Servici d'Imposts Interns en Sant Pedro de Atacama va ser de 256.[20] L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser de -0,42, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Reproducció de Gravacions (1413,38), Comerç al por menor d'Artículs Típics i Artesania (406,73) i Residencials (125,03).
Energies renovables
[editar | editar còdic]En la finalitat d'aprofitar el potencial d'energia solar present a l'interior del territori comunal, en 2020 es va començar a eixecutar un pla de foment al autoconsum fotovoltaic, per mig de la generació d'electricitat a nivell local a través de la producció d'energies renovables.[21]
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]
En les últimes décades, Sant Pedro de Atacama s'ha convertit en un dels principals pols turístics de Chile, sent el punt de partida per als diversos recorreguts pel altiplano atacameño. En les seues afores es troben importants atractius com els géiseres del Tatio, el Valle de la Lluna i la Reserva nacional Els Flamencs, ademés de ruïnes arqueològiques i atres monuments històrics com el pucará de Quitor.
En els seus inicis va ser destí de mochileros i viagers, pero hui apleguen turistes de tots els racons del món, en especial europeus, atrets per les bellees naturals de la zona i l'encant particular del poble.
- Iglésia de Sant Pedro: perimetrada per un mur d'atobó que té tres portes coronades per un arc, és la més gran de la regió. Va ser sèu parroquial abans de 1641, pero els seus actuals murs daten de 1744 i varen ser reparats entre 1839 i 1843. La torre, de l'any 1964, va reemplaçar una antiga de fusta.
- Museu Arqueològic R.P. Gustavo Li Paige: el seu fundador, a qui deu el nom, va anar un misionero jesuïta belga que va realisar un dedicat estudi de l'arqueologia andina i va recolectar centenars d'objectes indígenes, els que en l'ajuda de l'Universitat Catòlica del Nort conseguix reunir en un museu. En estos restants arqueològics s'ilustra l'evolució dels pobles que varen habitar el Territori Atacameño en els seus onze mil anys de desenroll.
- Casa Incaica: la construcció més antiga del poble, techada en voltons de troncs, branques i palla.
- Géiseres del Tatio: [22] emplaçat en la conca geotèrmica d'igual nom a 90 km al nort de Sant Pedro de Atacama a una altura aproximada de 4320 metros sobre el nivell de la mar emergixen imponents fumarolas a través de les fissures en la corfa terrestre originades pel contacte de rius subterràneus d'aigua gelada en roques calentes alcançant uns 10 metros d'altura i 85 °C.
- Valle de la Lluna: lloc localisat a 12 km del poble, per l'antic camí a Calama. És una depressió rodejada de dunes desérticas i cerros en impressionants crestes filosas, que es troba sobre la Cordillera de la Sal. Forma part de la Reserva Nacional Els Flamencs.
- Pedra del Coyote: formació de rocosa característica de les postals S.P.A. Els turistes solen acodir a vore les vespradetes contemplant des d'este lloc la Vall de la Lluna, l'ocàs en el Licancabur i atres cerros i volcans.
- Termes de Puritama: termes ubicades a 28 km de Sant Pedro de Atacama, estan emplaçades al fondo d'una quebrada a lo llarc del riu que corre a 33,5 °C. És un lloc ideal per a la trobada en la naturalea i relaixació. En llengua Kunza Puri vol dir Aigua i Tama calenta.
- Pukará de Quitor, (Llogaret de Quitor, Monument Nacional): 4 km al nort, pel camí junt al riu Gran. És una fortalea defensiva que data del sigle XII, encara que després va ser ocupada i reforçada pels incas.
- Llogaret de Tulor: ruïnes arqueològiques enterrades en les arenes del desert, són administrades per la Comunitat Atacameña del Ayllú de Coyo, part de la Reserva Nacional els Flamencs. Este lloc és considerat un dels primers assentaments Atacameños, caracterisat per construccions circulares antisísmicas, útils per a esta zona del país.
- Estanys Cejar, Pedra, Ulls del Salar i Tebinquinche: série d'estanys salobres dispostes de nort a sur, a partir de 20 km del Poble de Sant Pedro de Atacama. En l'estany Pedra —al costat de Cejar— els turistes poden banyar-se surant en les denses aigües salades, mentres es pot contemplar la cordonera de fòc dels Vages.
- Salar de Atacama: 62 km cap a l'est. És una reserva natural de flamencs, de gran tamany. Este lloc té una vista magnífica, mostrant grans montanyes (en l'hivern nevades). Un lloc increible per a visitar i ser admirat per la seua gran bellea.
