Robert Fitz Roy

Robert Fitz Roy

Robert FitzRoy, a voltes Fitz Roy o Fitz-Roy, (Suffolk, Anglaterra, 5 de juliol de 1805-Surrey, Anglaterra, 30 d'abril de 1865) va ser un oficial de la Marina Real Britànica que va alcançar el grau de vicealmirante i que va conseguir fama duradora per haver segut el comandant del HMS Beagle durant el famós viage de Charles Darwin al voltant del món (1831-1836). Va ser pioner de les observacions meteorològiques i va fer de la predicció del temps una realitat. Va ser també un expert navegant i hidrógrafo i governador de Nova Zelanda des de 1843 a 1845.

Primers anys

Va nàixer en Ampton, Suffolk, Anglaterra, el 5 de juliol de 1805. Per abdós pares estava relacionat en els més alts escalons de l'aristocràcia britànica. El seu pare, el general Charles FitzRoy, era fill del tercer duc de Grafton, bisnieto del rei Carlos II d'Anglaterra. La seua mare, Anne Frances Stewart, va ser la filla major del primer marqués de Londonderry i mig germana del vescomte Castlereagh. En febrer de 1818, als dotze anys d'edat, va entrar a la Royal Naval Academy, Portsmouth i a l'any següent a la Marina Real Britànica.

Inicis de la seua carrera naval

A l'edat de catorze anys es va embarcar com a estudiant voluntari en la fragata HMS Owen Glendower, en la que a mitan de 1820 va navegar a Sudamérica retornant a Anglaterra en giner de 1822. En el mateix buc va ser nomenat guardiamarina i després transbordat al HMS Hind en el que va terminar el seu curs en distinció. El 7 de setembre de 1824 va ser ascendit a tinent després de passar un examen que va aprovar en la més alta calificació (100 %, percentage mai abans conseguit). El seu primer destí com a tinent va ser el HMS Tetis i en agost de 1828 va ser designat ajudant d'órdens del contralmirante Robert Otway, comandant en cap de l'Estació Suramericana a bordo del HMS Ganges. Tres mesos despuix va ser designat comandant del HMS Beagle, nau que realisava alçament hidrogràfics en les costes meridionals d'Amèrica del Sur.

Comandant del HMS Beagle – Primer viage

Artícul principal → HMS Beagle.

En 1823 el Almirantazgo britànic va ordenar que dos bucs anaren preparats per a inspeccionar les costes meridionals d'Amèrica del Sur. En maig de 1826 el HMS Adventure i el HMS Beagle varen estar llests per a complir la comissió. El HMS Adventure va ser posat baix el mando del comandant Phillip Parker King, que ademés tenia el càrrec d'hidrógrafo i comandant en cap de l'expedició. El HMS Beagle estava al mando del comandant Pringle Stokes.

El 12 d'agost de 1828 el comandant Pringle Stokes va fallir despuix d'haver intentat suïcidar-se d'un tir en el seu camarote dotze dies abans. Parker King va nomenar en el seu lloc al tinent W. G. Skyring, segon comandant del HMS Beagle, pero en novembre de 1828 el contraalmirante Robert Otway, va nomenar com a comandant en propietat del HMS Beagle al tinent Robert Fitz-Roy que tenia llavors vintitrés anys d'edat.

baix el seu mando el HMS Beagle va efectuar treballs hidrogràfics en la zona del canal Magdalena, en la partix sur dels archipèlecs que estan al sur del estret de Magallanes, alcançant les illes Diego Ramírez i el cap de Forns, varen descobrir el canal Beagle. En febrer de 1830 un grup d'indígenes kawésqar va furtar un pot que el HMS Beagle no va poder recuperar i en represàlia Fitz-Roy va embarcar a tres rehens, kawésqar, i després en maig va embarcar un quarto jove de la tribu yagán. Va decidir dur-els fins a Anglaterra i dur-els de tornada en una pròxima oportunitat després de que hagueren deprés l'idioma anglés i atres matèries pròpies de la civilisació occidental, els va assignar els següents noms i edats: York Minster 26, Boat Memory 20, Jemmy Button 14 (yagán), Fuegia Basket (una chiqueta) 9. El 6 d'agost de 1830 el HMS Beagle i el HMS Adventure varen salpar de Riu de Janeiro cap a Anglaterra fondejant el 14 d'octubre del mateix any en Plymouth. El HMS Beagle va ser desmantellat i va passar a la reserva.

