Anar al contingut

Virrey del Perú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a una llista completa de governants del Perú colonial vore Anexe:Llista de virreyes i governadors del Perú colonial.

El virrey del Perú (abans visorrey) era el representant personal del rei d'Espanya en el Virreinato del Perú: el seu “alter ego”, és dir, “el seu un atre yo”. Com a suprema autoritat del virreinato va ser l'encarregat d'impartir justícia, administrar el tesor públic i velar per la propagació del catolicisme i l'evangelisació dels indígenes. El Virreinato del Perú va durar 280 anys, des del 1544 al 1824, en els que varen governar 40 virreyes.

Generalitats

el virrey era nomenat pel rei a proposta del Consell d'Índies, encara que moltes voltes va ser el mateix rei qui s'encarregava de revisar els noms dels possibles virreyes. El virrey del Perú residia en la ciutat de Lima, en el suntuoso Palau dels virreyes, rodejat d'una lluenta cort, en mig de gran lux i riquees i resguardat per una guàrdia d'honor. El primer virrey aixina nomenat, Blasco Núñez Vela, va aplegar al Virreinato del Perú en 1544. No obstant, com a autoritat delegada del rei, va ser precedit pel governador Cristóbal Vaca de Castro, que va eixercir les seues funcions entre 1541 i 1544, succeint a Francisco Pizarro i Diego d'Almagro el Mosso (governador de facto, de fet, per un curt periodo, ya que havia succeït a Pizarro despuix del seu assessinat). A partir de llavors, els virreyes governarien el Perú fins al 9 de decembre de 1824, dia en el que és derrotat l'últim virrey, Tinent General José de la Serna, en la batalla d'Ayacucho. Molts virreyes del Perú havien ocupat el mateix càrrec en el Virreinato de Nova Espanya, i el trasllat de Ciutat de Mèxic a la Ciutat dels Reis era el premi més codiciat per les autoritats colonials. El virrey rebia un sòu com tal i com president de l'Audiència. Ademés, percebia diners per a la manutenció d'una guàrdia. Els sòus varen ser aumentats a mida que es va assentar la dominació espanyola. Un virrey novohispano rebia 27.000 pesos anuals, mentres que un de peruà cobrava 41.000 pesos anuals. baix els Borbones, abdós virreyes rebien 60.000 pesos anuals i en alguns casos encara més, lo que s'explica per la devaluación de la moneda. Tant en el posterior Virreinato de Nova Granada com en el Virreinato del Riu de l'Argent els virreyes rebien 40.000 pesos anuals. Per al virrey del Perú no va ser tasca fàcil administrar un territori tan vast. El govern de Lima va tindre una càrrega forta, puix era responsable de cada una de les audiències establides en Amèrica del Sur: Panamà, Bogotà, Quito, Lima, Charcas, Santiago de Chile i Buenos Aires. El virrey va tindre dos camps d'acció ben definits: va ser la màxima autoritat en l'administració pública (que incloïa el maneig del tesor públic i el nomenament d'autoritats) i el principal responsable de la defensa del territori, puix en el seu càrrec de capità general i Governador devia resguardar el virreinato dels atacs de corsarios i pirates, i de les agressions internes, producte de tumults o insurrecció populars (encara que estes no varen ocórrer significativament fins a el XVIII). El virrey era igualment el principal responsable de propagar la fe catòlica i d'evangelizar als natius. Aixina mateix, va anar el president de la Real Audiència de Lima, màxima entitat administradora de justícia en el virreinato peruà. En les reformes borbòniques l'enorme Virreinato del Perú va perdre molt del seu inicial territori en crear-se el Virreinato de Nova Granada i el Virreinato del Riu de l'Argent. Els virreyes en el Perú varen ostentar distints títuls: lloctinent, governador i capità general dels Regnes del Perú, Terra Ferma i Chile, president de la Real Audiència, president de la Junta Superior de la Real Facenda, president del Tribunal i Audiència Real de Contes, superintendente del Jujat de Policia, capità general dels districtes i governador de les Províncies, visitador dels castells i fortalees, vicepatrono eclesiàstic, general de l'Armada de la Mar del Sur. En un principi el mandat dels virreyes no devia excedir els tres anys. No obstant, pel extenuante, prolongat i perillós viage que representava aplegar a Amèrica i també tenint en conte el temps que necessitava per a posar-se al corrent de la situació administrativa, el Consell d'Índies va ampliar la seua estància a cinc anys. Aixina i tot, la majoria de virreyes es varen quedar en el càrrec molt més temps que l'assignat. En concloure el seu periodo de mandat, els virreyes devien rendir contes davant el Consell d'Índies a través del cridat «juí de residència», en el qual tots els súbdits del virreinato podien intervindre, estant facultats per a denunciar els delictes, les faltes o els errors comesos pel virrey eixint. Per a controlar les accions dels virreyes, el Consell d'Índies va crear lleis específiques per a ells. Les principals lleis versaven principalment en el terreny personal: no podien contraure matrimoni en alguna dòna pertanyent a la jurisdicció que administraven, aixina com tampoc podien eixercir comerç algun; no obstant, moltes voltes estes lleis no varen ser acatades. Des de 1613 tots els virreyes estaven obligats a elaborar una memòria per a informar al seu successor i al rei sobre les seues activitats en el Perú. Estes memòries varen ser de gran utilitat per als virreyes successors, puix els otorgava un panorama general del virreinato, tant en lo administratiu, judicial i econòmic, com en lo social.

