Canals fueguinos
Els canals fueguinos[Nota 1] són un conjunt de canals que rodegen les illes que conformen l'archipèlec de Terra del Fòc en les regions austral de Chile i Argentina.
Administrativamente els canals i les seues riberes pertanyen a la Regió de Magallanes i Antàrtica Chilena[1] i a la província argentina de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur.
Estos canals eren navegats pels pobles yámana i kawésqar des de fa aproximadament 6000 anys fins a fins del XX. Al començament del XXI abdós pobles es troben pràcticament extinguits per efectes de la colonisació occidental.
Recorregut
Els canals fueguinos estan ubicats en l'extrem austral del continent americà, entre els paralels 52°28' i 56° de latitut S. i els meridianos 63°44' i 74°45' de llongitut O.
Els principals canals que es formen entre les grans illes del NO són els canals Òbriga, Bàrbara, Acwalisnan, Magdalena i Cockburn.
Els canals Magdalena i Cockburn corren l'un a continuació de l'atre per l'occident de l'illa Gran de Terra del Fòc separant a esta de les illes Capità Aracena i Clarence. Són la via més utilisada per a navegar des de l'estret de Magallanes a les illa del sur i surest.
Entre l'illa Gran de Terra del Fòc i els archipèlecs del sur i surest, s'interpon l'extens canal Beagle en un recorregut total de casi 200 milles; d'occident a orient va prenent successivament diversos noms : canal Brecknock, canal Ballenero, canal O'Brien, sen Darwin, braç del Noroest i braç del Suroest i canal Beagle pròpiament dit.[2]
Història
- Artícul principal → Història de la Patagonia.
Els indígenes que habitaven la Terra del Fòc varen ser coneguts durant varis sigles en l'únic nom de fueguinos. Solament despuix de la mitat del XIX, quan es va efectuar l'expedició hidrogràfica al mando del comandant Parker King, 1826-1830, se'ls va escomençar a classificar en quatre branques distintes: kawésqar, yaganes, onas i haush.
Els kawésqar vivien en abdós riberes de l'estret de Magallanes des de port de la Fam a l'occident, incloent el sector del sen Almirantazgo, en els canals patagónicos fins al golf de Penes i en les illes occidentals de l'archipèlec fueguino, des del cap Pilar fins al sen Lladres.
Els yámanas habitaven els sectors central i oriental del canal Beagle i els canals que estan al sur del mateix fins a les illes Hermite. Congregant-se principalment en el sector del canal Murray i caleta Wulaia.
Els onas ocupaven el sector nordest de l'illa Gran de Terra del Fòc i els haush l'extrem surest de la mateixa.
El grup dels indis kawésqar–yámana i el dels onas-haush formaven dos grups racials completament distints per les seues característiques físiques i costums. Sobre la llengua es tractava de tres famílies lengüísticas distintes, els yámanas parlaven un idioma totalment diferent al dels kawésqar.[3]
Vore també
Notes
- ↑ Es recomana llegir este artícul tenint a la vista un atles i/o les cartes de navegació de les zones que es mencionen.
Referències
- ↑ Magallanes, 2018.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 38-39.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 20-21.
Bibliografia utilisada
- Magallanes, Regió(2018).«Governe de Chile - Regió de Magallanes».Consultat el 11 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canales fueguinos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.