Port de la Fam
Port de la Fam, originalemente denominat com a Ciutat del Rei Don Felipe, va anar el lloc en a on es va donar el primer intent europeu d'establir una població permanent en la ribera nort del estret de Magallanes. Està propenc a l'actual ciutat de Punta Arenes, en la regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena, en el sur de Chile.
Antecedents
El 21 d'octubre de 1520, despuix de seguir pacientment tota la costa del oceà Atlàntic de la Patagonia, el marí Hernando de Magallanes va trobar finalment el pas que comunicava en l'oceà Pacífic cap a les illes de les Espècies o illes Molucas o illes de Maluco, que sabia que devia existir per una intuïció.[1] Era el dia de Santa Úrsula i de les Onze Mil Vérgens i dos piadosos batisme es varen sumar a la flamant cartografia d'Amèrica. En el temps, la veta va continuar cridant-se cap Vérgens. L'estret, en canvi, va prendre el nom del seu descobridor. [2]
Despuix del malograt viage de García Jofre de Loaísa de 1525-1536 destinat a colonisar les Illes Molucas, els espanyols varen abandonar la ruta de Magallanes per «impracticable» i varen anunciar als quatre vents que «una mole de pedra o illeta arrastrada per les tempestats» hi havia taponado l'estret. l'anglés Francis Drake -per encàrrec d'Isabel I d'Anglaterra i en palés de cors- a mitan de 1578, anticipant-se a l'estació propícia, va travessar el pas interoceánico i, de Valparaíso al Callao, va saquejar tots els ports del oceà Pacífic.[1] El virrey del Perú, Francisco Álvarez de Toledo, es va afanyar a enviar una expedició per a sagellar l'Estret en guarnicions, per lo que va manar una expedidición a càrrec de Pedro Sarmiento de Gamboa.[1]
Primer viage europeu des del Pacífic a l'Atlàntic
Pedro Sarmiento de Gamboa va realisar la primera navegació del Pacífic a l'Atlàntic,[1] va seguir viage fins a Espanya pese a les tormentes i la falta de víveres, i allí va convéncer al rei Felipe II de fortificar i poblar l'estratègica conexió.[1] Es va destinar a l'empresa una armada poques voltes reunida: 23 naus i tres mil persones, entre marins, soldats, sacerdots i colons en les seues dònes i fills. El mando va ser conferit a Diego Flores de Valdés, deixant a Sarmiento en el càrrec de governador i capità general de les poblacions de l'estret.[1]
En decembre de 2019, en Ciutat del Rei Don Felipe, el primer proyecte colonizador espanyol en l'estret de Magallanes, que s'ubica a 56 quilómetros al sur de Punta Arenes, un equip d'arqueòlecs nacionals va trobar peces d'artilleria que daten del 1581. La troballa realisada en la localitat, també cridada "Port de la Fam", es tracta en específic de dos canons "mijos sacre", que haurien pertanygut a l'expedició del marí, historiador i explorador Pedro Sarmiento de Gamboa, que va aplegar a la zona en 1584.[3] El descobriment d'una moneda d'argent espanyol (real d'huit) dins dels fonaments de pedra d'una de les primeres iglésies va ajudar, junt en la troballa prèvia de dos canons de bronze en el lloc, a determinar l'ubicació exacta de l'assentament.[4]
La fundació de les dos poblacions més australs d'Amèrica
- Artícul principal → Intente de colonisació espanyola de l'estret de Magallanes.
Pedro Sarmiento de Gamboa, l'11 de febrer de 1584 —en la vall de les Fonts, prop de cap Vérgens— va plantar la Ciutat del Nom de Jesús, primer poblat hispànic de la Patagonia, ubicada al sur de l'actual província de Santa Creu, Argentina. Despuix va marchar 70 llegües al front dels seus millors hòmens, flanquejat per la Santa María de Castro —única nau que li quedava—, per a fundar «Rei Don Felipe» a pocs quilómetros al sur de l'actual Punta Arenes, Chile. En plena jornada, la columna va entropeçar en un grup d'indis. El saldo del choc va ser de dotze soldats ferits i un mort. Ahí va fundar Ciutat del Rei Felipe.
