Lleis de Burgos

Les Lleis de Burgos ―o Reals ordenances donades per al bon Regiment i Tractament dels indis― varen ser les primeres lleis dictades per la Monarquia Hispànica per a la seua aplicació en el Nou Món, organisant la seua conquista i abolint l'esclavitut indígena. Varen ser firmades pel Rei Catòlic Fernando II el 27 de decembre de 1512 en Burgos, com a resultat d'una primera junta de teòlecs i juristas en la que es va discutir i va concloure la condició del Rei de Castella com a llegítim titular de justs títuls sobre el continent americà, aixina com la de l'indi com home lliure i propietari que, encara baixe l'obligació de treball com a súbdit de la corona, no havia de ser explotat. Autors i historiadors les consideren precursores de la Declaració Universal dels Drets Humans i del Dret internacional.

La Junta de Burgos

Les Lleis de Burgos varen arreplegar en ordenanças les conclusions adoptades per una reunió de teòlecs i juristas, coneguda com la Junta de Burgos, que havia segut convocada pel rei Fernando el Catòlic com a resposta al famós sermón pronunciat pel flare dominico Antonio de Montesinos, qui en 1511 va denunciar les condicions socials i abusos als que eren somesos els indígenas del Nou Món per part de numerosos encomendero de L'Espanyola. Estes lleis varen establir una série de principis que varen conformar les bases del dret indiano:

• Els indis són homes lliures i llegítims amos de les seues cases i les seues facendes.
• Els Reis Catòlics són senyors dels indis pel seu compromís evangelizador.
• Es podia obligar als indis a treballar en tal de que el treball fora tolerable i el salari just, encara que es permetia el pagament en espècie, en lloc d'en diners.
• L'Ordenança XVIII prohibix el treball, a partir del quart més de gravidez, en mines i labranzas i, en atenció a la criança subsegüent, s'amplia el determini fins que el naixcut haja complit tres anys. La dòna embarassada i posteriorment lactant només s'ocuparia en tasques caseres.
• Eximix igualment del treball als menors de catorze anys, d'abdós sexes, ocupant-se solament en tasques apropiades a la seua edat.
• Les índies casades només podien treballar en la mina per pròpia voluntat o orde dels seus marits, encara que habitualment s'ocupaven de les llabors domèstiques de les facendes que habitaven.
• Dediquen varis dels seus preceptes als indis cacics i als seus descendents, ya que la seua situació social era respectada, per lo que l'Ordenança XXII els autorisa a tindre cert número d'indis servidors proporcionalment a la tribu que señoreaban, per lo que el cacic devia permanéixer en la colectivitat a on estiguera el major número.
• Es justifica la guerra de conquista si els indis es negaven a ser cristianizados o evangelizados per a lo que es va crear l'institució del Requeriment.

Vore també: Protectoría d'indis

El Rei Catòlic va encarregar als dos més destacats representants de la junta que fixaren la seua posició en sengles tractats:

• Juan López de Palaus Rossos, consultor de la cort per a temes indianos, en el seu Libellus de insulis occeanis quas Índies vulgus apellat, va anar el més sòlit defensor de l'argument teocràtic que justificava la concessió papal a través de les Bulas Alejandrinas
• Matías de Pau, catedràtic de teologia en l'Universitat de Salamanca, en la seua obra De domini regum Hispaniae super indos, si ben no menys teocràtic, va insistir en la necessitat d'informar als indis dels drets del rei de Castella en un requeriment abans de la seua sumissió pacífica o a través de la guerra.

La Junta de 1512 es va caracterisar, puix, per dos plantejaments jurídic-teològics enfrontats:

• Un va establir la supremacia del dret sobrenatural o espiritual fins a invalidar el dret natural: els pagàs podien, per tant, ser somesos a la força puix el pecat original feya que el home perguera els seus drets.

• L'atre, tomista, va determinar una independència de lo sobrenatural de lo natural: no es podien llevar a el home els seus atributs naturals, de dret polític, de propietat i de determinació cultural, que sempre li acompanyen puix el pecat original no invalidava els drets del home.