Llista de virreyes del Perú

Els virreyes del Perú varen ser quaranta, encara que despuix de l'eixida de l'últim virrey José de la Serna va ser nomenat en la seua tongada Pío Tristán, que va renunciar poc despuix sense haver fet efectiu el seu poder, per lo que no se li inclou en la llista. En certs casos (tretze en total), va assumir el poder virreinal de manera interina l'oidor decà que eixercia de president de la Real Audiència de Lima en tongada del virrey eixint. En dos casos varen assumir eclesiàstics: Diego Lladre de Guevara, bisbe de Quito, de 1710 a 1716, i Diego Morcillo Rubio d'Auñón, arquebisbe de Charcas i després de Lima, en 1716 (interí) i de 1720 a 1724. El primer virrey va morir a causa de les Guerres civils entre els conquistadors del Perú. Cristóbal Vaca de Castro va ser enviat al Perú per a resoldre les diferències entre pizarristas i almagristas. El primer bisbe de Lima Gerónimo de Loayza tracte de suevizar els conflictes. Una única dòna, Ana Francisca de Borja i Doria, va assumir temporalment el càrrec el 12 de juny de 1667, per delegació del virrey Pedro Antonio Fernández de Castro, el seu marit, com a interina, durant cinc mesos menys 5 dies.[1][2]

La llista dels virreyes del Perú de 1544 a 1824 és la següent:

Llista de virreyes

Virreyes del Perú
# Virrey Nomenament Mandat Monarca
1.º Erro al crear miniatura: Blasco Núñez Vela
(1495-1546)
I marqués de Blasco 		1 de maig de 1543 17 de maig de 1544
a
1 de giner de 1546 †[n 1] 		Carlos I
(1516-1556)
2.º Erro al crear miniatura: Antonio de Mendoza
(1491/93-1552)
I virrey de Nova Espanya 		8 de juliol de 1549 14 de setembre de 1551
a
21 de setembre de 1552 †[n 2]
3.º Erro al crear miniatura: Andrés Hurtado de Mendoza
(1511-1564)
II marqués de Cañete 		10 de maig de 1555 29 de juny de 1556
a
7 d'abril de 1560
Felipe II
(1556-1598)
4.º Erro al crear miniatura: Diego López de Zúñiga i Velasco
(1500-1564)
V comte de Neva		 15 de decembre de 1558 17 d'abril de 1560
a
18 de febrer de 1564 †[n 3]
5.º Francisco de Toledo
(1515-1582)		 30 de novembre de 1568 30 de novembre de 1569
a
15 de maig de 1581
6.º Erro al crear miniatura: Martín Enríquez d'Almansa
(1508/11-1583)
IV virrey de Nova Espanya		 26 de maig de 1580 15 de maig de 1581
a
9 de març de 1583 †[n 4]
7.º Erro al crear miniatura: Fernando Torres i Portugal
(1528-1592)
I comte del Villardompardo		 31 de març de 1584 11 de novembre de 1585
a
6 de giner de 1590
8.º García Hurtado de Mendoza
(1535-1609)
IV marqués de Cañete		 30 d'agost de 1588
6 de giner de 1590
a
24 de juny de 1596
9.º Luis de Velasco i Castella
(1534-1617)
VIII virrey de Nova Espanya		 6 de juny de 1596 24 de juny de 1596
a
8 de decembre de 1604
Felipe III
(1598-1621)
10.º Erro al crear miniatura:
Gaspar de Zúñiga Acevedo i Velasco
(1560-1606)
V comte de Monterrey
IX virrey de Nova Espanya.
 28 de maig de 1603 8 de decembre de 1604
a
10 de febrer de 1606 †[n 5]
11.º Erro al crear miniatura: Juan de Mendoza i Lluna
(1571-1628)
III marqués de Montesclaros
X virrey de Nova Espanya		 22 de novembre de 1606 21 de decembre de 1607
a
18 de decembre de 1615
12.º Erro al crear miniatura: Francisco de Borja i Aragó
(1581-1658)
II comte de Mayalde		 19 de juliol de 1614 18 de decembre de 1615
a
31 de decembre de 1621 †[n 6]
13.º Erro al crear miniatura: Diego Fernández de Còrdova
(1578-1630)
I marqués de Guadalcázar
XIII virrey de Nova Espanya		 22 d'agost de 1620 25 de juliol de 1622
a
14 de giner de 1629
Felipe IV
(1621-1665)
14.º Luis Jerónimo Fernández de Cabrera
(1589-1647)
IV comte de Chinchón		 11 de febrer de 1628 14 de giner de 1629
a
18 de decembre de 1639
15.º Pedro de Toledo i Leiva
(1585-1654)
I marqués de Mancera		 24 d'octubre de 1638 18 de decembre de 1639
a
20 de setembre de 1648
16.º Erro al crear miniatura: García Sarmiento de Sotomayor
(1590-1659)
II comte de Salvatierra
XIX virrey de Nova Espanya		 18 de juny de 1647 20 de setembre de 1648
a
24 de febrer de 1655
17.º Erro al crear miniatura: Luis Enríquez de Guzmán
(1596-1667)
IX comte d'Alba de Lliste
XXI virrey de Nova Espanya		 22 de març de 1653 24 de febrer de 1655
a
31 de juliol de 1661
18.º Diego de Benavides i de la Cova
(1607-1666)
VIII comte de Santisteban		 5 d'agost de 1659 31 de juliol de 1661
a
17 de març de 1666 †[n 7]
Carlos II
(1665-1700)
19.º Pedro Antonio Fernández de Castro
(1632-1672)
X comte de Lemos		 21 de novembre de 1666 21 de novembre de 1667
a
6 de decembre de 1672 †[n 8]
20.º Baltasar de la Cova i
Enríquez de Cabrera
(1627-1686)
Comte consorte de Castellar		 26 de setembre de 1673 15 d'agost de 1674
