Canal Ballener
Canal Ballener[Nota 1] és un dels noms que pren el canal Beagle en el seu recorregut cap al Pacífic. És la continuació del canal Brecknock i un dels canals fueguinos que corre aproximadament 32 milles fins a prop de la costa sur de l'illa O'Brien a on pren el nom de canal O'Brien.[1]
Administrativamente pertany a la Regió de Magallanes i Antàrtica Chilena.[2] Província Antàrtica Chilena, comuna Cap de Forns. El canal queda dins del parc nacional Alberto d'Agostini[3]
Des de fa aproximadament 6000 anys fins a mitat del XX les seues costes varen ser habitades pels pobles kawésqar i yamana. Al començament del XXI estos pobles havien segut pràcticament extinguits per l'acció de l'home blanc.[4]
Recorregut
El canal Ballener, en la seua entrada occidental, s'eixampla formant el gran sen denominat baïa Desolada i es prolonga per més de 32 milles en direcció EIXE. Termina per l'orient front a l'illot Redó, que està prop de la costa sur de l'illa O'Brien, continuant cap a l'est en el nom de canal O'Brien.
La seua ribera nort la forma la costa sur de l'illa Gran de Terra del Fòc; en la que es formen profunts sens i estuaris. Cobrix esta part una sola i immens llançol de gèl que es derrama per les valls en gelera jagantescs que apleguen a la mar; l'espectàcul és grandiós, pero desolat. La seua ribera sur està formada en la seua major part per l'illa Stewart.[1]
Història
Des de fa uns 6000 anys les seues aigües eren recorregudes pels pobles kawésqar i yámanas, nómades canoeros, recolectors marins. Açò va durar fins a mediats del XX en que pràcticament ya havien segut extinguits per l'acció de l'home blanc.
A fins del XVIII, a partir de l'any 1788 varen escomençar a aplegar a la zona els balleners, els loberos i caçadors de foques anglesos i nortamericanes i finalment els chilotes.[5]
Des del 28 de giner de 1830 fins al 16 de febrer del mateix any, durant l'expedició anglesa del comandant Phillip Parker King, l'HMS Beagle baix el mando del comandant Robert Fitz Roy va estar fondejat en port Townshend ubicat en l'extrem SE de l'illa London. La causa de tan llarga permanència va ser que els indígenes del sector li varen furtar una embarcació i ell va decidir buscar-la mentres aprofitava d'explorar i alçar les costes circumdants.[6]
Durant l'any 1901 el travessia President Pinte de l'Armada de Chile va efectuar treballs d'alçament hidrogràfic en el sector del canal.[7]
Vore també
Notes
- ↑ Es recomana llegir este artícul tenint a la vista un atles i/o les cartes de navegació de les zones que es mencionen.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Institut Hidrogràfic, 1958, p. 145.
- ↑ Magallanes, 2018.
- ↑ Ministeri de Bens Nacionals (1985). «Parc Nacional Alberto d'Agostini» (en espanyol).
- ↑ Chapman, 2012, pp. 29,30,31.
- ↑ Chapman, 2012, pp. 88-100.
- ↑ King, 1839, pp. 389-399.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, p. 12.
Bibliografia utilisada
- Institut Hidrogràfic, Armada de Chile (1958). Rumb de la Costa de Chile Volum V, 4 edició (en espanyol), Institut Hidrogràfic de l'Armada.
- King, Phillip Parker (1839). Robert FitzRoy (ed.). Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the first expedition, 1826-30, under the command of Captain P. Parker King, R. N., F. R. S. (en inglés), Londres: Henry Colburn. Consultat el 2013.
- Magallanes, Regió(2018).«Governe de Chile - Regió de Magallanes».Consultat el 11 d'abril de 2018.
Bibliografia adicional
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canal Ballenero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.