Anar al contingut

Sen Darwin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

</noinclude>

Es denomina sen Darwin[Nota 1] l'extens cos d'aigua de mar en el que desemboquen els canals Pomar i O'Brien i que després de recórrer 14 milles prenen el nom de braç del Noroest com a continuació del canal Beagle.[1]

Administrativamente pertany a la Regió de Magallanes i Antàrtica Chilena, Província de l'Antàrtica Chilena, comuna Cap de Forns.[2] El canal queda dins del parc nacional Alberto d'Agostini.[3]

Des de fa aproximadament 6000 anys fins a mitat del XX les seues costes varen ser habitades pels pobles kawésqar i yámana. Al començament del XXI estos pobles havien segut pràcticament extinguits per l'acció de l'home blanc.[4]

Recorregut

El sen Darwin és un gran cos de mar en el que desemboquen cap a l'orient els canals Pomar i O'Brien en el seu recorregut cap al braç del Noroest del canal Beagle. Els seus llímits són: pel nort la costa de l'illa Gran de Terra del Fòc entre els sens Gelera i Garibaldi en una extensió d'aproximadament 14 milles; a l'est l'entrada occidental del braç del Noroest i la costa oest de l'illa Gordon, al sur les illes Darwin i Thomson i al weste les illes O'Brien i Londonderry, i el grup dels Timbals. Casi al centre del sen es troba l'illa Chair.

En els seus contorns desemboquen els següents canals: en el costat oest els canals O'Brien i Pomar, a l'est el braç Noroest i pel sur els canals Fancs Merino i Thomson.[1]

Història

Des de fa uns 6000 anys les seues aigües eren recorregudes pels poble kawésqar i yámanas, nómades canoeros, recolectors marins. Açò va durar fins a mediats del XX en que pràcticament ya havien segut extinguits per l'acció de l'home blanc.

A fins del XVIII, a partir de l'any 1788 varen començar a aplegar a la zona els balleneros, els loberos i caçadors de foques anglesos i nortamericanes i finalment els chilotes.[5]

Durant els mesos de febrer i març de 1830 el comandant Robert Fitzroy en l'HMS Beagle va estar fondejat en caleta Doris i en port March rebuscando una embarcació que li va ser furtada pels indígenes, temps que va aprofitar per a treballar en l'alçament de la zona.[6]

Durant l'any 1903 la cañonera Magallanes de l'Armada de Chile baix el mando del comandant Baldomero Pacheco va efectuar treballs d'alçament hidrogràfic en el sector del grup dels Timbals.[7]

Vore també

Notes

  1. ↑ Es recomana llegir este artícul tenint a la vista un atles i/o les cartes de navegació de les zones que es mencionen.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Institut Hidrogràfic, 1958, p. 172.
  2. ↑ Magallanes, 2018.
  3. ↑ Ministeri de Bens Nacionals (1985). «Parc Nacional Alberto d'Agostini» (en espanyol).
  4. ↑ Chapman, 2012, pp. 29,30,31.
  5. ↑ Chapman, 2012, pp. 88-100.
  6. ↑ King, 1839, pp. 406-408-417.
  7. ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, p. 12.

Bibliografia utilisada

Bibliografia adicional