Comandant del HMS Beagle – Segon viage

Artícul principal → HMS Beagle.

En data 27 de juny de 1831 va ser nomenat novament comandant del HMS Beagle i va deure allistar-ho per a una llarga comissió. Deuria continuar els treballs hidrogràfics en Sudamérica, en la costa de la Patagonia oriental entre el Riu de l'Argent i l'Estret de Magallanes, el canal Beagle i el canal Ballenero, terminar alguns treballs en l'Estret de Magallanes i seguir a Concepció o Valparaíso. Dur de tornada als fueguinos al seu lloc d'orige, determinar rutes cap als ports de les illes Malvines i illes Galápagos. Finalment devia dirigir-se a Tahití i a Port Jackson en Austràlia per a verificar la marcha dels cronómetros. Deuria efectuar una inspecció geològica d'un atolón de coral en l'oceà Pacífic i retornar a Anglaterra creuant el cap de Bona Esperança.

• Fitz Roy va donar cabal compliment a les tasques assignades per ad açò va salpar de Plymouth el 27 de decembre de 1831 i va fondejar en Riu de Janeiro el 4 d'abril de 1832. El 22 d'agost de 1832 va començar els treballs hidrogràfics des del Riu de l'Argent al sur. En decembre va recalar a Terra del Fòc, el 23 de giner de 1833 va desembarcar als tres fueguinos en Wulaia (Boat Memory havia mort en Anglaterra). El 9 de juny el HMS Beagle va salpar de port de la Fam cap a Chiloé fondejant en Sant Carlos d'Ancud el 27 de juny de 1834. Fitz Roy va permanéixer en Chile fins a fins de juliol de 1835, efectuat múltiples alçament de la seua costa. Va participar activament en el rescat de la tripulació del HMS Challenger que havia varat el 19 de maig de 1835 en la punta Morguilla prop de la desembocadura del riu Lebu. El 9 d'agost va arribar a El Callao a on va permanéixer fins al 7 de setembre data que va salpar rumbo a les illes Galápagos. Va permanéixer en les Galápagos des de 15 de setembre al 20 d'octubre, després va salpar rumbo a Tahití. Del 15 al 19 de novembre va permanéixer en Tahití, del 21 al 30 de decembre en Nova Zelanda de l'11 de giner de 1836 al 13 de març en Austràlia, del 31 de març al 12 d'abril en les illes Keeling investigant els bancs de coral, el 29 d'abril va fondejar en port Louis en illes Maurici, el 9 de maig va fondejar en baïa Simón en el cap de Bona Esperança, després va continuar a l'illa Santa Helena, a Ascensió, Salvador de Baïa, Pernambuco, Cap Vert, les Azores i va fondejar en Falmouth el 2 d'octubre de 1836 despuix d'una absència de quatre anys i nou mesos d'Anglaterra.

En este viage Fitz-Roy va tindre com a companyer de cambra al jove naturaliste Charles Darwin, qui durant el viage va començar a esbossar la seua célebre teoria de l'evolució lo que va fer del HMS Beagle una de les naus més conegudes de l'Edat Contemporànea.

