Lleis Noves

Erro al crear miniatura:

Lleis Noves

Les Lleis i ordenances novament fetes per la seua Majestad per a la governació de les Índies i bon tractament i conservació dels Indis, comunament conegudes com a Lleis Noves o Noves Lleis, són un conjunt llegislatiu promulgat per Carlos I d'Espanya el 20 de novembre de 1542 en Barcelona que pretenia millorar les condicions dels indígenes de l'Amèrica espanyola, brindant-li una série de drets per a que vixqueren en una millor condició i sent precursores del dret internacional.

Entre atres mides, les Lleis Noves varen establir que per cap causa ni motiu algun es podia esclavizar als indis; ni per guerra, ni per rebelia, ni per rescat, ni d'una atra manera alguna. D'igual modo, varen extinguir el sistema d'encomana, reemplaçant-ho en el de repartimiento.

Precedents

Des de començos d'el XVI, varen sorgir crítics en Espanya en la situació que sofrien els indígenes en els territoris conquistats pels espanyols en les Índies, és dir, l'actual Amèrica. Aixina, es registren les denúncies realisades per Bartolomé de les Cases, Antonio de Montesinos o Francisco de Vitòria. Ya en anterioritat, la reina Isabel la Catòlica havia deixat constància en el seu testament de donar bon tracte als indígenes.

La Junta de Burgos i el seu frut llegislatiu, les Lleis de Burgos (1512-1513), varen tractar de conciliar el dret de conquistar Amèrica en la prevenció dels abusos per mig de, entre atres coses, la creació de l'encomana, que no va conseguir previndre del tot els abusos comesos.

Esta figura jurídica, inspirada en l'Espanya de la reconquista, tenia tres clars objectius: d'un costat, respectar la condició de vassall del rei d'Espanya (açò és, no esclau) de l'indi; d'una atra, evangelizarlo, tasca que corresponia al colon a càrrec de l'encomana; i finalment fer productiva les terres colonisades per mig del treball de l'indi, a les que estava lligat. No obstant, esta figura jurídica no va resultar de la forma esperada, ya que alguns colon en Amèrica varen transformar dites encomanes en instruments encoberts d'esclavitut d'indígenes.

Les Lleis de Burgos no tenen precedent en l'història colonial americana. Són els primers instruments llegals creats per a la protecció dels habitants de territoris colonisats, i precursors del dret internacional. No obstant, estes lleis eren prematures per al seu temps. En el conjunt d'Amèrica, les llibertats i drets individuals no varen aplegar fins a el XIX. Per això, esta llegislació vanguardista no sempre es va complir en els territoris espanyols d'ultramar. Les lleis varen llegalisar una situació ya existent en la que alguns indis estaven obligats a treballar per a encomendero.

Convocatòria

Durant el regnat de Carlos I d'Espanya, el debat es va revivar. El rei, influït pels escrits i arguments del flare dominico Bartolomé de les Cases, va encarregar revisar la llegislació colonial. El propòsit de les Cases era abolir l'encomana, ya que considerava que s'estava degradant als indis, forçant-els a abandonar el seu mig natural i instalar-se en les encomanes, a l'hora que l'introducció dels diners trencava les estructures socials i comunals dels mateixos. La seua postura no era un fet aïllat, sino que s'emmarcava dins d'un debat sobre la pròpia llegitimitat de la conquista i colonisació.

L'influència de les Cases es va vore en la redacció i enfocament de les nova llegislació. No obstant no va ser l'únic que va influir en la junta de Salamanca, ya que, de fet, els dominicos, orde a la que pertanyia Les Cases, era una orde humanista que advocava per llevar-li als bisbes el poder sobre la població indígena, ya que segons ells, es devia evangelizar a l'estil primitiu, llevant-li importància al clero i impulsant la evangelisació llaica.

L'emperador va convocar per a 1540 una junta llegislativa que es va albergar en l'Universitat de Salamanca, per a iniciar la reorganisació que els humanistes venien demanant décades arrere. Varen ser invitats llegisladors i religiosos influents com l'advocat i economiste Francisco de Vitòria.

