Guerres civils entre els conquistadors del Perú

Les guerres civils entre els conquistadors del Perú, i denominada des de la corona hispana com a campanya de pacificació del Perú, eren els conflictes armats que varen sorgir entre els conquistadors espanyols del desmembrado Imperi incaico per la disputa dels territoris conquistats, aixina com pel control del poder polític de la regió denominada com «Perú o Birú» que comprenia els territoris dels actuals Estats de Bolívia, Equador i la República del Perú pròpiament. Estes lluites es varen estendre de 1537 a 1554, en intervals de pau relativa. El seu punt de partida va ser la pren del Cuzco per part de Diego d'Almagro i la seua culminació va ocórrer en el control de l'última rebelió d'encomendero encapçalada per Francisco Hernández Girón. Poc despuix, el virrey Andrés Hurtado de Mendoza, va iniciar la pacificació definitiva del Perú.

Les dos primeres fases es poden resumir com una disputa entre els bandos d'Almagro i Pizarro, estos últims alineats finalment entorn al representant de la Corona, el visitador Cristóbal Vaca de Castro. Mentres que les dos fases següents es definixen clarament com la rebelió dels encomendero en contra de la Corona espanyola, motivada per algunes lleis o ordenances que anaven contra els seus interessos: en el cas de la rebelió de Gonzalo Pizarro, per la supressió de les encomanes hereditàries, i en el cas de la de Francisco Hernández Girón, per la supressió del treball personal dels natius, entre atres raons.

La Corona espanyola finalment va impondre la seua autoritat, establint que el Perú seria un Virreinato del Imperi espanyol.

Causes principals

• La disputa entre els conquistadors espanyols pel repartiment del Imperi incaico. La raïl de tot això va estar en la Capitulació de Toledo, ajustada entre Francisco Pizarro i la Corona espanyola, en la que el primer va conseguir molts privilegis i mercés, en desmedro del restant dels seus socis, Diego d'Almagro i Hernando de Luque. A això se suma que era pràctica comuna de Pizarro dispondre al seu antoix del botí, lo que va afondar més les diferències en el seu soci Almagro, que es va vore marginat en el repartiment de les riquees. Diferències que els partidaris de cada u farien seues i que en el córrer del temps i de la conquista, s'anirien afondant fins a tornar-se irreconciliables. Particularment es incubó un odi feroç i mutu entre Almagro i Hernando Pizarro, germà de Francisco. Varen quedar aixina definits dos bandos, els almagristas i els pizarristas, acusant-se mútuament de traïció i de no respectar els compromisos. Cal recalcar que l'atre dels socis de la conquista, el sacerdot Luque, no va intervindre en estes disputes puix va morir a poco d'haver escomençat la conquista.
• L'intervenció de la Corona espanyola per a enfortir la seua presència en els nous territoris nomenant noves autoritats i reglamentant dispositius llegals com les famoses Lleis Noves. Una d'estes lleis disponia la supressió de les encomanes hereditàries, els titulars de les quals, els encomendero, varen protestar enèrgicament, al vore que els seus descendents no gojarien de lo que ells havien guanyat. Una atra llei que va ser molt impopular entre els encomendero va ser la supressió del treball personal dels natius.
• Els conquistadors percebien que, a pesar dels seus sacrificis per a conquistar els regnes del Perú, el rei d'Espanya volia impondre atres autoritats, arrebatar-els les seues terres i indis per a repartir-les entre els seus aplegats i gojar aixina dels beneficis de la conquista, conseguits en tant esforç pels conquistadors. Naturalment, varen vore tot això com una tremenda injustícia i per això no varen dubtar en alçar-se en armes.

Antecedents

Vore també: conquista de l'Imperi incaico

Governacions de Nova Castella i Nova Toledo. La disputa per la ciutat del Cuzco va ser la purna que va originar la guerres civils entre els conquistadors del Perú.

Després de ser eixecutat Atahualpa en Cajamarca, representants de vàries nacions andinas es varen reunir en els conquistadors espanyols i el seu líder Francisco Pizarro per a oferir-els la seua aliança contra els incas. Va ser aixina que varen marchar al Cuzco, la capital de l'imperi, durant eixe viage, Manco Inca (un dels fills d'Huayna Cápac) es va unir a la comitiva de Pizarro i, en la seua ajuda, va derrotar a l'eixèrcit de Quizquiz que controlaven la ciutat, conseguint que el 15 de novembre de 1533 es produïra l'ingrés de les huestes hispanes.

