Anar al contingut

Sublimis Deus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Sublimis Deus (en espanyol, Deu sublim, coneguda també com Veritas ipsa), va ser una bula promulgada pel papa Pablo III el 2 de juny de 1537. En ella el papa establia el dret a la llibertat dels indígenes de les Índies, la prohibició de sometre'ls a esclavitut i la conveniència de predicar entre ells la doctrina cristiana.[1] Esta bula va servir per a recolzar la lluita dels misionero en defensa dels drets humans dels indígenes.[2][3]

Orige i contingut de la bula

El Monge i l'Indi, escultura de Hugo Daini

A finals de 1536 o començos de 1537, el bisbe de Tlaxcala, Nova Espanya, actual Mèxic, el dominico fra Julián Garcés, va escriure una carta a Pablo III, en ella raonava que els espanyols, abans de conéixer a Crist, també eren pagans; la mateixa situació que en eixe moment tenien els indis, i pel fet de no conéixer la fe de Jesucristo, no mereixien rebre un tracte discriminatori; simplement devien rebre instrucció cristiana.[4] Segons pareix també els testimonis dels dominicos Bernardino de Minaya i Dumenge de Betanzos, varen influir en dita carta.[5]

Per una atra part, en 1537 Paulo III, dirigix a la moradura de Toledo[lower-alpha 1] una carta, en forma de breu pontifici, en que diu: havent conegut la prohibició del Rei Catòlic;[lower-alpha 2] prohibint que es reduïxquen a esclavitut als indis occidentals, expon cóm ha de respectar-se la llibertat d'estos hòmens, i mana a la moradura, prohibixca per excomunió reservat al papa, a qui reduïxca a esclavitut a algun dels indis.[6]

Contingut de la bula

El Papa proclama el seu bula en esta llínea el 2 de juny de 1537.[1]


Nos puix, que encara que indignes fem en la terra les voltes del nostre Senyor, i que en tot l'esforç procurem dur al seu redil les ovelles de la seua grey que nos han segut encomanades i que estan fòra de la seua rabera, prestant atenció als mateixos indis que com a verdaders hòmens que són, no només són capaços de rebre la fe cristiana, sino que segons se nos ha informat corren en prontitud cap a la mateixa; i volent proveir sobre açò en remeis oportuns, fent us de l'Autoritat apostólica, determinem i declarem per les presents lletres que dits Indis, i totes les gents que en el futur aplegaren al coneiximent dels cristians, encara que vixquen fora de la fe cristiana, poden usar, posseir i gojar lliure i lícitament de la seua llibertat i del domini de les seues propietats, que no deuen ser reduïts a servitut i que tot lo que s'haguera fet d'un atre modo és nul i sense valor, [aixina mateix declarem] que dits indis i demés gents deuen ser invitats a abraçar la fe de Crist a través de la predicació de la Paraula de Deu i en l'eixemple d'una vida bona, no obstant res en contrari.

Notes

  1. ↑ Es tracta del moradura Tavera, arquebisbe de Toledo (1534-1545)
  2. ↑ Regnava en eixe moment en Espanya Carlos I, i va decretar eixa prohibició en 1531, modificant una primera decisió favorable a la servitut dels indis. Cfr. Hernaez, F.J. (1879). Colleccion de bulas, breus i atres documents relatius a l'Iglésia d'Amèrica i Filipines, vol. I, p. 108, p. 102. line Lloc web oficial

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 https://www.papalencyclicals.net/paul03/p3subli.htm
  2. ↑ «LA BULA SUBLIMIS DEUS DE PABLO III». Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2017. Consultat el 13 de setembre de 2014.
  3. ↑ http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_19881103_racismo_sp.html
  4. ↑ «Carta de fra Julián Garcés OP, al Papa Pablo III». Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2013. Consultat el 13 de setembre de 2014.
  5. ↑ Fernández Rodríguez, Pedro, Els dominicos en la primera evangelisació de Mèxic, Ed. Sant Esteban, Salamanca 1994. ISBN 84-87557-72-4
  6. ↑ Hernández (1879). Colecció de bulas, breus i atres documents relatius a l'Iglésia d'Amèrica i Filipines, pp. 102, 108.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sublimis_Deus&oldid=1140622»