Ciutat del Rei Felipe
Ciutat del Rei Don Felipe estava situada en els màrgens de la costa de Baïa Bona, un desolat parage en la costa nort de l'Estret de Magallanes fundant-la el 25 de març de 1584 en al voltant de 300 colon. Quan va desembarcar va llançar la següent arenga:
Plens de fe varen quedar en les terres de l'Estret, que serien la seua tomba, 337 persones, excloent a Sarmiento, entre les que hi havia: els franciscanos Fra Jerónimo de Montoya i Fra Antonio Rodríguez, 58 pobladors, 13 dònes, 10 chiquets, 22 d'oficis varis i el restant soldats i mariners.[2]
Este intent de colonisació espanyola va tindre un tràgic fi: els seus habitants varen perir d'inanició.
La recalada del corsario anglés
El 10 de giner de 1587 va fondejar el corsario anglés Thomas Cavendish en Sant Blas per a fer recapte d'aigua i llenya, resultant-els més cómodo desfer les cases per a això. La ciutat la varen trobar molt ben planejada i assentada en el millor lloc de l'Estret per la facilitat de la llenya i l'aigua, pero també hi havia tants cadàvers sense enterrar i inficionados que, davant un quadro tan macabre, Cavendish ho va cridar Port Famine.
Dels quatre fortines desenterraron i es varen dur sis peces d'artilleria, quatre de bronze i dos de ferro fos. Despuix de quatre dies d'estància, varen abandonar el lloc. Varen travessar l'Estret, i huit dies despuix, varen eixir a la Mar del Sur.[5]
La llegenda de la Ciutat dels Césares
- Artícul principal → Ciutat dels Césares.
Per llavors, paradòxicament, es rumoreaba que els nàufrecs de Sarmiento de Gamboa vivien en el millor dels móns: la mítica Ciutat dels Césares, a on abundava l'or i la mort estava proscripta.[1]
Localisació errada
La ciutat no va estar assentada entre la punta Santa Ana i el riu Sant Joan, com resaven els mapes, sino que al nort de la referida punta, en un òbriga tranquila, apacible, que elllogarencs denominen, justificadamente, Baïa Bona o Baïa Mansa.[2] En el lloc va ser construït un monument, ubicat a coordenades: </noinclude>.
Holandesos
Oliverio Van Noort va desembarcar en este lloc combatent contra els tehuelches i abandonant al seu segon a bordo en el lloc per amotinat. El 4 de novembre de 1599 la flota va aplegar a l'estret de Magallanes, en mal temps. Despuix de varis intents, finalment els barcos varen conseguir internar-se per l'estret el 23 de novembre. A poc anar va fondejar en Port de la Fam a on no hi havia ni tan sols restants de l'antic emplaçament espanyol.[6]
La flota va desembarcar en la costa nort de l'estret, sent atacats pels habitants tehuelches i sofrint greus pèrdues. Poc despuix, varen ancorar entre les illes Penguin, i varen descobrir successivament les baïes d'Olivier, Maurici i Hanry, pero no varen poder explorar esta última a causa del gèl. Les armes de fòc dels neerlandesos varen provocar grans baixes en els tehuelches i alacalufes. El segon de Van Noort, Jacob Claasz va tractar de desertar pero va ser sorprés pels seus propis hòmens sent somés a Consell de Guerra, el que va ser ejecutoriado immediatament i condenat a ser abandonat en la plaja de Port de la Fam, cosa complida el 26 de giner.[7] Mai més es va saber de Claasz. Lambert Biesman, primer oficial va ser nomenat interinamente Vicealmirante.[7] Una volta abandonat Claazs en la plaja Peter de Lint va ser nomenat Vicealmirante en forma oficial.[7]
El 16 de decembre es varen trobar en el buc comandado per Sebald de Weert, de la flota de l'almirant Jacobo Mahu. Sebald de Weert, sense poder obtindre els recaptes de Van Noort i a causa del mal temps, havia perdut el contacte en la flota i havia passat cinc mesos en l'estret. Intente unir-se a Olivier van Noort pero va fracassar i més vesprada va navegar de regrés als Països Baixos.