- Observatori astronòmic ALMA a 5000 m s. n. m., en el pla de Chajnator, s'estaja la major instalació d'astronomia del món, un observatori de 66 antenes pertanyent al Observatori Europeu Austral (ESO) que aprofita la gran altitut i calitat del cel del lloc, per a instalar dit observatori.
Existixen moltes companyies que oferixen tours a estos atractius turístics, a través d'elles pots accedir fàcilment a tots estos llocs. La majoria es troben al voltant de la plaça central de Sant Pedro de Atacama.
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]Radioemisoras
[editar | editar còdic]- FM
- 88.7 MHz Ràdio Orígens FM
- 90.3 MHz Ràdio Charanga Llatina (Antofagasta)
- 95.3 MHz Ràdio Antara
- 101.1 MHz Ràdio Progresse
- 102.9 MHz Ràdio Toconao
- 104.7 MHz Ràdio María Regna
Deportes
[editar | editar còdic]Fútbol
[editar | editar còdic]La Selecció de fútbol de Sant Pedro de Atacama va participar en les edicions 2010 i 2011 de la Copa Chile.
Escalada
[editar | editar còdic]Donat a la geografia del lloc (múltiples quebrades de 15-25 m. d'alt) es donen les condicions perfectes per a la pràctica d'Escalada Tradicional i Escalada Deportiva. Ademés, existixen murs artificials per a la pràctica d'este deport.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]
Vore també
[editar | editar còdic]- Desert de Atacama
- Puna de Atacama
- Museu del Meteorit
- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Chile
- Socaire
- Toconao
- El Tatio
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «PLAN MUNICIPAL DE CULTURA COMUNA DE SAN PEDRO DE ATACAMA 2022».
- ↑ «Cronistes colonials : (Primera part)» (en és). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2024-06-01.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Jaime Eyzaguirre (1967). Breu història de les fronteres de Chile.
- ↑ : Jaime Eyzaguirre i Fernando Silva(1966.)."Història".Santiago de Chile:N° 5
- ↑ 5,0 5,1 (1980) Els Títuls Històrics - Història de les fronteres de Chile Volum 3, Editorial Jurídica de Chile.
- ↑ (1797) el_Vireynato_de el_Per%C3%BA%2C_per a_el_a%C3%B1o_de_1797_(IA_b29343203).pdf&page=14 Guia política, eclesiàstica i militar del virreinato del Perú, Perú, p. 14.
- ↑ Plantilla:Cita DGRCh
- ↑ Plantilla:Cita DJCh
- ↑ GeoNode Cedeus.Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ Departament de Geografia Universitat de Chile. «Zones climàtiques de Chile segons Köppen-Geiger escala 1:1.500.000». Catàlec Nacional d'Informació Geoespacial. Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ «Extreme temperatures around the world». www.mherrera.org. Consultat el 2024-02-08.
- ↑ Direcció general d'Aigües. «Inventarie Públic de Conques Hidrogràfiques i Lagos». Ministeri d'Obres Públiques Direcció de General d'Aigües. Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ «SIIT | Mapes vectorials». Biblioteca del Congrés Nacional. Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ Luebert, Federico; Pliscoff, {{{nom2}}} (2006). Sinopsis bioclimàtica i vegetacional de Chile, 3. ed edició (en és), Editorial Universitària. OCLC 78891317. ISBN 956-11-1832-7.
- ↑ Editorial Universitària.doi:10.5281/zenodo.60800.Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ Ministeri del Mig ambient.Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ Ministeri del Mig ambient. «GEOPORTAL SIMBIO». apps.mma.gob.cl. Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ 18,0 18,1 Sistema Nacional d'Informació Comunal; Subsecretaria de Desenroll Regional i Administratiu. «Ficha comunal». Consultat el 2024-09-18.
- ↑ «Llistat de senadores i senadors». www.senado.cl. Consultat el 2024-09-18.
- ↑ «ADALYTICS». adalytics.cl. Consultat el 5 de setembre de 2020.
- ↑ «a-subsidi-a-la-operacion-del-sistema-de-autogeneracion-de-energia-electrica-de-la-comuna-de-sant-pedro-de-atacama/ », Elamerica.cl. Consultat el 13 de novembre de 2020.
- ↑ Pia Sitchel. «Geiser del Tatio és un dels principals atractius de Sant Pedro de Atacama».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sant Pedro de Atacama.
- Best of Sant Pedro de Atacama
- I. Municipalitat de Sant Pedro de Atacama
- Sant Pedro de Atacama Portal d'Assistència Gratuïta de Viages
- [enllaç trencat]
- Museu Arqueològic Gustavo Li Paige
- Pronòstics Meteorològics per a Calama i Sant Pedro de Atacama, comparats
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «San Pedro de Atacama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.