Es va especular en diverses solucions, inclús partidaris d'este segon plantejament varen defendre que es donaven causes per a una guerra justa contra els indis, per a aixina impondre el domini espanyol -ideant per a això el requeriment- sostenint-se, en definitiva, que fer la guerra als indis era just perque es tractava de millorar la seua situació, a lo manco l'espiritual.

Eixa controvèrsia inicial es va resoldre en un compromís arreplegat en les Lleis de Burgos que varen llegalisar el treball forçós dels indis, si ben llimitant-ho i humanisant-ho.

Sumari

Archiu:Mexica woman codex tudela.jpg

Dòna mexica, Còdex Tudela.

En total varen ser 35 lleis promulgades pel document de Burgos de 1512, que es resumixen a continuació:

1: Els indis seran traslladats a «encomanes». Per cada cinquanta indis, es construiran quatre cabanyes (trenta per quinze peus). Esta terra no se'ls pot llevar ya que varen ser arrebatades de la seua terra original. Els indis s'encarregaran de la sembra de tot el menjar. Durant les temporades adequades, els encomendero (hòmens que vigilen als indis) faran que els indis planten dacsa i críen les gallines.

2: Els indis deixaran voluntàriament la seua terra per a vindre a les «encomanes» per a que no sofrixquen de ser desestajats per la força.

3: El ciutadà a qui se li entreguen els indis deu erigir una estructura per a ser utilisada com a iglésia. En l'iglésia deu haver un quadro de La nostra Senyora i una campana en la que cridar als indis al temps d'oració. La persona que els té en lencomana' deu anar en ells a l'iglésia totes les nits i assegurar-se de que es persignan i canten varis himnes. Si un indi no ve a l'iglésia, no se li permet descansar al sendemà.

4: Per a assegurar-se de que els indis estiguen deprenent el cristianisme correctament, seran examinats cada dos semanes i l'Encomendero els ensenyarà lo que no saben. Ell els ensenyarà els Dèu Manaments, els Sèt pecats capitals i el Credo. Qualsevol «encomendero» que no ho faça correctament serà multat en sis pesos d'or.

5: Es construirà una iglésia equidistant de totes les finques. Els dumenges se celebrarà la missa i es menjarà una convit. Si l'encomendero no du als seus indis, se li cobrarà dèu pesos ore.

6: Si l'iglésia està massa llunt, es construirà una atra.

7: Els sacerdots que recolecten diezmos de les propietats deuen tindre sacerdots contínuament en les iglésies de les propietats.

8: Es construiran iglésies en les mines per a que els indígenes que treballen en les mines puguen sentir missa els dumenges.

9: Qui tinga cinquanta indis deu elegir un chiquet que l'encomendero crea capaç, per a que li ensenyen a llegir i escriure, i també l'importància del catolicisme. Este chiquet després ensenyarà als atres indis perque els indis acceptarien més fàcilment lo que diu el chiquet que lo que diuen els espanyols. Si l'encomendero té cent indis, s'elegiran dos chicons. La fe deu estar arraïlada en els seus caps per a que se salven les ànimes dels indis.

10: Si un indi s'emmalaltix prop d'a on hi ha un sacerdot, el sacerdot deu anar a ell i recitar el Credo i atres coses útils de la fe catòlica. L'indi es confessarà sense que se li cobre una taxa. Si l'indi va a morir, serà enterrat en una creu prop de l'iglésia. Si no ho enterren, l'encomendero deu una multa de quatre pesos ore.

11: Els indis no deuen ser utilisats com a transportistes per a transportar coses als indis en les mines.

12: Tots els habitants espanyols que tinguen indis en una «encomana» deuen batejar als bebés dins d'una semana des del seu naiximent.

13: En acabant de que els indis hagen segut duts a les propietats, l'or es buscarà de la següent manera: els indis en una encomana deuen buscar or durant cinc mesos a l'any i al final dels cinc mesos se'ls permet descansar durant quaranta dies. Durant els quaranta dies, els indis no deuen ser amprats, a menos que siguen esclaus i accepten plantar les collites. Durant els quaranta dies, els indis rebran més instrucció en la fe, ya que tenen més temps per a deprendre.

14: Deu permetre's als indis realisar les seues danses sagrades.