A la tornada del viage

El 8 de decembre de 1836, Fitz Roy es va casar en Mary Henrietta O'Brien una jove en la qual hi havia estat compromés per molt temps, varen tindre tres filles i un fill. Darwin es va sorprendre d'este matrimoni puix Fitz Roy, durant el temps que varen estar junts mai li va parlar d'esta relació. En 1837 va ser guardonat en una medalla d'or per la Royal Geographical Society per la seua colaboració en esta. Per a apreciar l'esperit que animava a Fitz Roy com a investigador, esperit que ho va fer mereixedor del reconeiximent del món científic britànic, bastaria llegir els dos volums de les seues narracions com a comandant del HMS Beagle. Açò va escriure en el seu Diari de Viage durant el seu primer viage: . En 1839 va editar en tres volums la narració dels viages d'alçament dels barcos HMS Adventure i HMS Beagle, efectuats entre els anys 1826 i 1836, que descriuen l'inspecció de les costes meridionals de Sudamérica i la circumnavegació del món pel HMS Beagle. En publicar estos treballs, Fitz Roy va especificar que ho va fer autorisat pel comandant P. Parker King que comandó l'expedició entre els anys 1826 i 1830.

En 1841, Fitzroy va ser elegit membre del Parlament per Durham i nomenat Conservador de riu Mersey en 1842.

Governador de Nova Zelanda

El primer governador general de Nova Zelanda, William Hobson, va morir en 1842 i la Societat de l'Iglésia Misionero, en forta presència en el país, va sugerir a Fitz Roy com el seu successor. Fitz Roy es va traslladar en el Bangalore a Sídney i d'allí a Nova Zelanda en la seua esposa, tres chiquets i el seu sogre, arribant a Auckland el 23 de decembre de 1843. Les seues instruccions eren mantindre l'orde i protegir als maoríes, com també satisfer els requeriments de terres que feyen els colon que continuaven aplegant al país. Se li varen donar escassos mijos militars i els recursos del govern, provinents principalment dels drets d'aduana, varen anar d'una insuficiència llamentable. Una de les seues primeres tasques va ser investigar les circumstàncies que varen rodejar la massacre de Wairau ocorreguda poc abans de la seua arribe al país, el 17 de juny de 1843, i que va ser el primer enfrontament armat entre els maoríes i els colon britànics després del tractat de Waitangi. En l'incident varen morir quatre maoríes i tres varen ser ferits, mentres que pel costat britànic varen morir vintidós colon i cinc varen ser ferits. Dotze dels britànics varen ser morts despuix que s'havien rendit. Fitz Roy va trobar que les accions dels colon havien segut illegals i sabiamente es va negar a prendre qualsevol acció contra els maoríes lo que va anar fortament criticat pels colon i la companyia New Zealand. Com a resultat de l'investigació va nomenar un superintendente per a la zona. També va insistir que la companyia New Zealand deuria pagar un preu just i realiste per les terres que dien haver comprat. Tot lo anterior ho varen fer molt impopular. La venda de terres va ser un assunt permanentment desagradable. Els colon estaven disposts a comprar terres i alguns dels maoríes a vendre-les, pero en virtut del tractat de Waitangi, la venda de terres només es podia efectuar si el govern actuava com a intermediari, lo que resultava extremadament llent. Fitz Roy va canviar la regla permetent-li als colon comprar directament, subjecte a pagar un impost de dèu chelins per acre. No obstant, el sistema va resultar més llent de lo esperat per lo que Fitz Roy, per a cobrir el dèficit financer va pujar els drets d'aduana, el que després va reemplaçar per un dret de propietat i un impost als ingressos. Tots estos sistemes varen fallar i abans que el govern caiguera en la bancarrota, Fitz Roy es va vore obligat a emetre paper moneda sense respal. Mentrestant, els maoríes de l'extrem nort, al voltant de Bay of islands, que havien segut els primers en firmar el Tractat de Waitangi, se sentien cada volta més marginats i resentits pels canvis que havien tingut lloc en Nova Zelanda. Per a mostrar el seu resentiment, Hone Heke va derribar l'asta de la bandera en Kororareka. FitzRoy, en lloc d'abordar els problemes, va ordenar que l'asta fora alçada novament. Hone Heke la va derribar de nou, quatre voltes en total, per lo que a la quarta ocasió va començar la primera guerra de Nova Zelanda, a voltes cridada la Guerra de la Bandera o la Guerra del Nort. Pronte es va fer evident que FitzRoy no tenia els recursos per a conseguir un ràpit fi de la guerra. Mentrestant, els portaveus de la companyia New Zealand, actius en Gran Bretanya, varen presentar davant la Cámara que la governació de FitzRoy era molt dèbil. Com a resultat, poc despuix va ser cridat i substituït per George Grey, llavors governador d'Austràlia del Sur. A Grey se li va donar el respal i respal que a FitzRoy se li va negar.

