Canal Brecknock
<mapframe width="350" height="300" zoom="6" latitude="-54" longitude="-70" text="L'Estret de Magallanes i els canals Beagle, Brecknock, Cockburn, Magdalena, Acwalisnan, Bàrbara, Ocasió, Ballenero i Òbriga. Clic sobre el polígon mostra el nom de la via marítima."> [
{
"type": "ExternalData",
"service": "page",
"title": "Beagle channel. map"
},
{
"type": "ExternalData",
"service": "page",
"title": "Canal Brecknock. map"
},
{
"type": "ExternalData",
"service": "page",
"title": "Magdalena channel. map"
},
{
"type": "ExternalData",
"service": "page",
"title": "Òbriga channel. map"
},
{
"type": "ExternalData",
"service": "page",
"title": "Canal Acwalisnan. map"
},
{
"type": "ExternalData",
"service": "page",
"title": "Barbara channel. map"
},
{
"type": "ExternalData",
"service": "page",
"title": "Canal Cockburn. map"
},
{
"type": "ExternalData",
"service": "page",
"title": "Ballenero channel. map"
}
] </mapframe> El canal Brecknock[Nota 1] és la part més occidental del canal Beagle a on s'unix al canal Cockburn. És un dels canals fueguinos que corre per unes 28 milles des de l'illa Aguirre fins a l'extrem oest de la baïa Desolada a on pren el nom de canal Ballenero.[1]
Administrativamente pertany a la Regió de Magallanes i Antàrtica Chilena, Província de l'Antàrtica Chilena, comuna Cap de Forns.[2] El canal queda dins del parc nacional Alberto d'Agostini.[3]
Des de fa aproximadament 6000 anys fins a mitat del XX les seues costes varen ser habitades pels pobles kawésqar i yámana. Al començament del XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.[4]
Recorregut
El canal Brecknock és la part més occidental del canal Beagle. Medix unes 28 milles de llarc, sent el seu curs prou sinuós. S'estén des de l'extrem oest de l'illa Aguirre, a on s'unix en el canal Cockburn, fins a l'entrada oest de baïa Desolada a on passa a denominar-se canal Ballenero.
La seua ribera nort la formen la costa sur de la península Brecknock i les illes Aguirre i Brecknock. Pel costat sur estan les illes del grup Camden: Astrea, London i Sidney ademés de les illes Georgiana , Basket i Macías.
Les terres d'abdós costats del canal són desolades en montanyes d'altura considerable, assotades permanentment pels forts vents del SW, lo que impedix el desenroll de vegetació, la que solament existix en llocs molt abrigats.
La part oriental del canal és més angosta que l'occidental, en algunes roques en el seu curs. La creixent tira cap a l'est en major força que la vaciante que tira cap al Pacífic.[5]
Història
Des de fa uns 6000 anys les seues aigües eren recorregudes pels poble kawésqar i yámanas, nómades canoeros, recolectors marins. Açò va durar fins a mediats del XX en que pràcticament ya havien segut extinguits per l'acció de l'home blanc.
A fins del XVIII, a partir de l'any 1788 varen escomençar a aplegar a la zona els balleneros, els loberos i caçadors de foques anglesos i nortamericanes i finalment els chilotes.[6]
Des del 28 de giner de 1830 fins al 16 de febrer del mateix any, durant l'expedició anglesa del comandant Phillip Parker King, l'HMS Beagle baix el mando del comandant Robert Fitz Roy va estar fondejat en port Townshend ubicat en l'extrem SE de l'illa London. La causa de tan llarga permanència va ser que els indígenes del sector li varen furtar una embarcació i ell va decidir buscar-la mentres aprofitava d'explorar i alçar les costes circumdants.[7] i[8]
Durant l'any 1901 el travessia President Pinte de l'Armada de Chile va efectuar treballs d'alçament hidrogràfic en el canal.[9]
En 1917 en un treball etnològic Charles Wellington Furlong se senyala que, encara que la presència d'alacalufes es podia registrar en ocasions fins al territori yámana del Canal Murray, a l'oest de l'Illa Navarino, la península de Brecknock i el canal que corre junt a ella "era una tremenda barrera per a la intercomunicació entre estes dos tribus (alacalufe i yámana)". Puix passar "en fràgils canoas el costat de barlovent dels frunzits tallats de la península de Brecknock era alguna cosa només per als més audaços o en dificultats", per lo que, en opinió d'este autor, este pas hauria segut la frontera tradicional entre les dos ètnia.[10]
Vore també
Notes
- ↑ Es recomana llegir este artícul tenint a la vista un atles i/o les cartes de navegació de les zones que es mencionen.
Referències
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, p. 131.
- ↑ Magallanes, 2018.
- ↑ Ministeri de Bens Nacionals (1985). «Parc Nacional Alberto d'Agostini (zona dels glaciars)» (en espanyol).
- ↑ Chapman, 2012, pp. 29,30,31.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 131,132.
- ↑ Chapman, 2012, pp. 88-100.
- ↑ King, 1839, pp. 389-399.
- ↑ Chapman, 2012, pp. 155-160.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, p. 12.
- ↑ Furlong, Charres Wellington(1917).«Tribal Distribution and Settlements of the Fuegians, Comprising Nomenclature, Etymology, Philology, and Populations».Geographical Review.3(3): 169–187.doi:10.2307/207659.Consultat el 19 de febrer de 2023.
Bibliografia utilisada
- Institut Hidrogràfic, Armada de Chile (1958). Rumb de la Costa de Chile Volum V, 4 edició (en espanyol), Institut Hidrogràfic de l'Armada.
- King, Phillip Parker (1839). Robert FitzRoy (ed.). Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the first expedition, 1826-30, under the command of Captain P. Parker King, R. N., F. R. S. (en anglés), Londres: Henry Colburn. Consultat el 2013.
- Magallanes, Regió(2018).«Governe de Chile - Regió de Magallanes».Consultat el 11 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canal Brecknock» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.