15: Tots els ciutadans que tenen indis estan obligats a alimentar-los en pa, ñame, pimentons i els dumenges deuen donar-los plats de carn cuita. Per cada infracció es pagarà una multa de dos pesos ore.

16: Segons el catolicisme, als indis no se'ls permet tindre més d'una esposa al mateix temps i no se'ls permet abandonar a les seues esposes.

17: Els fills dels cacics de les illes menors de tretze anys seran entregats als flares per a que se'ls ensenye a llegir, escriure i atres coses sobre el catolicisme. Quan els fills alcancen l'edat de dèneu, deuen retornar a l'encomana i ensenyar als demés.

18: Les dònes embarassades no deuen ser enviades a les mines ni obligades a plantar cultius. Es mantindran en la finca i se'ls obligarà a realisar tasques domèstiques com cuinar i deshierbar. Una volta que naix el chiquet, pot alletar-ho fins que tinga tres anys. Despuix d'este temps, pot retornar a les mines i atres tasques.

19: Els indis no deuen dormir en el sol. Cada encomendero deu proporcionar hamacas als seus indis

20: Als indis se'ls donarà un pes d'or cada any per a pagar la roba.

21: Els indis no poden canviar d'amos. Un «encomendero» no pot amprar ni albergar a un indi pertanyent a un atre «encomendero».

22: Als caps indis se'ls permet que dos indis realisen deures personals per cada quaranta dels seus súbdits. Ademés, els visitants de les finques deuen tractar be als indis i ensenyar-los lo que saben del catolicisme.

23: Els inspectors oficials deuen mantindre registres de les activitats i també del tracte als indígenes en les «encomanes». Deuen realisar un seguiment de la població i la cantitat d'or que s'extrau.

24: Els indis no deuen ser abusats física o verbalment per cap motiu.

25: Els indis no deuen utilisar-se en el comerç privat ni per a cap atre interés econòmic.

26: Els «encomendero» que tenen als seus indis treballant en mines distants combinaran esforços en atres propietats per a ajudar a proporcionar aliments als indis.

27: Als indis d'atres terres també se'ls deu ensenyar les coses de la fe catòlica. Deuen ser tractats en amabilitat, a menos que siguen esclaus.

28: Si mor un encomendero, el seu successor pren el control dels indis.

29: Deuen designar-se dos inspectors per a cada estat.

30: Els inspectors seran elegits per l'almirant, els juges i els oficials. Estes persones deurien ser compensades en indis en encomana.

31: Els llogarets deuen inspeccionar-se dos voltes a l'any, una a principis d'any i una atra en estiu.

32: Si hi ha un indi fugitiu, els inspectors no poden aprehenderlo. Deu ser entregats a un home de bona consciència que trobe a l'encomendero dels indis.

33: Tots els inspectors deuen tindre una còpia de les Lleis de Burgos, firmada pel Governador.

34: Els inspectors deuen dispondre de residències.

35: Una persona no pot tindre més de cent cinquanta indis i no menys de quaranta indis en encomana al mateix temps.

Es varen afegir modificacions a les Lleis de Burgos el 28 de juliol de 1513:

1: Les dònes índies casades en hòmens indis no deuen ser obligades a servir en els seus marits en les mines o en qualsevol atre lloc a menos que siga per la seua pròpia voluntat o que els seus marits desigen prendre-les.

2: Els chiquets indis no tenen que fer el treball dels adults fins que complixen els catorze anys. Després se'ls obliga a realisar les tasques dels chiquets, com deshierbar o treballar en les finques dels seus pares.

3: Les dònes índies fadrines que estan baix l'autoritat dels seus pares tenen que treballar en elles en les seues terres. Aquells que no estan baix l'autoritat dels seus pares deuen mantindre's separats per a que no es convertixquen en vagabunts.

4: Despuix de dos anys de servici, els indis poden anar-se. Per a llavors seran cristians civilisats i adequats, capaços de governar-se a sí mateixos.

Vore també

• Sublimis Deus
• Dret indiano
• Lleis d'Índies
• Lleis Noves
• Prohibicions en el Virreinato de Nova Espanya
• Recopilació de les Lleis dels Regnes de les Índies

Referències

• El contenido de este artículo incorpora material de una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada en español bajo la licencia Creative Commons Compartir-Igual 3.0.