Últims anys en l'Armada

De tornada en Anglaterra, en setembre de 1848 va ser nomenat superintendente del Drassana Real, en Woolwich, i el 14 de març de 1849 se li va donar el mando de la fragata HMS Arrogant, el seu últim mando a flotació. En 1851 es va retirar del servici actiu, en part per maltia. Eixe mateix any va ser elegit com a membre de la Royal Society en el respal de tretze dels seus membres, entre ells Charles Darwin. Nomenament que ho va omplir d'alegria i orgull.

Cap del departament de meteorologia

En 1854 per recomanació del vicealmirante Francis Beaufort i del president de la Royal Society, va ser designat cap d'un nou departament del Board of Trade que es dedicaria a recolectar les senyes del temps en la mar, com un servici a la navegació i el títul de la qual va ser "Estadístiques meteorològiques del Board of Trade". Esta chicoteta oficina va ser la precursora de l'Oficina Meteorològica del Regne Unit, la Met Office. En 1861 Fitz Roy va establir una ret de quinze estacions costeres que proporcionaven a les naus en la mar, per mig d'avisos visuals, l'estat del temps.

L'orige de les espècies

Artícul principal → L'orige de les espècies.

Quan L'orige de les espècies va ser publicat, Fitz Roy, segons pareix, es va sentir traïcionat i culpable en part pel desenroll de la teoria. Sèt mesos despuix de la publicació dellibre el 30 de juny de 1860, va tindre lloc en el museu de l'Universitat d'Oxford, lo que la posteritat ha cridat el "Debat de l'evolució en Oxford 1860". Varis destacats científics i filòsofs britànics, Thomas Henry Huxley, Samuel Wilberforce, Benajamin Brodie, Joseph Dalton Hooker i Robert Fitz Roy, entre uns atres, es varen reunir per a debatre sobre la teoria de Darwin. Durant el debat Fitz Roy va atacar ellibre i alçant una immensa Bíblia primer en abdós mans i després en una mà sobre el seu cap, solemnement imploró a l'audiència que cregueren en Deu en lloc de l'home.

Últims anys

En 1854 despuix de la mort de la seua primera esposa, es va casar en Londres en María Isabella Smyth en qui va tindre una filla. Fitz Roy ya retirat, en 1863, va ser ascendit per antiguetat al grau de vicealmirante. En 1865 per una depressió, es va suïcidar. Està enterrat en el frontis de l'iglésia All Saints en Upper Norwood, Londres.