Quarter General de l'expedició anglesa de Phillip Parker King - 1827
En 1825 l'almirantazgo britànic va ordenar allistar dos naus per a efectuar un alçament hidrogràfic de les costes australs d'Amèrica del Sur. En maig de 1826 varen estar llestes l'Adventure i el Beagle per a efectuar la comissió.
El Adventure va ser posat baix el mando del comandant Phillip Parker King i el Beagle baix el mando del comandant Pringle Stokes. El mando de l'expedició va recaure en el comandant Parker King com a oficial més antic.
Parker King després d'estudiar els informes publicats sobre l'estret de Magallanes va decidir que Port de la Fam era el lloc més adequat per als seus propòsits i es va dirigir cap a allí. Va arribar al port en giner de 1827 i després d'examinar-ho i considerant que oferia tantes ventages ho va fer el seu quarter general.
El buc d'exploració hidrogràfica Beagle, baix el mando del capità Pringle Stokes es trobava de missió entre la Patagonia i la Terra del Fòc quan este va caure en una profunda depressió. Va recalar en Port Famine en agost de 1828 i es va tancar en la seua cabina per a despuix suïcidar-se. Va ser sepultat en el cridat cementeri anglés del port, a on encara es troba la seua tomba, decorada en cartes nàutiques. El tinent de navío W. G. Skyring, oficial eixecutiu de la nau, va assumir temporalment el mando, per a despuix traspassar-li-ho al tinent Robert FitzRoy. baix el seu mando, i en el segon viage d'exploració del Beagle va viajar el jove naturaliste Charles Darwin, visitant en numeroses ocasiones Port de la Fam entre 1832 i 1834.
Colonizadores chilens
- Artícul principal → Pren de possessió de l'estret de Magallanes.
El 21 de setembre de 1843 varen aplegar a Port Fam els primers colonizadores chilens, data en la qual el capità de fragata de l'Armada de Chile, John Williams Wilson (qui va canviar el seu nom anglés a la versió hispanizada de Juan Guillermos), va prendre possessió solemne de l'Estret de Magallanes i territoris adjacents a nom del Govern de Chile, per a poques semanes despuix, el 30 d'octubre de 1843, fundar el Fort Bulnes, aproximadament a dos quilómetros de la península cridada Punta Santa Ana. En la década de 1940 va ser reconstruït el fort original en la seua capella, habitacions del capellà, presó, polvorí, oficina postal i estables.
Monument nacional
El 2 de giner de 1968 les ruïnes de l'antiga població varen ser declarades Monument Històric de Chile.
Vore també
Referències i notes de peu
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Cap Vérgens, extrema Argentina».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Jesús Veiga Alonso: «El port de la fam» en www. cervantesvirtual. com.
- ↑ https://www.abc.es/cultura/abci-canones-espanoles-mundo-201912230920_noticia.html
- ↑ 16th-century silver coin discovered near Strait of Magellan marks the espot of a doomed Spanish colony – Live Science, 08.04.2026 (anglés)
- ↑ Declaració de Vaig prendre Hernández, un dels sobreviviente dels colon de l'Estret de Magallanes, que va ser arreplegat a bordo per Cavendish en giner de 1587 i va escapar prop de Valparaíso.
- ↑ Pirates del Pacífic Antonio Martin-Net Editorial Moretón SA Bilbao
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Philippine Islands, Moluccas, Siam, Cambodia, Japan, and China, at the ... Escrit per Antonio de Morga
Bibliografia
- Miriam Estensen Terra Australis Incognita Allen & Unwin 2006
- Sarmiento de Gamboa, Pedro 1943. Història dels Incas. Buenos Aires: Emecé Editors.
- Narratives of the voyages of Pedro Sarmiento de Gamboa to the Straits of Magellan (traduït i editat per Clements R. Markham) (idioma anglés)
- Eric Vaccarella 'Faules, lletres, and raones historials fidedignes: The Praxis of Renaissance **Historiography in Pedro Sarmiento de Gamboa's Història dels Incas' Colonial Latin American Review 16: 1, pp. 97-103 (idioma anglés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerto del Hambre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.