Presa el Cuzco per Pizarro, va donar començ al desenroll de l'assentament espanyol en l'àrea dominada. La Capitulació de Toledo, firmada el 26 de juliol de 1529, va assentar les bases jurisdiccionals dels territoris conquistats per Pizarro i Almagro. En ella s'establia dos governacions: per a Pizarro la Governació de Nova Castella, que començava en el nort en el poble de Teninpulla o Santiago en la boca del riu homònim (al nort de l'actual Equador, en la província d'Esmeraldes) i s'estenia fins al poble de Chincha 257 lleguas cap al sur (es creïa que l'extensió de territori estava prop de les 200 originalment). El 21 de maig de 1534 per mig d'una Real Cèdula el rei concedix a Almagro, la Governació de Nova Toledo, que s'estenia immediatament al sur de la Nova Castella, estenent-se en 200 llegües cap al sur. Una atra Real Cèdula del 4 de maig va ampliar oficialment la governació de Nova Castella de Pizarro a les 270 llegües, aplegant a Ica.

En teoria, no devia haver problemes en determinar exactament a on terminava la Nova Castella i a on començava la Nova Toledo, pero va esclatar llavors la controvèrsia: mentres Almagro sostenia que les medicions de les 270 llegües de la Nova Castella devia fer-se seguint les sinuosidades de les costes, en els seus golfs i caletas, en canvi Pizarro sostenia que devia fer-se seguint la llínea del meridiano. D'acort a la tesis d'Almagro, la governació de Nova Castella terminava al nort de Lima, i d'acort a la de Pizarro, terminava al sur del Cuzco. Consultada la Corona espanyola, esta donaria la raó a Pizarro, pero la seua resolució aplegaria molt vesprada.

Convençut de la seua tesis, Almagro es va dispondre a ocupar Cuzco en 1535, encorajat pels seus partidaris. La guerra civil hauria esclatat llavors, de no ser que l'astut Pizarro convencera al seu soci a que marchara a la conquista de Chile, situada al sur de la seua governació, puix decíase que era una terra a on abundaven els metals preciosos i a on trobaria, presumiblement, un segon Cuzco. Almagro va mamprendre llavors l'expedició a Chile, partint del Cuzco el 3 de juliol de 1535. El viage per Chile va ser dur i penós, no trobant res de valor, a pesar d'haver aplegat fins a l'altura de l'actual Valparaíso. En la seua major part era un territori desértico, poblat d'indis belicosos. Esta expedició va durar al voltant de dos anys, i va terminar en 1537, en la tornada d'Almagro i els restants de les seues tropes, que varen descansar en Arequipa, abans de marchar cap al Cuzco.

Vore també

• conquista de Bolívia
• conquista d'Equador
• Història del Virreinato del Perú
• Virreinato del Perú

Bibliografia

• (1983) Història del Cusco (Cusco Colonial) Tom II Llibre Segon, Llima, p. 795.
• Del Bust Duthurburu, José Antonio:

- La conquista del Perú. Empresa Editora El Comerç S. A., Lima, juliol del 2011. ISBN 978-612-306-077-0

- La pacificació del Perú. Empresa Editora El Comerç S. A., Lima, juliol del 2011. ISBN 978-612-306-032-9

• Inca Garcilaso de la Vega: Història general del Perú. Toms I, II i III. Editorial Univers S. A. Lima, 1972. Versió electrònica: Inca Garcilaso - Història General del Perú [1] archivat en Wayback Machine..
• Prescott, Guillermo: Història de la conquista del Perú. Toms II i III. Editorial Univers S. A. Lima, 1972.
• Rostworowski, María: Història del Tahuantinsuyu. Lima, Institut d'Estudis Peruans, quinta reimpressió de la segona edició, juliol del 2008. ISBN 978-9972-51-029-8
• Vargas Ugarte, Rubén: Història General del Perú. Tom I. El Descobriment i la conquista (1524-1550). Editor: Carlos Milla Batres. Lima, Perú, 1981. ISBN 84-499-4813-4
• Vega, Juan José: Història general de l'eixèrcit peruà. Tom III. L'eixèrcit durant la dominació espanyola del Perú. Lima, Comissió Permanent de l'Història de l'Eixèrcit del Perú, 1981.