Canal O'Brien
Canal O'Brien [Nota 1] és un dels noms que pren el canal Beagle en el seu recorregut. És la continuació del canal Ballenero i un dels canals fueguinos que fluïx aproximadament 10 milles pel sur de l'illa O'Brien. En l'extrem oriental del canal Ballenero està situada l'illa O'Brien que dividix el canal principal en dos branques, els canals Pomar i O'Brien que corren respectivament pel nort i sur d'esta.[1]
Administrativamente pertany a la Regió de Magallanes i Antàrtica Chilena, Província de l'Antàrtica Chilena, comuna Cap de Forns.[2] El canal queda dins del parc nacional Alberto d'Agostini.[3]
Des de fa aproximadament 6000 anys fins a mitat del XX les seues costes varen ser habitades pels pobles kawésqar i yámana. Al començament del XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.[4]
Recorregut
El canal O'Brien s'ubica entre la costa S de l'illa O'Brien i la costa N de l'illa Londonderry. Des de la seua entrada occidental com a continuació del canal Ballenero en l'illot Redó es prolonga per unes 10 milles fins al seu terme en la punta Americana, en l'extrem oriental de l'illa O'Brien, en que inicia el seu pas pel sen Darwin.
L'ample del canal en la seua entrada oriental és d'1 milla la que despuix es reduïx a sol 3 cables per la presència d'algunes roques i illots que es mantenen per unes 5 milles més cap al W.
La profunditat de les aigües són considerables encara en les parts més angostes i com el curs no presenta canvis importants, ni les corrents són de consideració, la seua navegació encara que requerix atenció és segura per a tot tipo de naus.[1]
Història
Des de fa uns 6000 anys les seues aigües eren recorregudes pels poble kawésqar i yámanas, nómades canoeros, recolectors marins. Açò va durar fins a mediats del XX en que pràcticament ya havien segut extinguits per l'acció de l'home blanc.
A fins del XVIII, a partir de l'any 1788 varen escomençar a aplegar a la zona els balleneros, els loberos i caçadors de foques anglesos i nortamericanes i finalment els chilotes.[5]
Durant els mesos de febrer i març de 1830 el comandant Robert Fitzroy en l'HMS Beagle va estar fondejat en caleta Doris i en port March rebuscando una embarcació que li va ser furtada pels indígenes, temps que va aprofitar per a treballar en l'alçament de la zona.[6]
Durant l'any 1903 la cañonera Magallanes de l'Armada de Chile baix el mando del comandant Baldomero Pacheco va efectuar treballs d'alçament hidrogràfic en el sector del canal.[7]
Vore també
Notes
- ↑ Es recomana llegir este artícul tenint a la vista un atles i/o les cartes de navegació de les zones que es mencionen.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Institut Hidrogràfic, 1958, p. 168.
- ↑ Magallanes, 2018.
- ↑ Ministeri de Bens Nacionals (1985). «Parc Nacional Alberto d'Agostini» (en espanyol).
- ↑ Chapman, 2012, pp. 29,30,31.
- ↑ Chapman, 2012, pp. 88-100.
- ↑ King, 1839, pp. 406-408-417.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, p. 12.
Bibliografia utilisada
- Institut Hidrogràfic, Armada de Chile (1958). Rumb de la Costa de Chile Volum V, 4 edició (en espanyol), Institut Hidrogràfic de l'Armada.
- King, Phillip Parker (1839). Robert FitzRoy (ed.). Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the first expedition, 1826-30, under the command of Captain P. Parker King, R. N., F. R. S. (en inglés), Londres: Henry Colburn. Consultat el 2013.
- Magallanes, Regió(2018).«Governe de Chile - Regió de Magallanes».Consultat el 11 d'abril de 2018.
Bibliografia adicional
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canal O'Brien» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.