a
7 de juliol de 1678
21.º Erro al crear miniatura: Melchor de Liñán i Cisneros
(1629-1708)
Arquebisbe de Lima		 26 de febrer de 1678
Virrey interí		 7 de juliol de 1678
a
2 de novembre de 1681
22.º Melchor de Navarra i Rocafull
(1626-1691)
Duc consorte de Palata		 24 de setembre de 1680 2 de novembre de 1681
a
15 d'agost de 1689
23.º Melchor Portocarrero Lasso de la Vega
(1636-1705)
III comte de la Monclova
XXIX virrey de Nova Espanya		 3 de maig de 1688 15 d'agost de 1689
a
22 de setembre de 1705 †[n 9]
Felipe V
(1700-1724)
24.º Erro al crear miniatura: Manuel d'Oms i de Santa Pau
(1651-1710)
I marqués de Castelldosríus
gran d'Espanya		 31 de decembre de 1704 7 de juliol de 1707
a
25 d'abril de 1710 †[n 10]
25.º Erro al crear miniatura: Diego Lladre de Guevara
(1641-1718)
Bisbe de Quito		 El seu nom es trobava consignat
en el plec de mortaja		 14 de setembre de 1710
a
2 de març de 1716[n 11]
26.º Erro al crear miniatura: Carmíneo Nicolás Caracciolo
(1671-1726)
V príncip de Sant Buono		 1715 5 d'octubre de 1716
a
26 de giner de 1720
27.º Erro al crear miniatura: Diego Morcillo Rubio d'Auñón
(1642-1730)
Arquebisbe de Lima		 1720 26 de giner de 1720
a
14 de maig de 1724
28.º Erro al crear miniatura: José d'Armendáriz
(1670-1740)
I marqués de Castelfuerte		 1723 14 de maig de 1724
a
4 de giner de 1736
Luis I
(1724)
Felipe V
(1724-1746)
29.º Erro al crear miniatura: Antonio José de Mendoza Caamaño i Sotomayor
(1667-1746)
III marqués de Villagarcía		 1736 4 de giner de 1736
a
12 de juliol de 1745
30.º Erro al crear miniatura: José Antonio Manso de Velasco
(1688-1767)
I comte de Superunda		 24 de decembre de 1744 12 de juliol de 1745
a
12 d'octubre de 1761
Fernando VI
(1746-1759)
Carlos III
(1759-1788)
31.º Manuel d'Amat i Junyent
(1704-1782)		 1761 12 d'octubre de 1761
a
17 de juliol de 1776
32.º Erro al crear miniatura: Manuel Guirior
(1708-1788)
I marqués de Guirior		 24 d'agost de 1775 17 de juliol de 1776
a
21 de juliol de 1780
33.º Erro al crear miniatura: Agustín de Jáuregui
(1711-1784)		 10 de giner de 1780 21 de juliol de 1780
a
6 d'abril de 1784
34.º Teodoro de Croix
(1730-1792)		 15 de giner de 1783 6 d'abril de 1784
a
25 de març de 1790
Carlos IV
(1788-1808)
35.º Erro al crear miniatura: Francisco Gil de Taboada
(1733-1810)		 10 de giner de 1790 25 de març de 1790
a
6 d'abril de 1794
36.º Ambrosio O'Higgins
(1720-1801)
Marqués d'Osorno		 16 de setembre de 1795 6 de juny de 1796
a
18 de març de 1800 †[n 12]
37.º Gabriel d'Avilés i del Fierro
(1735-1810)
IV marqués d'Avilés		 14 de juliol de 1800 6 de novembre de 1801
a
26 de juliol de 1806
38.º Erro al crear miniatura: José Fernando d'Abascal
(1743-1821)
I marqués de la Concòrdia Espanyola del Perú		 10 de novembre de 1804 26 de juliol de 1806
a
7 de juliol de 1816
Fernando VII
(1808)
Junta Suprema Central
(1808-1810)[n 13]
Consell de Regència
(1810-1813)[n 14]
Fernando VII
(1813-1833)
39.º Erro al crear miniatura: Joaquín de la Pezuela i Sánchez
(1761-1830)
I marqués de Viluma		 14 d'octubre de 1815 7 de juliol de 1816
a
29 de giner de 1821[n 15]
40.º Erro al crear miniatura: José de la Serna d'Hinojosa
(1770-1832)
I comte dels Andes		 Impost pel gresca d'Aznapuquio
(29 de giner de 1821)
Confirmació real
(29 de juliol de 1821)		 29 de giner de 1821
a
9 de decembre de 1824[n 16][n 17]