Llegat

• Fitz Roy en morir havia agotat tota la seua fortuna en despeses públiques. Quan açò es va conéixer, el seu amic Bartholomew Sulivan, vicealmirante que havia navegat baix el seu mando al començ de la seua carrera naval, en el segon viage del HMS Beagle, va convéncer al govern britànic que proveïra a la seua viuda d'un fondo de tres milliures esterlines, fondo al com Darwin va agregar atres cent lliures. Ademés la reina Victoria va permetre que la seua viuda i filla ocuparen habitacions del palau Hampton Court fins a la seua mort. El seu llibre Instruccions per a navegar per Sud Amèrica va dur al destacat marí i hidrógrafo chilé Francisco Hudson a inferir la possible existència d'una ruta de navegació contínua per les aigües interiors dels canals patagónicos chilens i va anar el primer en donar-se conte de que l'istme d'Ofqui ho feya impossible. En reconeiximent de les seues exploracions i viages, duen el seu nom, entre uns atres, el mont Fitz Roy, en la frontera entre Chile i Argentina; l'illa Fitz Roy, situada entre la península de Taitao i les illes Fums i Simpson, en la Regió d'Aysén, en el sur de Chile; el canal Fitz Roy, que unix els sens Otway i Skyring en la Regió de Magallanes, en el sur de Chile; la baïa Fitz Roy, situada entre les illes Gilbert i Londonderry; l'illot Fitz Roy, situat a l'ES de l'illa Diego, en el canal Cockburn, tots ells ubicats també en la referida Regió de Magallanes. Aixina mateix ho duen el riu Fitzroy, en el nort d'Austràlia, i l'assentament Fitzroy en Lafonia, en l'illa Soledad, pertanyent a l'archipèlec de les Malvines. També va ser nomenat en el seu honor la conífera de Sud Amèrica Fitzroya cupressoides, coneguda com a làrix, el seu nom comú elàrix. Darwin va nomenar en el seu honor una espècie de delfí, Delphinus fitzroyi, pero després es va aclarir que era el ya classificat Lagenorhynchus obscurus. El 4 de febrer de 2002, quan va ser necessari renombrar l'àrea de pronòstics marítims Finisterre per a que no es confonguera en la península espanyola del mateix nom, l'Oficina Meteorològica del Regne Unit va designar l'àrea en el nom de "Fitz Roy" en homenage al seu fundador.

Erro al crear miniatura:

Túmulo i placa commemorativa posada en Wulaia en 2005.

En motiu del bicentenario del seu naiximent, en l'any 2005, el Museu Antropològic Martín Gusinde de Port Williams, l'illa Forns i caleta Wulaia varen rebre sengles plaques commemoratives del seu pas per dits llocs de l'extrem austral de Chile. En l'Universitat de Plymouth se li recorda en l'edifici Fitzroy, ocupat per l'escola de Terra, Mar i Ciències ambientals. L'asteroide (8330) Fitzroy va ser nomenat aixina per este marí britànic.

Vore també

• HMS Beagle
• L'orige de les espècies
• Charles Darwin
• Cronómetros del HMS Beagle

Notes

Detalls d'autor en el IPNI

Bibliografia adicional

• FITZ ROY, ROBERT. “Viages del Adventure & el Beagle”. 4 toms. Ushuaia, Zagier & Urruty Publications, 2010.
• MARTINIC, MATEO. Història de la Regió Magallánica. 4 toms. Punta Arenes, Edicions de l'Universitat de Magallanes, 2006.
• GRIBBIN, JOHN and GRIBBIN, MARY. FitzRoy: The Remarkable Story of Darwin's Captain and the Invention of the Weather Forecast. Yale University Press, 2004.
• MANTELLERO, CARLOS ALBERTO. Diccionari Geogràfic Nàutic de la Toponímia Austral de Chile. Valparaíso, Litografia Carrossa, 2000. Tercera edició, completa i aumentada.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Robert Fitz Roy.
• Beagle Project [1] archivat en Wayback Machine.
• Bicentenario de Robert FitzRoy en Chile (2005)
• Image de la placa commemorativa del desembarc de Robert FitzRoy en la Cap de Forns (Chile), donada en ocasió del bicentenario del seu natalici (2005)
• Image del túmulo i placa commemorativa del desembarc de Robert FitzRoy en Wulaia (Chile), donados en ocasió del bicentenario del seu natalici (2005)
• Phillip Parker King: el gran hidrógrafo de la mar magallánico. Artícul de Mateo Martinic
• Biography of Robert Fitzroy