Vitòria va pronunciar en dos releccions, cridades "d'Indiis", en les que estudia sèt títuls dictats per a justificar el domini del rei en Índies. Vitòria presenta una argumentació en base en idees de Tomás d'Aquino, per mig de la qual nega la llegitimitat de tals títuls. Al final propon atres títuls, cridats "llegítims", en els quals justifica l'empresa americana. La seua argumentació partix de la bula "Sublimis Deus" dictada pel papa Paulo III.

Les Lleis Noves varen ser promulgades el 20 de novembre de 1542, en la ciutat de Barcelona, baix el nom de Lleis i ordenances novament fetes per la seua magestad per a la governació de les Índies i bon tractament i conservació dels indis.

Contingut

En 1542, els crítics de l'encomana conseguixen el seu propòsit per mig de la promulgació, per part del rei, de les Lleis Noves (20 de novembre). Les principals resolucions varen ser:

• Cuidar la conservació, govern i bon tracte dels indis.
• Vàries mides tendientes a reorganisar i assegurar el bon funcionament del Consell d'Índies, el govern indiano i les reals audiències.
• Que els oficials reals (del virrey per a avall) no tingueren dret a l'encomana d'indis, lo mateix que les órdens religioses, hospitals, obres comunals o confraries.
• Que no hi haguera causa ni motiu algun per a fer esclaus, ni per guerra, ni per rebelia, ni per rescat, ni d'una atra manera alguna.
• Que els esclaus indis existents anaren posats en llibertat, si no es mostrava el ple dret a mantindre'ls en eixe estat.
• Que s'acabara la mala costum de fer que els indis serviren de carregadors (tamemes), sense la seua pròpia voluntat i en la deguda retribució.
• Que els indis no anaren duts a regions remotes en el pretext de la peixca de perles.
• Que les encomanes donades als primers conquistadors cessaren totalment a la mort d'ells i els indis anaren llocs baix la Real Corona, sense que ningú poguera heretar la seua tinença i domini; i que es recompensara als primers conquistadors i colon en corregimientos i atres mercés.
• Que per a fer descobriments mediara prèvia llicència, i els descobridors compliren en les lleis reals per al tractament dels indis.

En referència a la protecció dels indígenes, estes lleis varen accentuar les disposicions sobre el bon tracte d'estos, reprenent-se qüestions com el de condenar-se l'esclavitut de l'indi, en ser vassall baix protecció del rei i que posseïa els mateixos drets que el restant de súbdits de la monarquia, tractant de regular la Servitut, aixina com donar-els protesteu de posseir terres, tributar, participar en les decisions de govern, que es consideren les seues qüestions comunals, participar com a conquistadors i militars, eixercir càrrecs públics, etc. Reafirmant-se que l'objectiu principal de la presència de la Monarquia Hispànica en el Regnes d'Índies era la evangelisació dels naturals, per lo que el avasallamiento polític de l'indi a la corona tenia que conseguir-se a través de la persuasió (sent alguna cosa voluntari, com la seua conversió al catolicisme), no tant per la força de les armes (a menos que es presentara alguna Guerra justa):

Bibliografia

• Lleis i ordenanças nueuame[n]et fetes per la seua Magestad pa la gouernacion de les Índies i bon tractament i conseruacion dels Indis. Text original a la BNE.
• Història d'Espanya, Joseph Pérez. ISBN 84-855432-091-X
• Alberto Pérez Amador Adam: «De legitimatione imperii Indiae Occidentalis. La vindicación de l'Empresa Americana en el discurs jurídic i teològic de les lletres dels Sigles d'Or en Espanya i els virreinatos americans». Madrit / Frankfurt: Iberoamericana / Vervuert 2011 ISBN 9788484895039
• Joaquín García Icazbalceta, Lleis i ordenances novament fetes per SM per a la governació de les Índies, i bon tractament i conservació dels indis.
• Recopilació de lleis dels regnes d'índies manats imprimir i publicar per la majestad catòlica Don Carlos II, Tom II.