Estadístiques

Primer Virrey: Blasco Núñez Vela (Virrey del Perú, 1544).

Virreyes que varen governar més temps varen ser:

Virreyes que varen governar menys temps varen ser:

Virreyes que prèviament varen eixercir el mateix càrrec en Nova Espanya (Mèxic):

Virreyes que prèviament varen eixercir el mateix càrrec en Nova Granada:

Virrey que prèviament va eixercir el mateix càrrec en Riu de l'Argent:

Virreyes que prèviament varen ser governadors de Chile

Virreyes que no varen nàixer en Espanya :

El Virrey més jove va ser:

Virreyes que varen fallir en funcions

Virreyes que varen renunciar al càrrec de virrey:

Vore també

Notes

  1. ↑ El govern va ser usurpat per Gonzalo Pizarro com a capità general i justícia major (1544-1548). L'autoritat real es va restaurar en: Pedro de la Gasca, president de la Real Audiència, de 12 d'agost de 1546 (en Panamà) a 6 de giner de 1550; i Andrés de Cianca, president de la Real Audiència, de 6 de giner de 1550 a 14 de setembre de 1551
  2. ↑ Despuix de la seua mort, varen assumir el govern: Andrés de Cianca, president de la Real Audiència, de 21 de setembre de 1552 a 11 d'abril de 1553; i Melchor Bravo de Saravia, president de la Real Audiència, d'11 d'abril de 1553 a 29 de juny de 1556.
  3. ↑ Despuix de la seua mort, el govern va ser ocupat provisionalment per Hernando de Saavedra, president de la Real Audiència de 19 de febrer de 1564 a 22 de setembre de 1564. Després va assumir en el títul de governador Lope García de Castro, de 22 de setembre de 1564 a 30 de novembre de 1569.
  4. ↑ Despuix de la seua mort, el govern va ser ocupat provisionalment per Cristóbal Ramírez de Cartagena, president de la Real Audiència, de 9 de març de 1583 a 11 de novembre de 1585.
  5. ↑ Despuix de la seua mort, el govern va ser ocupat provisionalment per Diego Núñez d'Avendaño, president de la Real Audiència, de 10 de febrer de 1606 a 26 de maig de 1606; i per Juan Fernández de Boán, president de la Real Audiència, de 26 de maig de 1606 a 21 de decembre de 1607.
  6. ↑ Despuix de la seua mort, el govern va ser ocupat provisionalment per Juan Jiménez de Montalvo, president de la Real Audiència, de 31 de decembre de 1621 a 25 de juliol de 1622.
  7. ↑ Despuix de la seua mort, el govern va ser ocupat provisionalment per Bernardo d'Iturrizarra, president de la Real Audiència, de 17 de març de 1666 a 21 de novembre de 1667.
  8. ↑ Despuix de la seua mort, el govern va ser ocupat provisionalment per Álvaro d'Ibarra, president de la Real Audiència, de 6 de decembre de 1672 a 15 d'agost de 1674.
  9. ↑ Despuix de la seua mort, el govern va ser ocupat provisionalment per Juan Peñalosa i Benavides, president de la Real Audiència, de 22 de setembre de 1705 a 7 de juliol de 1707.
  10. ↑ Despuix de la seua mort, el govern va ser ocupat provisionalment per Miguel Núñez de Sanabria, president de la Real Audiència, de 25 d'abril de 1710 a 14 de setembre de 1710.
  11. ↑ Li va reemplaçar interinamente: Mateo de la Mata Ponce de León, president de la Real Audiència, de 2 de març de 1716 a 15 d'agost de 1716; i Diego Morcillo Rubio d'Auñón, arquebisbe de Charcas, com virrey interí de 15 d'agost de 1716 a 5 d'octubre de 1716.
  12. ↑ Despuix de la seua mort, el govern va ser ocupat provisionalment per Manuel Arredondo i Pelegrín, president de la Real Audiència, de 18 de març de 1800 a 6 de novembre de 1801.
  13. ↑ Durant l'ocupació francesa d'Espanya va governar la Junta Suprema Central des del 25 de setembre de 1808 seguida després pel Consell de Regència d'Espanya i Índies en nom de Fernando VII. Els francesos varen impondre a José I de la Casa de Bonaparte com a rei d'Espanya, el qual no va ser reconegut per les autoritats espanyoles en Amèrica ya que l'11 d'agost de 1808 el Consell de Castella va declarar nules les abdicació de Bayona i va reconéixer com a llegítim rei a Fernando VII.
  14. ↑ Durant l'ocupació francesa d'Espanya va governar la Junta Suprema Central des del 25 de setembre de 1808 seguida després pel Consell de Regència d'Espanya i Índies en nom de Fernando VII. Els francesos varen impondre a José I de la Casa de Bonaparte com a rei d'Espanya, el qual no va ser reconegut per les autoritats espanyoles en Amèrica ya que l'11 d'agost de 1808 el Consell de Castella va declarar nules les abdicació de Bayona i va reconéixer com a llegítim rei a Fernando VII.
  15. ↑ Va ser depost pels oficials de l'eixèrcit real del Perú, en el cridat gresca d'Aznapuquio.
  16. ↑ Davant l'arribada de l'eixèrcit libertador de José de Sant Martín, el 6 de juliol de 1821, De la Serna va abandonar Llima i va establir la capital del Virreinato en el Cuzco, el territori del qual es va reduir a la serra central i tot el sur de l'actual Perú, més l'Alt Perú (actual Bolívia). Despuix de la seua derrota en la batalla d'Ayacucho, va firmar la capitulació espanyola el 9 de decembre de 1824, en lo que oficialment es va posar fi en poder virreinal en el Perú.
  17. ↑ Pese als fets consumats, la Real Audiència del Cuzco i la Junta de Tribunals de la mateixa ciutat, varen nomenar com a nou virrey a Pío Tristán, en la seua calitat d'oficial més antic de l'eixèrcit real i perque el seu nom figurava en el plec de mortaja. Si ben Tristán va aplegar a jurar el càrrec en Arequipa, va renunciar poc despuix al poder, per lo demés merament simbòlic, per lo que no és considerat en la llista de virreyes. El rei Fernando VII va aplegar inclús a nomenar com a nou virrey al general Pedro Antonio Olañeta, el mateix que mantenia la resistència espanyola en l'Alt Perú, pero quan varen aplegar a Amèrica els despachos respectius, Olañeta ya estava mort.

Referències

  1. ↑ (2014) Tinença, Señorío i Comtat de Lemos (en espanyol), Madrit: Visió Llibres. ISBN 8416284016, ISBN 9788416284016
  2. ↑ Vega (2003). Conquistadores: Dònes Heròiques de la conquista d'Amèrica (en espanyol), McFarland.
  • Tauro del Pi, Alberto: Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Tercera Edició. Tom 17, pp. 2767-2769. Lima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-166-9 (artículs: VIRREINATO i VIRREY).
  • Chirinos Soto, Enrique: Història de la República (1821-1930). Tom I. Lima, AFA Editors Importadors S. A., 1985.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Virrey_del_Perú&oldid=1410149»